a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Carme’s :)

Quan érem adolescents jo vaig escriure un ‘poema’ i la Carme hi va posar música.

No és que sigui molt bo però té l’esperit del moment i aquí quedarà registrat. Més endavant afegiré la partitura 😉

Aquí estem, nosaltres amb la guitarra, de llavors i d’ara! I que duri!

AMIGA

La vaig conèixer un 22 de maig

i amb ella es va fer l’aurora d’un nou dia.

Ella és per fora

senzilla i alegre

i per dins té l’esperit d’una gavina.

Sap que el vegetar

no és el més important

i ara aprèn a volar.

Jo estimo aquesta gavina

que prova d’aixecar el vol cada dia.

Sí, estimo aquesta gavina

que en acabar el dia

n’hi ha hagut molts que han aconseguit

que tampoc volés lliure.

  1. I que duri, Amiga!
    Més bona lletra que no música, no hi fa falta partitura! Sempre serà nostra i símbol del nostre amor infinit. I continuarem volant juntes malgrat tots els embats de la vida!;)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.