la pissarra

Aquesta setmana he après coses a l’escola. He après
que els nens i nenes poden estar tant o més motivats si els expliques, (per
exemple, les zones climàtiques i les estacions) fent servir la vella tècnica de
dibuixar a la pissarra amb guixos de colors i/o blancs.
Quan els veia tan interessats, fent preguntes i amb ganes de sortir ells a la
pissarra pensava que a vegades la tècnica posa una mica de barrera entre mestra
i alumnes.
No em mal interpreteu, jo sóc de les de fer servir el canó per projectar i
explicar o bé l’ordinador per practicar i si tinguéssim pissarra digital segur
que l’aprofitaria tant com fos possible.
Però del que m’he adonat és que una cosa no treu l’altra i que a vegades la
senzillesa dels instruments pot afavorir un aprenentatge més càlid, més proper
i per tant més significatiu.
Bon cap de setmana!

2 pensaments sobre “la pissarra

  1. Comparteixo el que ens expliques: combinar les maneres de transmetre. Penso que si als nens i les nenes els agrada la tradicional (tradicional pels que ja tenim unaedat) tècnica d´escriure i mirar a la pissarra no només és perquè és senzilla i propera sinó perquè per a ells és diferent. Aviat potser també se´ls farà estrany, i alhora divertit, escriure amb un llapis. Perquè (sempre) els temps estan canviant…..

Respon a montserrat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*