a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Teresa Forcades

Sense categoria

Avui he rebut una lliçó magistral de vida.

Hem anat a Sant Benet les 5 amigues que som fidels (no infidels!) als nostres retrobaments més o menys mensuals.

Conversar un parell d’hores amb la Teresa ha estat un goig i un plaer per l’ésser.
Ella és una persona extraordinària. Té una capacitat d’oratòria que et deixa embadalida.

Explica apassionadament el sentit de la vida i de la llibertat i et sedueix amb el seu model inefable d’autenticitat.

Els que no la coneixeu us pensareu que exagero, però si teniu l’oportunitat d’acostar-vos a ella, ni que sigui mitjançant alguns dels vídeos per exemple sobre la Grip A, veureu com la veritat us transforma.

Quan he vist la foto que he fet quan ens acomiadàvem, em fixava amb l’expressió de nena de la Teresa i pensava que tota la gran saviesa que té la manifesta amb una total humilitat i això encara l’engrandeix més.

La Teresa no està sola, les seves germanes, començant per la mare Abadessa són així com ella. Hem estat conversant una estoneta amb la (tieta) Assumpta, amb la Concepció i amb la mare Abadessa i de seguida t’adones del seu bagatge i de la seva infinita bondat.

La Teresa Forcades no para en les seves investigacions i aviat sortirà un llibre que està acabant, ens parlarà de l’excessiva medicalització dels nens amb diagnòstic d’hiperactivitat. Un tema interessantíssim i que ens toca molt de prop.

Em sento afortunada. Avui per la Teresa. No fa gaire que vaig estar passejant i conversant una bona estona amb l’Alfons López Tena. Això és un privilegi i un honor.

Comptar amb persones així fa més pròxima i assequible la plena llibertat.

  1. Que bonic, intens, el teu escrit, Carme. Expressa completament la vivència joiosa que vam compartir diumenge amb la Teresa. I després em va passar allò que em passava quan anys enrera tornàvem d’un cap de setmana a Montserrat: sentir-te com més serena, amb una pau a l’ànima que et fa ser més amorosa amb els teus i amb renovades forces per continuar amb el camí de cada dia.

    Ja ho deia ara no sé qui : “L’home savi no diu tot el que pensa, però pensa tot el que diu”.

    Un pou de saviesa, la Teresa.

    Molts petons, amiga Carme

  2. La beneta Teresa Forcadas em sembla una persona valenta, compromesa, intel.ligent.
    M´ha agradat trobar-me el teu apunt, on ens expliques la visita que li vàreu fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.