La ‘setmana blanca’ no és el problema honorable Consellera Rigau.
Honorable consellera Rigau.
Em sap
greu haver-li de dir que no anem bé.
Ha començat vostè amb
aquests tics que ens descoratgen tant els mestres.
Vostè pretén
ficar-se els pares a la butxaca traient una setmana blanca que ja
tenim organitzada.
No sé si ho sap, però els mestres
planifiquem acuradament el curs i a més ho fem conjuntament amb tota
la comunitat educativa i per tant aquesta setmana ja tenim els nens i
nenes que ho necessiten perfectament atesos.
Com gosa dir que ara
les escoles ‘que no tinguin aquesta setmana organitzada’ podran
deixar de fer-la?
Per què s’ha precipitat donant aquesta notícia
als mitjans i no ha pensat que això a l’Escola li fa més mal que
bé?
Sigui d’un o altre govern, la consellera d’educació hauria
d’evitar ser sensacionalista i no hauria de fer servir l’educació
com una eina per quedar bé i així captar votants.
D’acord en que
aquesta setmana la majoria ens va semblar inútil, però aquest curs ja forma part del nostre pla anual i fer-la ara optativa és crear un
malestar innecessari.
Consellera Rigau, vol fer alguna cosa
realment útil per l’Escola? Treballi sense defallir nit i dia per
aconseguir que el català sigui la llengua vehicular de tots els nens
i les nenes de Catalunya.
Fixi’s què li dic. Que el català
sigui la llengua vehicular.
Fa trenta anys que vam començar la
immersió lingüística i encara hi ha nens i nenes d’algunes zones
del nostre país que no tenen les competències per expressar-se en
català.
I no menystingui la sentencia del TS, no són casos
aïllats. Hi ha la consigna de fer desaparèixer el català i no
pararan fins que ho aconsegueixin.
Sincerament, esperava més de
vostè.
Però tot i així li dono cent dies de gràcia.
A veure si reflexiona i busca
assessorament de persones que estimin la llengua, el país i l’escola
perquè li indiquin quines haurien de ser les prioritats de la
conselleria d”educació’, ai no, que ja torna a ser d”ensenyament’,
oi?
Quanta despesa inútil també ara eh!
Només amb el que
costarà el canvi de nom ja podríem equipar un parell d’aules cada
escola amb taules i cadires noves, que les que tenim ja ballen per
tots costats!
hola,
avui he escoltat aquesta dona per la ràdio. Crec que estava amb la Coppulo i Déu n’hi dó com es pot ser tant cagalàstics i volguer-ho canviar tot sense solta ni volta amb totes les justificacions del món. Sempre m’han explicat gent molt ignorant i pagesa que la gent intel.ligent solen fer pocs canvis o els van fent de mica en mica com aquell qui no fa res.
Però, malgrat tot, penso que el problema gros no està amb aquesta dona. El seu problema està en una manca de sensibilitat i de poca escolta com el Puig a Interior. Penso que encara n’hi ha un problema més gros: la Consellera de Justícia. Es tracta d’aquella advocada de l’Estado Español que va voler prohibir les consultes sobiranistes d’Arenys de Munt perquè atemptaven a la Unidad de la Pàtria.
Quin gran catalanista és Don Arturo. Soposo que el veurem de ministre d’Economia algún dia i de tot cor que ho gestioni com ho va fer a l’empresa Tipel S.A. a veure si España se’n va a la merda d’una puta vegada.
A reveure.
Trobo molt encertat aquest POSt, així com la carta que he llegit al diari ARA.
Quan encara recordem a l’inici de campanya que la jornada intensiva era possible (segons promeses electorals? o propostes d’ex Conseller?…), malgrat el que sempre havia afirmat… però sense donar pautes per fer-lo…
ARA la flamant nova Consellera va pel mateix camí: anuncia en premsa el que pensa fer o deixar de fer…
NO havíem quedat en que s’ha de respectar la feina del professorat? NO quedem que s’ha de recuperar el diàleg i la sintonia amb els mestres per avançar…?
Enguany els centres ja s’han programat el curs, les classes, les avaluacions… Enguany es va començar abans, i per tant els dies lectius i de treball ja estan previstos i ¡ja estan treballats… A que ve ara tornar a crear més confusió entre els i les docents? ON va aquesta ocurrència de voler canviar al mig del curs el que ja s’ha programat i fet?…
Consellera: deixa treballar els mestres… en pau. Menys ocurrències, i més respecte! No vagis per aquest camí o no trobaràs cap complicitat. I ja sabem què pot passar en aquest casos: pregunta-li a Maragall…