Solcades

Eduard Solà Agudo

Sobre la catalanofòbia, encara

8 de desembre de 2022

Cercant coses d’un servidor per la xarxa me n’adono que l’Ajuntament d’Alcúdia va reproduïr un article del 2013 al meu bloc -de fet, un gest en solidaritat amb Carles Mateu Blay- a causa d’una entre tantes agressions lingüístiques a la nació. Llegiu-lo ací.

Llegir més

Van passant les hores

6 de desembre de 2022
General

Diuen que passen més cotxes rere els vidres del capvespre i que els versos m’oprimeixen, però de seguit passa un tren i em causa la mateixa alegria que si passés un carro d’alfals i això val la pena de dir. Escric això mentre rego les oliveres. La terra va engolint l’aigua i les gosses juguen

Llegir més

Ara quan somrius em fas pensar

1 de desembre de 2022

Ara quan somrius em fas pensar. Abans de tot quan somreies mos feies somriure, però ara les històries dels bars ja no tenen aquell regust dolç de la camaraderia. Han passat los anys i los rostres han abandonat la innocència de la joventut. I ara sospito que vam perdre massa pronte tres i quatre partides

Llegir més

Gelosia

29 de novembre de 2022

Tenir gelosia i no poder dissimular-ho és certament patètic. Jo conec una persona que sent gelosia i sent una ràbia que la delata fins i tot davant de la seua parella. I la seua parella, és clar, avorreix aquella criatura que li suscita aquesta penosa emoció. L’enveja, la gelosia, denoten una manca de sarisfacció important, alhora

Llegir més

Com una mandonguilla en conserva

28 de novembre de 2022

Quan plogue, que els migdies al terrat tornen al juliol i fem foc nou al desert de les grunetes. Ja sé que no t’agrada llegir històries insòlites i inversemblants, però és precís que entengues que no escric per seduir, sinó per sobreviure, ànima càndida, cor salvatge, amiga de la tardor i l’hivern. Volíem pujar els

Llegir més

Anem forts

26 de novembre de 2022

He d’admetre que sempre he estat un conservador, un carca, com se sol dir. Los que este món mos desagrada i tenim la sort de fer i desfer a la nostra manera, al marge de la barbàrie, no tenim un altra alternativa que esdevenir un merda, un carca de colló de mico, passant de l’opinió

Llegir més

La vida va

25 de novembre de 2022

T’espero i quan surtes, punkie, em fereix el somriure dels ulls que portes. Anem a La Cava, a dinar anguila amb suc. Avui, divendres per a les ànimes. Escoltarem lo cant dels lledoners i la vespra viatjarà sense natros. Vine ara, mort, comença pels versos.

Llegir més