No podia acabar pitjor. Esta setmana han entrat a robar al corral i han mort i tallat en rodó dos bancals més abaix les tres ovelles xisquetes de casa.
El culpable? La fam. La desesperació. No hi vull pensar. Evidentment, he denunciat l’escomesa a la policia local, els quals l’han tramès als Mossos d’Esquadra. A tots dos cossos de seguretat agraeixo la cordialitat i la seva bona predisposició a l’hora d’encarar el cas.
Així mateix, ahir vaig comunicar el robatori amb força al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el qual ha actualitzat el cens de l’explotació.
Des de fa uns tres anys els robatoris al camp del Sénia havien minvat considerablement. Vull pensar que no ens tornarem a trobar amb la barbàrie de fa uns anys, on no hi havia caseta, mas o maset que els lladres no haguessin saquejat. Vull pensar que allò de ‘no es pot tenir res’ no torni a les converses que es fan i es desfan, tot i que tots sabem que quan la gana apreta…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!