Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

AL CONTINENT VOTARÉ A….(i 3)

UNA PRÈVIA: He anat força a treballar a Euscal Herria. Fins i tot he descarrilat amb un tren en aquelles terres. He anat a treballar amb operaris d’ací unes vegades i d’altres amb españols. Allò no s’entèn si no convius amb els bascos. Una dada sociolingúística rellevant: tant l’español com l’euscara tenen, sols, 5 sons vocàlics. Les úniques dues llengues amb tan pocs sons vocàlics. Vull dir, amb això, que ambdòs pobles, tenen molt poca capacitat per al matís i diàleg. Excepcions fetes i honroses. Quan fa uns anys es van carregar a M.A. Blanco havia baixat abans i després de l’assassinat. Ho vaig fer a l’Ajuntament (abans i després del succés) amb un amic regidor del PPCV i tots dos muntàrem “guàrdia” i posàrem espelmes a la plaça. Al final vaig plorar d’impotència.  Despús-ahir vaig restar mut i esmaperdut. Vaig recordar amb conhort l’esforç d’en Carod-Rovira per a que hi haguera entesa entre ambdues bandes. Possiblement el personatge públic i polític que més els ha entès com a mitjancer. De vegades, crec que tant el conflicte español com el basc es retroalimenten. NO s’entèn, completament, ambdòs fets nacionals l’un sense l’altre.
Enguany han assassinat al periodista armeni aquell per bandes paramilitars turques. Hi han mort un fotimer de persones humanes a Palestina i Israel. S’han carregat a un candidat neerlandes. S’han carregat un exregidor basc d’ARRASSATE. I no sé quantes kurdes, a l’Àfrica subsahariana, un altre fum….etc.
 
No sé quanta gent més cal matar fins que entenguem, els de l’espècie humana, que no hi ha cap idea que valga ni una gota de sang humana. Ni tan sols la de la llibertat. La vida d’una persona és tan curta que l’acció assassina sobre una d’elles és insignificant per a assolir qualsevol finalitat; i que l’espècie humana porta irremissiblement cap a un món millor. Eixes barbaritats no modifiquen ni un bri, per a millor  ni per a pitjor, el moviment natural de la massa humana. Són accions infantils i inútils. Per a que m’entenguen els més espavilats: sols a l’Estat Español moren anualment 55.000 persones, víctimes directes  del tabaquisme; 1.550 en accidents laborals, etc.

Societats mediàticoarmades basca i española: SÓN VOSTÈS DOS COLLES D’IMBÈCILS (En el sentit etimològic llatí de mot).

 
———————————————————————————————
Bo senyores i senyors, continuem ara amb el que vaig desar inconclòs fa tres dies:

 Segueix més avall, si voleu acompanyar-me:

01. PPCV.

Gran partit valencià. Un trencaclosques que ha sabut aunar moltes sensibilitats diferents en la seua trajectòria política. Hi ha des de l’extrema dreta fins a la Convergència (liberal) i Unió (democratacristiana), a més de l’extinta Unió Valenciana (sector madrileny dels Chiquillo, Ramon-Llin, etc). També aunar les moltes i dissemblants sensibilitats territorials. Res a veure entre un popular d’Oriola, amb un de la Marina Baixa, Alta, Safor, l’horta o de l’Alcalatèn. La qual cfosa  no té poc de mèrit. I no sols perquè “unisca més el formigó que les sigles”. Com alguns han volgut desfigurar i caricaturitzar. La població valencianoparlant, en bloc, vota popular. I això el valencianisme (digueu-li catalanisme) no ho vol veure-hi.

