a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

els petits records

Sense categoria

Ara que estem tancant el curs escolar i els dies són llargs i les nits s’omplen de vida, ara és el temps d’assaborir petits records del que ha estat aquesta etapa.

D’acord, hi ha records que no són per assaborir, són per escombrar i ventilar.
Però aquests darrers són pocs, la vida ensenya a treure profit fins i tot dels errors i per tant també s’ho valen.

Faig un cop d’ull a l’agenda de l’iphone i m’adono que el 24 de setembre el Quartet Gerhard tocaven a Montserrat. Amb només deu mesos han fet un pas endavant molt important, ara mateix estan volant des de Frankfurt cap aquí després de fer un esplèndid concert a la Fürstensaal de Würzburg dins del Mozart Fest 2011.

També veig que tal dia com avui, el quatre de setembre, es van celebrar les eleccions primàries de SI per escollir els candidats al Parlament de Catalunya. Vaig tenir l’honor de ser-hi amb el número 34 i sempre estaré agraïda per aquesta oportunitat de treballar pel meu país des d’una manera diferent de la normal de cada dia.
Però aquesta experiència no ha sigut gratificant, el món de la política té massa misèries i mesquineses i jo m’hi feia mal.
No he pas estripat el carnet, al contrari, el guardo amb orgull. Explicaré al meus nets que un dia, quan encara no érem independents, jo vaig fer-me d’un partit que volia dur-nos a la llibertat.

Aquest curs hem fet 30 anys de la primera promoció de mestres d’Osona i hem fet un llibre. El llibre ha quedat molt bé però les trobades per fer-lo han estat encara millors, això no s’acabarà aquí!

Durant aquest curs hi ha hagut canvi de govern i ‘els convergents de la punyeta’ han arribat amb les tisores de podar.
Ens han pres la sisena hora i han sembrat el desconcert als consells escolars.
Malament anem si qui porta les regnes de l’educació no s’estima l’escola pública.

I el dia 30 de juny va néixer en Biel, la meva estimada exalumna de Seva ha tingut el segon fill, un dia em va dir que seria feliç si la Jana tenia un germanet.
A casa ara són cinc i tots ells es mereixen aquest redós de felicitat.

Bon estiu 🙂

  1. Hola,

    m’agrada molt l’escrit i la positivitat que transmet. És aquest el sentit de la vida? … o hem vingut a patir cristianament?

    Bon estiu i espero veure’t alguna hora.

    Ramon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.