En Víctor Alba -Pere Pagès- va ser una de les meues grans amistats de jove. No vam coincidir gaire en el temps, però m’ensenyà grans veritats que sempre he dut amb mi. Una d’elles és que en aquesta democràcia la lluita per la justícia és molt més complicada que durant la dictadura del Franco. I
És com exerceix el mal, el dimoni, la seua missió: mentint. No pot escapar d’aquesta condició. Així ho conten les Sagrades Escriptures. Les mil i una veritats que us puga suggerir el mal, allò que d’entrada grinyola, no ho dubteu: només són les seues veritats. Són mentides. La font de la veritat és una: Jesús.
I Em dol molt que això un dia se m’acabe perquè m’ho passo molt bé. Xalo i no passa res que ho digue. Em reca la pobresa aliena, em reca la meua impulsivitat. Em reca, fins i tot, dir-li al mossèn que em confessa que no vull el perdó, encara, pel meu mal geni. Em
Ahir al capvespre, al local de l‘Assemblea, a Vic, el secretari general d’Estat Català i historiador Tomàs Callau, i l’historiador Agustí Barrera, van debatre a l’entorn del llibre de Joan Crexell El complot de Garraf (1925). La fotografia és d’Isabel Vallvé, de l’Assemblea Nacional de Vic.