Hi ha extrems que em costen d’entendre d’aquest partit. Qüestions personals i de cosmovisió política. Quan jo era militant del PNPV d’en Paco Burguera militaven amb nosaltres, un bon nombre d’empresaris d’hoteleria de les Marines i la Safor, així com exporadors de taronja, etc. Quan UCD donà el colp de gràcia mitjançant la tenalla mediàtica de Las Provincias i el CESIC de Manglano, aquesta gent fugí esperitada cap a Aliança Popular i PP, després. No és casualitat que un membre “nostre” com és Roc Gregori ha estat fins fa quatre dies dirigint els viaranys i atzagalles del turisme valencià. El perfil d’aquest grup no és molt diferent d’aquells que funcionen a les comarques tarragonines i gironines. Pròpiament Convergents i unionistes. S’ha deteriorat i sucursalitzat tant que és el grup que esperona al cartagener Zaplana cap a l’alcaldia de Benidorm i al capdamunt de la Generalitat valenciana. Producte d’un braguetasso pegat a can Barceló han encimbellat un fulano que és un triler. Ni liberal a can Barceló, ni tradicionalista ara. Saplanista of course. A la filla d’en Barceló li ha fet passar les mil i una. M’estranya com aquest no l’ha collat per sempre més. També ell els tindria agafats del sonall, dic jo. Si fóra filla meua eixe estaria a hores d’ara exiliat defora l’estat. No es pot anar tapant tot forat que et queda a l’abast. Si serà ceporro el tio, que damunt és curt. Sabem que té dues filles, però la majoria de la gent descone¡x que el “fenomeno” té un fill amb síndrome de Down.        
I l’amaga tant com pot. Doncs, bé, eixe estupendíssim personatge va arribar a les més lates instàncies valencianes. Sort que un dia pegà un bot d’alegria en ficar-li un gol el R. Madrid al València, perquè si no ací no s’entera ningú del personatge que embrutava aquesta Generalitat d’Avall. Si fóra intel·ligent i no un depravat com és, el seu fill l’acompanyaria a tot arreu. Ell, però, es dedica a tapar forats i no de golf precisament. I això amb l’assentiment de la resta de populars valencians. A mi el missatge carlista de l’últma temporada campsiana m’agrada. Amara el terreny. Cosa que un socialista mai no faria. La gran Rita Barberà. Una crack. La millor. Mai un socialista, ni convergent, ni republicà ha dit: ” Què se cree el Gobierno de España que puede hacer lo que quiera de los valencianos?. Pues NO !. Esquerra hi hauria de provar a fitxar-la. És una dels nostres. Ah, a Castelló, Fabra, el meu ídol !. Un estat a banda. Necessitem gent d’aquesta mena. Tota la plana popular acudeix invitats però cap no pinta ni fava. Són tots susceptibles de ser expulsats. No està bé l’ultim flirt, Carlos, amb la diputada de la Dipu de la Vall d’Uixó. S’ha de guardar les (bones) formes, Vòs no sou un Saplana qualsevol. Aquell és morralla españolista i trilera. Encara, gràcies a Déu hi ha classes. El sr. Fabra coneix a tothom a la província de CASTELLÓ. Sap de la seua família, dels seus problemes de tota mena. És el primer a solventar-los. Fins i tot si no ets de la seua colla. Ell t’ho recorda quan li fas falta. És el mateix cas d’en PePe Cholvi a la Marina ALTA. Coneixen el territori i les seues gents. Baraten tot allò que cal. Fan proximitat ni que no sigues del seu partit. I això la gent normal ho agraeix. Quan Jordi Pujol ho feia, li ho lloaven, si ho fan els populars valencians, els mateixos, ho critiquen. Perquè?   González Pons: el millor i més intel·ligent polític popular valencià, el més mediàtic i ràpid. Aquestes eleccions són un càstig per a ell. Paco Camps el veu com un seu competidor dins de casa. Camps el posà a la Conselleria de territori i habitatge en el moment de la moguda amb Brussel·les, ell frenà l’activitat dels PAI’s perquè no podia fer altrament i el sector del totxo el condemnà a l’ostracisme. No s’entèn el sector de l’Alacantí amb els Alperi, Ripoll, & Co estintolats per la CAM. Camps ho està fent molt bé al sud. Ja els arribarà la degolla a aquesta gent; els Campsistes són gent que sap negociar i de proximitat. Una dada: quan Joan Cotino era Delegat del gobierno baixava a esmorzar tots els dies al bar amb els treballadors del Palau del Temple. Saben quantes voltes ho ha fet n’Antoni Bernabé?. Re: cap. Jo, treballador de la delegació del gobierno mai no votaria socialista. Malgrat les hernies discals d’en Bernabé. No és excusa. En Cotino és un crack dels oposats. Jo tinc bons amics pertanyents al col·lectiu de l’Opus Dei i/o Comunidades (Kikos). També en el d’homosexuals. És estranya la combinació. Jo amb la família de tant en tant també puge al Racó d’Ademús. Vós, Joan, ja ho m’enteneu. Caldrà afermar amb nous contiguts i noves idees l’straussisme bavarès imperant.

