Tornarem a pasturar
11 de juliol de 2022
0 comentaris
Remuntar les valls. Tornarem a pasturar, a la xalera.
Remuntar les valls. Tornarem a pasturar, a la xalera.
Los migdies folls. Quan l’estiu romansegi. D’ací a sant Jaume.
Han passat los anys. El Tro va morir fa temps. Los anys feliços.
Avui, esta vesprada, podria ser el dia que en complís 44. Però no. Avui no és el dia del meu aniversari, però això tant se val perquè avui -quatre gotes, cel tapat, ací, pasturant les cabres- he escampat bona cosa de sorgo. Bé, avui no ha estat el primer dia que intento atreure les tórtores
‘I he fet un foc d’estelles dins la gola del llop’ Joan Salvat-Papasseit I Massa claror humida en l’únic dia ventós de gener. Plors sedosos, llàgrimes primes, ocultes passions, odis sense via. Rere les cortines, una caixa de records per cada diumenge assolellat. A l’altra banda del pont, un diumenge plujós, opac. II Respiració agitada,
Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg. Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran.
Guaitar al paradís és jaure al marge del bancal, encara vestit d’estiu, i observar com les cabres mengen l’esbarzer després de ploure i després d’haver plogut. I témer una mort prematura, però sense capficar-se en los detalls.