Fa temps que no escric gaire al bloc. No sé per què, la veritat, perquè la vida de pastor que porto ara mateix em permetria escriure volums i més volums sobre la meua vida, lo meu pensament i les meues patilles.
Les meues patilles son un tema recurrent al bloc i en lo seu dia ja vaig oferir una resposta clara i diàfana al respecte del seu per què, però ho tornaré a anomenar: Perquè son la meua ‘toma’ de terra.
La ‘toma’ amb l’univers de les meues cabres (i de totes les cabres de l’univers) son les seues banyes. La dels bous, també. La dels corders? També. I la meua son les patilles, però no només pel costat meridional, sinó també per la tangent superior del fet capilar.
Ara direu, i amb bon criteri per la vostra part, que hi ha ovelles ‘motxes’ (sense cornamenta). Fins i tot em retraureu que hi ha algunes -poquiues- cabres blanques celtibèriques o del país, de Rasquera per entendre-mos, que son ‘motxes. Bueno, tampoc passa res. Tampoc anem a mirar-ho tot, ara, no sé com dir-ho.
En definitiva, que les patilles meues actualment estan al 2 i gaudeixen d’una bona acceptació, tot i que a mi lo tema de l’acceptació o no acceptació me té sense gaires miraments, tot siga dit.
Va pos, avant i avant i a acabar de passar lo dissabte i demà domenge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!