02. PSPV

N’existe point !

Són l’acrònim hipocorístic que usa el nacionalisme español intel·ligent per a engatussar els valencians socialdemòcrates amb un regionalismo bien entendido. El PSPV morí el dia que eixiren del Palau de la Generalitat d’Avall, el M.H. President en Josep Lluís Albinyana i el savi i periodista n’Alfons Llorenç. Uns 7 anys després a la Facultat d’Economiques de València vaig tenir un combat dialèctic amb l’eurodiputat n’Alfons Cucó i Giner (d.e.p), ell em deia que jo estava equivocat i m’errava i que es podia fer molta faena allà dins. No arribaria una dècada després era ell qui abandonava el PSOE per a muntar Valencians pel Canvi.

Per als socialistes del Principat: EL DIA QUE ISQUÉ PASQUAL MARAGALL  del Palau de la Generalitat d’Amunt començà el vostre compte enrere.   

07. CiU.

Són els partits que caldria tenir ací baix. És el perfil que quadra amb la gran majoria valenciana sinó fñora pel noucentisme de què estan amarats. La meua família mantenia relació amb un bon gruix d’empresaris d’allà dalt. Els Saurí, Casadellà, Blanco, Costabella, etc. Era la classe dirigent empresarials dels ’70, els ’80. El seu discurs està esgotat. Igual que observem amb el de Paco Camps. Cal una reelaboració del paradigma. Dels objectius amb més abast mundial. Una anàlisi més permenoritzada dels havers i dels deutes. En Saurí parlava amb la meua família i els deia que quan arriba a Elx entrava a sa casa, a la seua Nació. Això posava a parir els meus familiars. Ja no en queden de Saurins, Ciuranes, etc. a Convergència, i menys encara a Unió. Mai cap burgesia nacional ha estat tan poregosa. Encara no es sap que sense València el Principat és terra erma. S’ha d’haver corregut molt de territori i persones per a copsar aquesta realitat. Un dels problemes és que aquesta gent no entén els valencians, ni els illencs.  I a sobre són uns prepotents que volen imposar el seu criteri. Ni tan sols són capaços de contactar amb algú que en sàpiga, i recolzar-los. No és casualitat que a les terres del baix Ebre siguen una mena d’esquimals. No és estrany que LA CAIXA ací baix siga pepera i allà dalt convergent. És congruent.

    
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.

Per a mi és d’obligada remembrença l’actitud política del tan denostat Carod. Divendres feien aquella barbaritat a Arrassate. Des d’ací sols puc humilment  donar les gràcies per intentar buscar una eixida negociada que evitara més vessaments de sang. També la tasca ingent dels vuit diputats a las Cortes españolas.  També la tasca, especialment, d’Agustí Cerdà en pro de tant i tants temes valencians. Ell tot sol més que els diputats socialistes i populars valencians junts. Gràcies Agustí per haver enganyat al PSOE i al PPCV amb la solució del trasvassament de l’Assut de la Marquesa entre el Xúquer i el Segura. Haver posat en solfa el pacte hídric entre José Bono i Edu Saplana; que fotia els llauradors valencians. Gràcies BERNAT JOAN que modificà a Brussel·les el destí de fons comunitaris que anaven a parar a transformadores de fruita de Múcia i Andalusia en comptes dels soeferts laluradors valencians. Gràcies per m¡odificar el nom d’ERC per a fer el nom estensiu a tot el territori nostre. Gràcies a Tresserres per intentar de millorar el nostre espai comunicacional. GRÀCIES a Marta Cid per que a hores d’ara veiem com era de bo el seu Pacte Nacional per l’educació en contrast amb el desficaci vigent de l’actual conseller MARAGALL. Es una pena veure-vos penjada una llufa que amaga la molta  tasca silenciosa desenvolupada. Gràcies Joan Puig per recuperar la piscina i per la tasca desenvolupada a favor de l’illa de Mallorca. Gràcies per no ser sols regionalistes, i no sols nacionals, i no sols socials. Les societats som un tot multipolièdric. Gràcies per l’ambigüetat i flexibilitat demostrada. La gestió de les quals amb les condicions de 2004 no era fàcil.   

