a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

el darrer estiu

General

La vida ens va obsequiar amb un mes de juliol plenament compartit.
Vos vau tornar a dormir a casa vostra i jo m’hi quedava per fer-vos companyia. A casa fèiem obres i va ser la millor solució.

Era l’estiu del 2005, jo feia el curs de direcció. El mes de juliol era el meu primer mes de directora i llegia la il·lusió que us feia en els vostres ulls.
Sé el que pensàveu: jo que no vaig poder anar mai a estudi i ara tinc les dues filles i els dos gendres mestres.

Els matins jo treballava a l’escola o bé baixava a Barcelona. Tornava tard i sopàvem tots plegats, vos marxàveu abans cap a casa vostra mentre jo estava per casa feinejant una mica més.
Quan arribava a Senferm m’esperàveu amb una plata de fruita, cada dia diferent i ens la menjàvem a fora el jardí prenent la fresca.

Mai oblidaré aquests instants de placidesa i de calidesa.
Vau ser el meu pare fins el darrer dia, avui fa sis anys, i encara en servo el record i l’emoció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.