Migdia. Fa uns dies vaig somniar amb una melodia. Mai abans m’havia passat. En faig despertar encara amb la música al pap, però aviat és va esmicolar fins a l’oblit. Aleshores, no vaig pensar en enregistrar-la. Em faria gràcia ara escoltar-la.
Això ho dic perquè de tant en tant, tot pasturant, m’abelleix de recuperar les cançons de Françoiz Breut. Quines? Forces. Segurament les mateixes que agraden a tothom. I entre elles, tres, potser: ‘Si tu disais’, ‘Km 83’, ‘La rue ne te reprendra pas’.
Diuen que Nietzche va escriure que la vida sense música seria un error. És cert i és cert que ho va escriure: Contra Wagner (Siruela, no sé quin any d’edició).
Ara recordo el dia que vaig comprar-me el Zaratustra a una llibreria de vell de l’Eixample. La del costat de l’edifici històric de la universitat. Una edició barata. Feia uns dies que havia fet la dita Selectivitat i estava més ample que ample intentant entendre alguna cosa d’aquella xufa dita ‘Así habló Zaratustra’, assegut a un banc del parc de l’Escorxador. Mai m’hi vaig esforçar: Mai he llegit el Zaratustra. En canvi, a la Selectivitat vaig comparar l’ètica de Plató i la de Nietzche. La Rosa, la professora d’Història de la Filosofia, em va dir que ja podia donar per suspès l’examen. Jo li vaig dir que de cap manera, tot rient perquè a mi els exàmens sempre me l’han bufada molt i aquell disbarat de proves no eren menys. I la vaig clavar: L’ensarronada a l’examinador (o examinadora) va ser completa: Vaig treure un 10 clavat. I un 0.3 a Matemàtiques, per variar. Per compensar. Per deixar clar que no soc ni de lletres, ni de ciències, sinó de la cabra que ara mateix m’està llepant lo genoll de la cama dreta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!