a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

aquest moment

General

 

(…)

El meu esguard
ha quedat pres
del
seu pas lent,
del blanc i el blau,
d’aquest moment
de vent
fluixet,
de verd de pins,
de mar lluent.

(Raimon)

 

 

L’art de viure el moment present és molt subtil, cal saber-se desprendre de tot allò que fa nosa.

S’acosta Nadal i la plaça de Vic resplendeix.

Ara és doncs un bon moment per acostar-se a l’arbre engalanat que hi ha al bell mig i fer íntimament present el món que ens envolta.

Cal assumir la part que tenim de responsabilitat en tot allò que som i en tot allò que volem ser.

Ara, més que mai, tenim un repte de país indefugible. Aviat farà un any que l’Alfons López Tena ens va mostrar el camí de llibertat al que podríem optar si som valents.

El 13D va ser molt més que un referèndum a Osona, va ser l’inici d’un moviment de persones que no defallirem fins el final.

Un altre ‘present’ és el resultat de l’informe PISA. Estic contenta que la competència dels alumnes de Catalunya hagi millorat però encara estem a la part baixa i no podem afluixar.

Els mestres no ho podem fer sols, ens fa falta el compromís de les famílies i de la societat. Allò de ‘la tribu que educa’ ha de ser cert i desgraciadament i massa sovint és el contrari.

Hi ha d’haver un front comú a favor de l’Escola, a favor dels mestres que s’hi deixen la pell i a favor de la comunitat educativa que es compromet a educar integralment els nens i nenes que tenim a les escoles, vinguin d’on vinguin.

S’acosta nadal i el vent fluixet que mou el blau et retorna a l’infant del pessebre i t’apropa encara més a les persones que estimes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.