Abans que la lluna es deixés vore pel molló, les cabres giraven cap a la pleta. El silenci mai t’inquietà. Sempre vas desitjar que aquella postal sobrevisqués a mil generacions. Que tot allò que estimaves aleshores mai passés de llarg. Que la qualitat dels teus pensaments trascendís i esdevingués un far per a moribunds que
La nit m’acull. Em sento afortunat de sentir això. La nit mos acull i les ombres s’han fet tant negres que la foscúria de la terra les ha engolides. Ja no dubto del guany i del triomf. El pas de les hores sempre posa llum sobre els camins. Deu ser així, l’amor. Estimar també deu
Totes les feres viuen de nit i viuen de dia. Coneixen les escorces dels arbres i la fullaraca dels camins. Passen els mesos i les estacions i no els fa por res. També coneixen els paranys dels caçadors i les quatre obagues on fer la becaina. En el front hi duen les marques de les
A la platja, a l’hivern, s’hi ve a xalar. Collons, mai tant, si s’hi ve a gaudir. Val a dir que visc molt bé, estos dies abans d’obrir de nou jaciment al costat de casa. Però la felicitat no és plena. La felicitat és un estat de l’ànima permanent. Que no em passe el pitjor,