M’he desvetllat i he baixat a ca la Mati a beure unes canyes. Cervera de Maestrat és un poble per a viure. Ací s’hi ve a viure. Això ho saben bé els alemanys que han trobat ací el seu centre. Com jo. M’estic plantejant romandre-hi. Traslladar-m’hi. Està a propet de casa, de Les Cases i
El darrer pastor de la serra del Montsià. Paco, d’Amposta. Aquesta fotografia té forces anys. Paco, d’esquenes, davant dels seus Quatre Mollons. Paco, un gran coneixedor de la geografia de la serra. Havia treballat amb bous i després amb cabres celtibèriques i xais. Sempre pendent del ramat, del benestar del ramat, en un indret poc
Una cabra celtibèrica de Castelló. Mai he vist uns animals més rústics que aquests a la serra del Montsià. Aquesta fotografia té uns set o vuit anys.
Quin goig vore les valls de la serra del Montsià ocupades pels ramats de cabres. Hi ha futur.
La Lila mai ha estat una bona gossa d’atura. Massa tarambana, com jo. Tanmateix, si li dius ‘vine!’, ella ve. Si li dius ‘anem!’, ells es prepara per marxar de casa: mou la cua i comença a fer voltes sobre ells mateixa en senyal d’alegria. Amb la Lila vaig estar pasturant a Pont de Muntanyana,
Durant un temps vaig ser pastor de cabres i alhora ajudava a un amic veterinari a sagnar i vacunar porcs a les granges del Maestrat. Era entretingut, tot plegat, però aviat vaig descobrir que l’ofici de pastor no feia per a mi perquè hi havia la part insuperable d’haver de portar aquells corderets i aquelles
Al llarg d’aquest agost al bloc hi trobareu una fotografia diària acompanyada d’un breu text. Es tracta d’una secció de continguts pròpiament que m’ha abellit anomenar La màgia del celobert. Per què? Perquè el celobert de casa mons iaios és un dels primers records que guardo, així com de l’antic molí d’Ulldecona. Espero que us
Avui l’Evangeli ens recorda que és sant Pere. Pere, el fundador de la nostra església. És molt provable que això no us faça ni fred ni calor, que passeu o que parlar-ne vos resulte passat de voltes. ‘Al segle XXI encara recordem aquesta rondalla?’ Bé, per a mi i per les comunitats catòliques aquest dia
Vos m’heu donat la vida, mare, la mateixa vida que per vos donaria sense pensar-m’ho gens. El meu amor per vostè és incondional. Ho sabeu, mare, que donaria la meua vida per vos, que m’heu donat allò més preuat que té la família: la vida i l’amor a Déu. Cent mil voltes cauré i cent