la carretera i la vida
Per arribar al mar de Calonge ens toca passar per l’Eix transversal. Les obres de desdoblament ens fan anar amb fila índia des de Vic a ‘La lluna’.
Les anades i vingudes a pas de tortuga et donen temps per reflexionar.
És perillós circular per carretera; massa sovint veus conductors que es juguen la seva vida i la dels altres i això esgarrifa.
Quan veus algú que avança un camió a prop d’un revolt i el mateix cotxe ja t’havia avançat tallant-te bruscament desitjaries poder fer-li una foto, dur-la a la policia i que li servís d’escarment.
Però no existeix aquesta possibilitat, no està obert cap canal per denunciar les males persones que amenacen les vides pròpies i alienes.
Això sí, hi ha radars posats en llocs estratègics amb l’afany de recaptar més diners.
Si hi ha molts quilòmetres on no es permet fer avançaments, just quan hi ha una recta llarga i amb visibilitat, just aquí en aquest punt t’hi posen un radar perquè quan avancis el camió et passis una mica en l’acceleració i et caiguin uns quants euros de multa i uns quants punts.
També pots trobar un radar allà on fa baixada, just el el tros on el cotxe s’envela, allà on podries anar a 80 km/h sense cap perill veuràs un senyal que diu obligat anar a 60 km/h i un radar que et retrata.
Mentre no hi hagi més consciència i més complicitat no anirem bé. Mentre no hi hagi persones que treballen i que pensen en el bé de tots no anirem bé. Mentre qualsevol pugui jugar a fer de polític sense haver de retre comptes a ningú no anirem bé.
Si de veritat volen evitar accidents que facin el favor d’enfocar els esforços allà on fa falta.
Tolerància 0 amb les persones que condueixen sota l’efecte de les drogues, tolerància 0 amb les persones que cometen imprudències greus. Tolerància 0 amb tot aquell que té una responsabilitat sobre la gestió del transit i no fa bé la seva feina.
Posar un cartell comptant els morts, amagar radars en punts inútils, fer un parell d’anuncis contundents no servirà perquè els conductors siguin més conscients del què està bé i del que no es pot fer.
Deia en Mayor Zaragoza “no acceptis allò que pensis que és inacceptable“. Permetre que tantes persones posin en perill la seva vida per viatjar per carretera és inacceptable i qui mana hauria de sentir-se’n responsable i actuar en conseqüència d’una vegada per totes home!
(Aquest apunt el dedico a en Jaume Peiron a qui li van llevar la vida una matinada de primavera a la carretera de Manlleu, a.c.s)