Solcades

Un bri d’aire

Un bri d’aire, les conserves, la set, la fam, cossos de fang, ulls de blau cel, l’olor de sang,
Llegir més

Les veus de les oliveres és una obra de referència escrita, entre d’altres, per alguns bons amics, com Manel
Llegir més

Ara que son los grills los hereus de la nit, obro les finestres i la cambra reviu, reviscola, reneix
Llegir més

No recordava que vaig guardar veça per a sembrar-ne mig jornal i avui m’ha aparegut lo sac mentres plegava
Llegir més

Esta cançó de bressol mos la cantava ma iaia Ramona a ma germana i a mi. No és que
Llegir més

I Ha plogut uns pocs minuts, este matí, a Xert. Un núvol. Hem fet lo cafè a Sant Rafel
Llegir més

Quan passe l’estiu i arribe el dia de collir ametles i la vespra de descorfar-les, desitjaré que els núvols
Llegir més

Hi ha res més potent, transformador i positiu que l’amor? Jo estic convençut que no.

Les persones humanes que seguiu lo meu bloc recordareu que el dissabte passat vaig escriure sobre les meues patilles.
Llegir més

Les formigues pareix que visquen en un univers a banda, en un estat al marge, en una dimensió amb
Llegir més

Els llençols, les ombres, rialles, la vespra, els grans arbres, els llibres, camps florits, el Mestral, el molí, el
Llegir més

No caldria publicar res sobre les meues patilles però considero que potser sí, i per bé que ací tothom
Llegir més

Teixida d’esperances, d’angoixes i mals records que recorren els camins on broten els diàlegs, els rastres dels meus batecs
Llegir més

Maletes velles, atrotinades, afortunades de sobreviure en la gran foscúria. Camions de plàstic, robes antigues, unes romanes, unes sabates
Llegir més

I aleshores les voluntats es conjuren i esdevé el miracle. No es pot dir que siga tot una sorpresa,
Llegir més

La remor de l’estiu als camps d’oliveres és cosa de les cigales i el seu cant hipnòtic per constant.
Llegir més

I mentrestant, les setmanes, los dies. Los anys. Hi caic de quatre potes quan l’amic que sempre ha estat
Llegir més