La meua excursió favorita podria començar al Cocó de Jordi, a la Ràpita, muntar fins amunt, fins la Font del Burgà, i continuar ascendint el Montsià fins a Mata-redona, si decideixes prendre el lligallo de la dreta, o bé seguir cap a la sendereta que du a la Foradada. Posem que has estat intel·ligent i
Acaronem lo silenci dels joves i no el desem al calaix d’allò que mos serà útil per a una cita que oferirem a una tribuna d’homes i dones que a les dues de la tarda consultaran lo correu, l’agenda, el Twitter, abans de deixar enrere la cadira ergonòmica del despatx intel·ligent per creuar tres
I Aquella metgessa s’havia convertit en la seua confident. Mai havia estat tant malament. No podia escriure. La seua confident li demanava que escrigués. Ell no podia escriure. I s’aturà. El seu món començà a anar lent i lent. Cada dia més lent. Molt lent. Algunes tardes semblava que s’aturava, que tot era absurd. El
Allò que mos va dir la darrera vesprada que vam sopar, a la Galera, ara no ve al cas. Res de trascendent, en qualsevol cas, res que mos suposés una mínima càrrega en la consciència, com un secret, com una confessió. Res sorprenent, de fet. Va arribar un dia del 2014. Diria que era al
Potser si abans d’ensenyar fets importants de la Història el docent comencés per exposar els conceptes en el seu context, els mitjans de comunicació serien més prudents. I els nostres opinadors professionals amb micròfons, també. Els ensenyats ho agraïrien. Seria just. Potser, no: Segur. Segur que els gestors de tot allò que és de tots
Fa molts anys, concretament vint-i-tres, la meua apreciada mestra de segon d’ESO, la Paquita, va explicar-nos la Revolució francesa. Recordo, unes hores abans de l’examen, en una nit d’insomni (i no era pas especialment propens a l’insomni i encara menys per motius, diguem-ne, acadèmics), estar estirat al llit esperant la son tot llegint i rellegint
Per bé que m’agrada pensar sense límits sobre tot allò que m’envolta i allò que passa i em desvetlla un cert interès, també he decidit ara mateix pensar sobre allò que tot fill de veí coneix i consumeix: La pornografia. No m’ho havia plantejat de veres fins ara, en aquest mateix moment que estic escrivint
Entra Copi amb un somriure d’orella a orella, amb el paraigües a la mà. Ara mateix plou i ‘Juaquinet’ diu que les mandarines se faran com a melons. A la ‘tele’, unes imatges de la Loteria de Nadal en un telediari d’un canal que ni conec, ni m’interessa. A una banda, Mariano, a l’altra, Jordi.
Aviat tornarà l’alba, per l’encert d’haver-me desvetllat quan encara la lluna fa la ronda pels terrats. Però, mentrestant, la nit és fosca i fa fred. Els vidres de les finestres estan ben xopats. Tot el silenci del cel i dels carrers i del mar que contemplo des del terrat sembla que no interessin a la
Coincidia que era el darrer examen d’aquella marató de proves escrites que, si ara hagués de repetir, potser no hi acudiria per mandra. Ara ho rememoro i penso: On s’ha vist sotmetre els joves a un rosari d’exàmens de tota mena de matèries com en aquella Selectivitat? Jo ja no sé si allò encara va
Sovint, com la publicitat, la informació que no hauria d’atènyer a la publicitat estricta, cerca remoure les emocions. Sovint? Passa molt sovint que la Història ja no l’escriuen els historiadors, sinó els periodistes (i en el millor dels casos). Us mentiria com un covard i un mesquí si us digués que això no m’importa. Sí,
Comprendre és una altra cosa. Hom pot saber un conte i interpretar-lo. Hom pot saber un poema de Salvat-Papasseit, recitar-lo de memòria i interpretar-lo. Hom pot saber fórmules matemàtiques, però allò que a hom li permet realment de verificar-les i millorar-les és la comprensió d’aquestes. Comprendre i saber són dos conceptes diferents. Actualment, la ciència
Aquell somni em tragué de casa. Jo mateix m’hi vaig expulsar. Aquella quietud, aquella cova de desídia i rellotges a deshores van fer estralls aquell matí, després del somni. I allà on vaig anar a petar vaig conèixer un amor. L’amor que em dol dir que em marcarà per sempre, car espero viure unes dècades