Notices from nowhere

Fa anys que pronostique que l’actualització del general Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia 1654) era Alfons Lòpez Tena (Sagunt 1957). Basset fou descavalcat durant la guerra d’ocupació 1707-1714-1716. Ell, com a valencià, duia la llavor i el rent de les repúbliques làiques que propugnaven quasi dos segles abans les Germanies de MALLORCA i VALÈNCIA, on es volia fer-ne unes a ‘l’estil de Venècia’ , precisament, la competidora en la mediterrània del nostre comerç en la distribucióde productes orientals a tot Europa.
En Basset fou foragitat de Barcelona, sent un dels pocs amb coneixements militars, i amb idees francament avançades. Si més no, en setanta anys a París i sense guillotina. Els aristòcrates convergents i unionistes van fer mans i mànegues per a desfer-se’n d’ell. Avui, en l’anomenat primer món, les guerres no són guerrejades en els camps de batalla, sinó en els tribunals internacionals.
Alfons Lòpez Tena, jurista coneixedor dels interins i clavegueres de l’estat español, fa el mateix que Basset. Basset havia lluitat als Tèrcios de Flandes. l més, quan el rei Carles havia fugit cap a Àustria. És evident que les cúpules de Convergència, Unió, Socialistes, iniciatius i en molts casos els esquerrans no estan jugant les cartes que pertoquen en pro de la llibertat i benestar d’aquest poble. De la mateixa que aquells aristòcrates no entenien que podien ser perfectament burgesos abans d’hora, doncs, com a aristòcrates el seu status quo els venia concedit de déu a través del rei, els actuals polítics no entenen que, endemés d’independitzar-nos, estem creant una nova manera d’estat del segle XXI.
Conjuminant aquells preceptes generals del dret romà amb els del dret anglosaxó.
Més arran dels ciutadans. De baix cap amunt.

Tot això que explica l’Alfons és dur, el nivell és bastant alt si hom sap com funciona un estat.
És clar que els governs que tenim no tenen alçada.
I no s’enganyem:
Mas no està gaire lluny mentalment d’un Bauzà o un Fabra.
Estem davant de simples blavers i gonelles de Barcelona, però amb un cert glamour. 
A hores d’ara, Artur, el president d’Islàndia està sent jutjat per desídia. A tu, et salvarà Espanya. Com fins ara en la nostra història des de fa 500 anys més o manco.