PS: la meua capacitat política i les ganes queden ací aturades per a una bona temporada. Siguen i continuen vostès feliços. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

UN PARÈNTESI:

PERÒ QUÈ FEM DINS D’UN ESTAT EN QUÈ EL MINISTERI D’AGRICULTURA, PESCA I ALIMENTACIÓ ES DEDICA, SOLAMENT I EXCLUSIVAMENT,  ALS CEREALS, A L’OLI I ALS BANCS DE PESCA DEL NORD D’ÀFRICA ?

EL BUCLE SOCIOPOPULAR: EL LLAURADOR NO POT VIURE DE LA SEUA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA. LA TERRA PERD TOT L’INTERÈS I ELS CAMPS ESDEVENEN SOLARS.

TAMPOC NO S’INCENTIVA LA REELABORACIÓ, MANIPULACIÓ, MANUFACTURACIÓ I COMERCIALITZACIÓ CONSERVERA AMB LA INCORPORACIÓ DE VALOR AFEGIT……AL PRODUCTE.

US HI DESE UNS VÍDEOS ACÍ BAIX. 

Alerta al moment en que s’explica “que en la segona part de la campanya hi han dedicat 9 milions d’euros compartida al 50 % amb fons europeus”. ZP dixit. I la claca socialista aplaudeixen. És a dir, dediquen a pal·liar 750 milions de les antigues pesetes.  (?) Xato, ZP, no t’hernies !

DEFINITIVAMENT: no sap de què està parlant i els de la claca recorden els “encaraors” de la verga del bou a dins de la vagina de la vaca. 

FAIG MEMÒRIA: EL DIPUTAT ESTE ÉS UN DELS ENCARCERATS EN LA GARZONADA DEL 1991. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

AL CONTINENT VOTARÉ A….(2)

Vinga, i com a gentilesa per la vostra acollida, continuaré analitzant el panorama dels partidets que tenim:

01. PPCV.
02. PSPV
03. EU-IU
04. Iniciativa pel PV.
05. República Valenciana.
06. Opció Valenciana.
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.
09. Coalició Valenciana.
10. Ciudadanos. 

Començarem per

10. Ciudadanos.
Estan fent campanya a sota de casa. Bàsicament quan hi ha mascletà, al migdia. Aquest partit nostrat condensa tot el blasquisme i lerrouxisme que hom pot trobar al nostre país. Concentra eixe mínim comú denominador que genera identitat -entre els nostres conveïns- a partir del Boletín Oficial (o orteguià) del estado. És l’expressió primerenca, i nostrada, del que vol ser el partidet de na Rosa Díez. Partit de funcionaris i professionals liberals que tenen com a activitat lúdica llegir ab una mà aquell serial. Eixia ben mudat dissabte a la vesprada del portal de casa i un sr. ben vestit em donava un pamflet del dit partidet. I afegia agradosament: “somos un nuevo partido” …i jo li vaig interrogar immediatament: Què hi ha del Tren d’Alta Velocitat cap a Brussel·les i París? …i de la millora del rodalia cap a Rafelbunyol?….ell em respongue tremolós i en valencià……”hem de millorar-los“. Això és el que diuen tots els partits. Un nou partit per a unes idees de més 300 anys. Li vaig replicar sense parar. Sort que els progres del franquisme ens donaven Unamuno i La Regenta com a gran panacea, mentrimentres, d’altres  ja llegíem Pedrolo i Fuster, com a antiviral. No em va agradar allò de donar-se la llengua amb el seu espòs la sra. Climent d’Alacant en les anteriors eleccions. Dime de qué presumes y te diré de qué careces.

