a cop calent
És bonic i subscric la majoria dels versos però el títol del bloc no és culpa d’aquest poema
El meu “a cop calent” ve del Pare Miquel Estradé, ell va fer un llibre sota aquest títol i va ser llibre de capçalera per a mi
El Pare Miquel, monjo de Montserrat, és una de les persones que han deixat més empremta en el que sóc.
La seva força, la seva bonesa, la seva paraula sàvia i la seva honestedat formen part del meu bagatge per sempre més
Sigui aquest bloc un humil homenatge.
A cop calent escrius això que escrius:
una consigna, un repte, una esperança;
totes les veus de la terra et fan eco,
els ocells volen baix per apropar-se’t
i els peixos que remunten el corrent
et fan costat. No et negaràs, negant-te,
si dius que, esborradís, només et resta
l’orgull d’aquestes mans que no es sotmeten
i el joc dels ulls per mirar endins i enrere.
Truques insistentment a moltes portes
però ja saps que no hi haurà resposta.
Doncs bé, que cadascú reculli el seu
cadàver i, si pot, miri de fer-se
un enterrament digne, presentable.
Ara és molt fosc per qualsevol sorpresa,
però el present no es descriu sense el risc
de perdre-ho tot per afirmar la tràgica
misèria del viure. A cop calent
escrius això que escrius, i vius, i creixes.
(MMPol)