Tornen les pluges. Plantem les mansaneres. L’oblit de l’estiu.
L’aigua gelada. Torna el fred amb la tardor. Bajoques i cols.
Fa estona que és fosc. Camino a les palpentes. Les hores de llum.
Començo una altra etapa de pastor de cabres i estudiant de Filosofia.
Guaiten los caçadors de matinada i els gossos dormen al jaç de les cabres. Va muntar el setembre per les escales d’un capvespre breu, efímer i plujós, i va caure al llit que tu habitaves. Ara ja és tard i les grunetes han marxat, però tu i jo no hem despertat, encara. Així, com unes
Ara que pasturo a l’herba i al cel los núvols filtren la gravetat de la llum del sol i les gosses han marxat ves a saber on, ara, ruixades les cames i els braços amb Autan per foragitar les mosques, ara, sol en una quietud familiar, imagino, ara, aquells dies certs en que mos passàvem
Quan lo sol se’n va i l’olivera desperta del seu somni etern.
No m’agraden pas los aires condicionats. Que torne l’hivern.
He tornat a Ulldecona, a mare. He tornat a fer vida i nit a les golfes, a soles, en la casa centenària reconstruïda al llarg dels anys i que un dia fou molí d’oli -uns dies de fa molts anys, en un episodi a banda d’esta maldestra quotidianitat. Torno a mare i m’estalviaré una colla