Ara sé que envelliré prematurament, com fins ara. Jo als sis anys ja estava esgotat de tanta escola i era ben conscient que allò havia de durar una eternitat. Sempre vaig odiar l’escola. I si no fos pels amics i que l’escola tenia bons professors -amb alguna rara excepció- hauria estat insofrible. Però la veritat
Sento la canícula a l’espatlla i l’esfondrament de les cames sota un buit comparable a un cel que no coneixerà els núvols de la tardor. No n’espero res de la nit i els seus estels, ni dels paisatges feréstecs de l’estiu i no faig recompte de les hores de joia, però em consola sentir que
Les llomades es vinclen a causa de la calor que eixuga els rius i les fonts i acollona els moixonets. Les llomades vinclades, les nuvolades absents, vet ací la meua sort entremig de margallons. Quaranta anys i cinc mesos, no tinc ganes d’alçar-me. Este sol me fa podrir. Qui trobés lo garrofer, qui trobés la
Tal dia com avui del 1937 va néixer a Berlín la soprano Gundula Janowitz. Per molts anys!
Esta cançó de bressol mos la cantava ma iaia Ramona a ma germana i a mi. No és que ara la canten ‘los Quicos’ als seus concerts, és que a l’Ebre i al Sénia s’ha cantat i es cantarà. ‘Traca traca tra, no em toques la pinta. Traca traca tra, ni el monyo tampoc. Traca
Quan jo era un adolescent tenia una aparell que m’estimava per damunt de tots: El walkmam AIWA. En vaig tenir AIWA i SONY, i me’ls enduia allà on anava: Al col•le, d’excursió, pel carrer, durant els viatges interminables del barri al poble… En ‘Panta’ també el duia incorporat allà on anava. Fins i tot quan vam
Esta mateixa vespra, quan passejavem amb ma filla Aran vora el mar, al Marjal, he recordat los dies que, fa vint anys enrere, jo passava a un pis amb vistes a la platja de Calafell. Aleshores, jo en tenia 18 i vint-i-alguns i dedicava els caps de setmana a col•laborar en l’excavació d’un jaciment epipaleolític