Solcades

M. Porci Cató: ‘D’agricolia’ (IV)

‘Però d’entre els pagesos ixen els homes més forts i els militars més valents; i fan guany de bona
Llegir més

Fa dies que m’hi poso, però malament. Ara dues pàgines, ara uns paràgrafs a l’atzar. Però ara, després del
Llegir més

Boscatge d’alzines que diviseu la mar dels vaixells de vela, porteu la salabror allà on torna la nit i
Llegir més

La Merlès té un ramat de cabres d’aptitud lletera que des del 2017 pasturen els verals de la masia
Llegir més

Avui, 25 de març, dia litúrgic de l’Anunciació del Senyor, plau de rememorar aquell passatge de les Geòrgiques, d’Ovidi,
Llegir més

Catalunya, allò que explica la cultura catalana, no pot prescindir de les obres de Joan Amades per entendre’s amb
Llegir més

Ací visqué l’ermità. Jo no el vaig conèixer pas. Ací, en esta coveta, visqué qui fou l’ermità envoltat de
Llegir més

Una altra relectura, esta volta d’Amades: La màgia del nom (Deriva, 1992). Una primera edició d’un text inèdit a
Llegir més

Este ordre tant meu, la casa llimpia, los llits endreçats, lo terra lluent, la cuina feta, tot ben posadet,
Llegir més

De petit jo volia ser pescador, mariner. Tenia una gran afició a la pesca amb canya i el cas
Llegir més

Relectura breu i amena de l’adaptaciô que J. Cortés fa de l’Odissea (Bromera, 2001), d’Homer. L’Odissea és dels clàssics
Llegir més

No tinc ombra, ni misteri, i passejo quan el sol surt i mandrejo quan escalfa. No tinc ombra,
Llegir més

La llum groga de l’escala quan s’escola pel menjador així que pla gira el capvespre i els silencis es
Llegir més

És herètic i profètic, és erràtic i mecànic, és salvatge i un beuratge. No deu ser el vi,
Llegir més

Ahir vaig acabar de llegir Silenci, de Gaspar Hernàndez. És una obra certament… M’aturo perquè encara no he trobat
Llegir més

La llavor és un tresor: Del seu cor diminut, la tija que en nasqué, s’enfila i s’enrama fins fer-se
Llegir més

Doncs ara ha arribat l’hora de publicar ‘La rondalla’. És així i no hi busqueu raons. És una hora
Llegir més

Romanes, cistelles, postals arrugades, garrafes de vidre, l’olor del garrofí. El foscam del rebost: Pàtria sense un destí, poble
Llegir més

A casa tenim una biblioteca dispersa, tant a nivell geogràfic com emocional. El pas dels anys ha anat configurant
Llegir més

Oficis perduts. Paraules oblidades. Escodrinyar el temps.