Este estiu és de notícia a causa de la seua bonança. Què fa calor? Escolte, que no estem al novembre! Diuen que si per sant Jaume plou, la tardor és prepara. I diuen la veritat, perquè per sant Jaume mos va ploure i de seguit la pastura, a partir de les quatre, no és una cosa de dir ‘és que no es pot viure!’, ‘és que on va a parar esta calor que fa!’. Idò, també siga dit que enguany he estat previsor i he canviat de corral per passar l’estiu. Que si guies i més papers, que si patir pel fato de les cabres, però pasturo assegut a una cadira que vaig desplaçant ací i allà d’una finca que vaig sembrar d’ordi i en part em va fallar.
Que si la ràdio patatim, que si la ràdio patatam, i jo arriba i abajo, contemplant los animals i el cel este estiuenc que és una joia per a la vista.
Feia dies que no mirava un telenotícies, ni estava al cas del que passa per aquí al nostre país i al món. Amb un sol telenotícies n’he tingut prou per copsar el pal d’ERC. Banda ampla, molta xerrameca però ja han tret l’as del ‘Catalunya 2030’. Quina colla Dr llepons, però ja se sap: La política és una ensarronada com el publireportatge que la nostra li va dedicar al Molt Honorsble. Si jo estigués a la seua pell demanaria excuses. Republicans, verginyeta, que el curtmetratge no es devia pagar amb espècies.
Però a mi la política, després del dit Prucés, me la bufa. Perquè això està més acabat que el xotis i no us fieu del que diga el contrari: El diner mou molta merda. Pràcticament tota.
Catalunya 2030. Amb calçador.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!