RÈPLICA AL MEU VELL PROFESSOR
Un antic professor m’envia sistemàticament vídeos d’aquest tipus. Fa vint-i-nou anys mostrava larvades maneres i formes que apuntaven a qui sóc avui. Hi havia de treballar per a poder estudiar. Vaig promoure, però, la primera línia d’ensenyament d’arquitectura tècnica que va ser negada i vilipendiada entremig de la “Batalla de València”. En eixir com a arquitecte tècnic (aparellador) va poder instituir-se la dita línia separada amb un únic grup. Victòria quasi pírrica, doncs. La carrera la feia en català, fent les consultes públiques en català i els exàmens també. Amb la manca de coneixements de l’idioma que era meu des de feia molt poc de temps i els de la matèries diverses amb el seu argot propi. Tot això amb el contratemps de la precarietat econòmica i de temps pels estudis. Tanmateix en l’actualitat ja no em cal amagar allò en què crec i he dedicat bastants dels meus somnis i insomnis. El meu profesor m’envia aquesta dedicatòria:
CAMPO NUEVO DEL FC BARCELONA
24 de Septiembre de 1957. Inauguración por todo lo alto del Campo Nuevo del
FC Barcelona.
Imágenes a color que habrían de ser de obligado visionado – y que
seguramente el 95 % desconocerá – para la totalidad de la actual afición
azulgrana, su junta directiva, entrenador y plantillas de jugadores, en sus
diferentes categorías (del primer equipo, para abajo), especialmente las
comprendidas entre los minutos 4:20 y 5:29 (que no tienen desperdicio).
CAMPO NUEVO DEL FC BARCELONA Para mis amigos culés y para los que no…….,que también. Petóns
________________________________________
24 de Septiembre de 1957. Inauguración por todo lo alto del Campo Nuevo del FC Barcelona. Imágenes a color que habrían de ser de obligado visionado – y que seguramente el 95 % desconocerá – para la totalidad de la actual afición azulgrana, su junta directiva, entrenador y plantillas de jugadores, en sus diferentes categorías (del primer equipo, para abajo), especialmente las comprendidas entre los minutos 4:20 y 5:29 (que no tienen desperdicio).
I li he replicat cortésament, perquè me l’estime també, amb això que hi ha al “Vull llegir més…”
Hola J.M.:
Això J. M. fa molt de temps. Un bonic estadi fet per Francesc Mitjans. Un gran arquitecte i constructor. A l’inici del teu vídeo apareixen unes valencianes vestides de llauradora o fallera de manera quasi anecdòtica. Jo, ara, t’envie un vídeo d’un grup musical de Benimaclet. Se’n diu “Obrint Pas”, quan anava a les teues classes, ells –els Obrint Pas- estudiaven a l’institut Benlliure, baix de ma casa, doncs aleshores vivia al carrer d’Alboraia. Avui són el grup musical català més internacional i dominen l’escenari de tot el Camp Nou. La bandera española, ni la francesa no apareixen sinó com a lo que són: convidats. Com els ‘polacos’ de Polònia eh! d’aleshores, o els brasilers que hi ha al teu vídeo. Escolta la cançó i voràs que parla de llibertat, de sacrifici, d’alegria interior; de construir, de crear, de lluitar, etc. això tan estrany en la mentalitat española. Com pots suposar este grup no apareix en cap mitjà español (‘nazional’ o ‘requional’). A Canal 9 està prou vetat per exemple, però viatja per tot el món i ací – a les terres del bon dia- ompli estadis, places, teatres, etc. A Madrid sols els han contractat un parell de voltes i per grups molt alternatius, i sense cobrar o ben poc.
· El món segueix millorant, si més no, ací, en aquesta societat. En el teu vídeo la població barcelonina anava amb el culet ‘apretaet’, en l’actualitat hi ha alegria de deveres. Hi ha futur perquè el volem.
Els españols i nosaltres vivim sota el mateix cel però no tenim el mateix horitzó.
Perquè ells així ho volen. I, perquè nosaltres sí volem. És la llibertat.
· Una abraçada.
· PS: Ah, una cosa important per a mi; Jo sóc albinegre del València CF, de tota la vida, però m’ha agradat molt.
Les falleres esdevingudes com a representants del enderroc espanyolista.
Per a poder alguns puguen voler crear i contruir sovint algú esté que dedicar a enderrocar.
Àngel
Els españols i nosaltres vivim sota el mateix cel però no tenim el mateix ghd australia .
Perquè ells així ho volen. I, perquè ghd australia sí volem. És la llibertat.