Sento la canícula a l’espatlla i l’esfondrament de les cames sota un buit comparable a un cel que no coneixerà els núvols de la tardor. No n’espero res de la nit i els seus estels, ni dels paisatges feréstecs de l’estiu i no faig recompte de les hores de joia, però em consola sentir que
Les llomades es vinclen a causa de la calor que eixuga els rius i les fonts i acollona els moixonets. Les llomades vinclades, les nuvolades absents, vet ací la meua sort entremig de margallons. Quaranta anys i cinc mesos, no tinc ganes d’alçar-me. Este sol me fa podrir. Qui trobés lo garrofer, qui trobés la
Tal dia com avui del 1937 va néixer a Berlín la soprano Gundula Janowitz. Per molts anys!
Esta cançó de bressol mos la cantava ma iaia Ramona a ma germana i a mi. No és que ara la canten ‘los Quicos’ als seus concerts, és que a l’Ebre i al Sénia s’ha cantat i es cantarà. ‘Traca traca tra, no em toques la pinta. Traca traca tra, ni el monyo tampoc. Traca
Conta la Viquipèdia que Maya Angelou, nascuda tal dia com avui del 1928, va ser una poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EE.UU I autora d’aquesta frase: ‘He après que les persones oblidaran el que els vas dir, oblidaran el que vas fer, però mai oblidaran com les vas fer sentir.’
Quan jo era un adolescent tenia una aparell que m’estimava per damunt de tots: El walkmam AIWA. En vaig tenir AIWA i SONY, i me’ls enduia allà on anava: Al col•le, d’excursió, pel carrer, durant els viatges interminables del barri al poble… En ‘Panta’ també el duia incorporat allà on anava. Fins i tot quan vam
Esta mateixa vespra, quan passejavem amb ma filla Aran vora el mar, al Marjal, he recordat los dies que, fa vint anys enrere, jo passava a un pis amb vistes a la platja de Calafell. Aleshores, jo en tenia 18 i vint-i-alguns i dedicava els caps de setmana a col•laborar en l’excavació d’un jaciment epipaleolític
Quan la complexitat esdevé senzillesa, l’art i la ciència es donen la mà i el gaudi és complet. La raó i la fe es confonen en una mateixa melodia. I això és possible a través del filtre de les emocions: La literatura i la música. ‘La Catedral’ em va capgirar quan jo era un marrec.
Los invisibles átomos del aire en derredor palpitan y se inflaman; el cielo se deshace en rayos de oro; la tierra se estremece alborozada. Oigo flotando en olas de armonía rumor de besos y batir de alas; mis párpados se cierran… Qué sucede? Es el amor que pasa! G.A. Bécquer
Una de les meues passejades favorites comença i acaba a l’ermita de la Pietat, a Ulldecona. Val a dir que es tracta d’una passejada llarga, d’aquelles que es plantregen al llarg d’un dia i que requereixen una certa predisposició o preparació. Esta passejada recorre la serra de Godall des de la dita ermita de la