No vull dir que no m’agrada la primavera. Senzillament, la meua sístole i la meua diàstole casen més amb els núvols i els ruixats.
No vull dir que no m’agrada la primavera, senzillament durant estos mesos radiants de llum que ara tot just comencen, busco en l’ombra dels arbres un nou compàs vital (un alè vital, diga-li cos etèric per fer-ho d’alguna manera pedant), per no atabalar-me o estressar-me a causa de la calor.
Cercar les ombres dels arbres és una cosa que vaig aprendre dels gossos quan vaig començar a pasturar.
Soc pagès. Durant molts anys vaig ser arqueòleg, però ara soc pagès. Ara no, que ja fa anys que m’hi dedico. Soc un pagès feliç perquè no tinc per costum comptar diners. Ara soc més pobre que quan feia d’arqueòleg, però més feliç perquè ningú em mana i, dropo com soc, això és molt important de cara a exercir amb èxit una vida sense maldecaps. No tenir qui et mani t’estalvia maldecaps i això fa que sigues més feliç.
Ara se m’acluquen los ulls. Avui he arruixat les oliveres per fixar la mostra. També he tret a pasturar un ratet a les segalles i els segalls. Esta setmana que entrarem la majoria compliran lo mes de vida. Enguany vull fer una bona reposició.
Va, ja seguirem en contacte. Deixa’m un comentari, si vols. Ale, salut i besets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!