PACO, ERES EL MEU HEROI !
Estic molt content del veredicte. Enhorabona. No sé quantes vegades hi hauré escrit en aquestes planes i d’altres, que eres el meu heroi. Tu, tot sol, has desmuntat eixa fal·làcia que és l’autonomisme i el sistema estatal de l’executiu i legislatiu. I amb aquest darrer colp de gràcia el sistema judicial. I tots seguits amb l’adjectiu ‘español/española’.
Si el poble valencià tinguérem un mínims de cultura democràtica centreuropea estaríem a tocar de ser un nou estat dins de l’UE. Un estat decent i normal, vull dir.
Com ja he escrit manta vegades, el problema el tenen, ara, els que creuen que dins d’aquest hi ha alguna cosa possible a regenerar o fer una vida amb uns mínims democràtics reals, amb cara i ulls, i visibles per a la resta del món.
Política internacional, española, també:
No ens ha d’ estranyar que l’ambaixada española, posada en contacte amb el govern dels ‘tories’ britànic, ficara cullerada, i la pota, fa un parell de dies en intentar d’impedir el referèndum d’independència d’Escòcia que avui mateix En Salmond ha anunciat. Com ja he escrit algunes voltes, que per a ser español calen dues condicions ‘sine quan non’ que la resta de mortals no tenim:
1. Un sentit del ridícul de grau zero.
i 2. Un sentit de l’humor de grau infinit.
PS: You’re my hero, Paco !
Al “vull llegir més…” hi ha versió mímica, pitgeu sobre la foto i vos apareixerà el vídeo… 🙂
España i l’actual Estat no culpable?
O qui estigua lliure de pecat des de l’actual Estat espanyol que llençe la primera pedra.
Converses banals i informals gravades no comdemnen ningú per si soles, més enllà de interpretacions i especulacions, són els fets.
I el fet és que més que provar el fet d’haver pagat, tothom és innocent mentre no es demostre el contrari, pot ser costa més provar el no haver pagat i més si es tracta de bens de consum de normalitat i ús ordinari pel cas en qüestió.
I el fet que a Camps al contrari de Alcapone o altres polítics com José Bono -el intocable- no se li ha vist cap increment patrimonial significatiu.
A uns per uns suposats tratjes o regals i unes conversacions banals i fora de context que semblen ‘espitxades’ per uns interlocutors ‘interessats’, que més llum semblen fetes per voler donar fum.
I altres tenen barra lliure com José Bono per aterrir amb un helicòpter al camp del Benabeu del Reial Madrid, de la mà del seu amic Florentino Pèrez, i res de res.
A més de la credibilitat dels compremetedors de la trama madrilenya Gürtel és nul.la. Inclús per creures els ‘regals’ en forma de converses telefòniques com a suborn en contra de Camps i Costa.
Res a veure amb els Florentino Pérez de les carreteres i del Reial Madrid.
Com al fútbol, una mateixa jugada és mà involuntària en un àrea i penalty en altra pels mateixos mitjans.
Una entrada lleu i molt més fruixa és una penal com una catedral pels mateixos mitjans en el cas de Rami a Messi, i en el cas de Pepe a Alexis molt més contudent i dura és molt dubtosa.
A Albelda a la primera entrada amb els peus per davant és expulsat cotra els darrers minuts al partit davant l’Osasuna i altres poden fer-ne una al darrera de un altra sense parar.
Espanya amb Catalunya al davant i el cupo basc ens roba i el Reial Madrid molt més.
Unai Emery com a ex- de la Reial Societat i per complir amb el cupo basc de salvar la R. Societat del descens de la Liga Española.
No debades davant la roda de premsa del darrer partit contra la Reial Societat posava l’ènfasi i concentrava els esforços del València en les possibilitats a la Copa del Rei.
Conseqüència lògica que s’en deriva, la victòria desitjada de la R. Societat.
Ja ho diuen és molt més fàcil per alguns veure la palla a l’ull aliè que una biga al propi.
Madrid – Barcelona un status quo que ens roba amb la Liga española.
I la manca d’independència de Catalunya com a col.laboracionistes necessaris de l’èxit de así gana el Madrid. Que pot retornar-nos als ‘èxits’ propassats de la selección española.
Que pot retornar-nos als ‘èxits’ propassats de la selección española.
energy-saving lamps | energy-saving lamps factory