Per què escric sobre els migdies? Perquè no he passat pàgina. Perquè sento l’enyor d’aquells estius en que viure era senzill. Perquè em reca la manca d’amor, perquè encara tinc present aquells dies a la platja del Marjal i l’amor de ma iaia Ramoneta. Han passat los anys i ja compto de vint en vint
La tarda va girar. La nit, de lluna creixent, anunciava que tot plegat anava de veres. Jo m’arraulia als peus de la parra, cada migdia. Per què escric sempre sobre els migdies?
L’excel•lència dels canyars, un camí que voreja la mar, una mar calmosa i blava, un desig de ser vaixell que de nit fondeja i a trenc d’alba torna a casa. Oh, la vida dolça! Cerco l’amor fins a trobar-lo en la claror del midgia i la seua finíssima pluja caient sobre els nostres ulls. Oh,