Tardoreja (i II)
2 de setembre de 2024
0 comentaris
M’estimo aquest sol que es lliura a les flors dels horts com l’enamorat.
M’estimo aquest sol que es lliura a les flors dels horts com l’enamorat.
Pericó, hipèric, herba de sant Joan. Per a fer oli de cop. Enguany el pericó no ha florit com anys abans. La sequera, el canvi climàtic, tant se val. Conten que va bé per als estats depressius, però sobretot, masserat amb oli d’oliva, és un gran remei per combatre els dolors produïts pels petits accidents.
Quan arriba el setembre cal estovar la terra i esperar que les pluges no triguen. Mai reguéssiu les bajoqueres o les faveres després de sembrar la llavor. Aquestes plantes volen saó i terra retovatada. Un cop es sembra la llavor cal esperar a que aquesta germine ben bé quatre o cinc dits. Aleshores ja està
I Jugant a cartes vistes, al casalot, vam sentir una certa por. No volíem esdevenir ànimes, no volíem que hom descobrís el nostre amagatall, tampoc volíem que les presències de la nostra ment, de nit, mentres dormíem, comencessin a passejar pels racons i pel jardí. Vas dir: ‘Esta font fa respecte’. Totes les fonts abandonades
I en arribar a la figuera recordà que no podia pujar-hi. ‘No puc enfilar-m’hi, però puc endinsar-me en la seua soca i mesclar-me amb la saba’. De seguit esdevingué part dels teixits vasculars de la figuera. Tota ella s’impregnà de substàncies minerals i orgàniques dissoltes. S’hi trobà a gust.
Guaiteu, jo no sóc gens partidari de les teràpies dites alternatives o complementàries o com les vulgueu anomenar i les seues fantasies, però sí que sóc molt partidari de la lliure expressió. Si el present ha de ser lliure (que no ho és en absolut, per cert) significa que les persones hauríem de començar a
I No tingues por d’odiar, però foragita l’odi de la teua persona. La vida és més gran que el mal que et pugue fer la traició o qualsevol enemic. Diu l’aforisme de Fuster que no té importància que t’odien, però que en té quan t’obliguen a odiar-los. Als miserables, als provocadors, als violents. I no,