03. EU-IU

És difícil entendre des del meu parer a este partidet. Al PCPV que ha subministrat tota la ideologia esquerrana, de base gramsciana, i que a hores d’ara estiga tan malmés i desorientat. He sentit pena de veure el míting de Polinyà de Xúquer. La capacitat mobilitzadora i de llurs bases durant els ’80 i ’90 ha estat fenomental. Però clar, allò que remenaven era el leninisme i estalinisme de toda la vida. Sense creure en allò pel què deien lluitar, tot era un plantejament del tipus de Frutos i Montero. Amb un estatatisme que ja el voldrien el PSOE i el PPE. Em quede amb les paraules de Glòria Marcos: “L’important és el projecte d’Izquierda Unida
Vaig veure R. S. farà quasibé un any, una nit, pegant una pixarrada al carrer de sabaters poc abans de les eleccions anteriors que feu un riu que arribava al c. de NAVELLLOS, front de les Corts Valencianes i A.S. mirava. 

 05. República Valenciana.

Xicotet però digne hereu d’aquell 1918 dit Estat VALENCIÀ. I dels primers valencianistes, com ara, el Dr. Faustí Barberà, Josep Puig i Torralva, Vicent Tomàs i Martí, etc. correlat del seu homònim del nord valencià, amb gent esplendorosa i lleial com ara l’Enric Borràs.  Ens calen polítics i no -sols- bona gent. 

06. Opció Valenciana.

Xicotet però gran partidet. Partit de classes mitjanes amb emprearis fets des de baix. Una descoberta gran per a mi. Digna correlació de la Convergència més sobiranista. Llàstima que siguen tan pocs i gairebé sols de la Ribera Alta. Saben que estem 300 anys expremuts. Saben també que els catalans són uns valencians descolorits. No ens mancarà mai ni l’allioli ni la maonesa. Té molt de recorregut si juga les cartes com toca, convergint, més endavant, amb el Bloc. 

04. Iniciativa pel PV.

Han confeccionat el millor vídeo de tota la campanya electoral. Sentit d’una banda a l’Enric i de l’altra a Isaura Navarro i Casillas (cosina del gran Íker), veiem que això té torna. La creació d’un espai de centre tindrà uns costos molt grans, tanmateix, és necessari. Els desitge el millor. No cal ser endeví per a creure que entre uns (EU) i d’altres es perd el diputat. M’encantaria equivocar-me. No acabe d’entendre la deriva esquerrana d’un partit de’extracció burgesa i mig-i-alta. Pels que no ho coneixeu: Si veiem el mapa on vota el PP allà és on hi ha més vot del BLOC. 

09. Coalició Valenciana.

Xicotet però gran partit. Liderat per la línia dura provinent d’Unió Valenciana que després de l’escissió entre els “convergents” que van a parar al PPCV i els de la línia foralista de Juan Garcia Sentandreu. És digne d’estudi la base teòria encetada per la direcció fent referència a un austracisme premodern. Deixant de banda la base falangista primigènia de l’organització, quee ra més moderna i social (Ridruejo i fins i tot primoriverista). Molt bona l’agitació i la propaganda. Amb una línia d’activitats que abarca moltes vessant com ara Colectiu Vinatea, GAV, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, etc. bon assot de valencians catalanistes.  M’he criat amb ells. Conformen allò que podríem dir la València Profunda. Els tinc en molta estimació tret de que hi ha una sèrie de punts que no els entenc:  notícia d’en Garcia Sentandreu tinc en conèixer un amic de classe d’aparelladors que se’n deia Toni Roca i Junyent. El germà d’ell era una mena de lloctinet d’ell (de Juan Garcia). Això era pels ’80, com podran comprendre amb eixos llinatges se’m feia difícil que, a banda d’haver-nos robat la paella i al cheperudeta, els catalans caldria afegir, que també mos havien robat els llinatges ! extrem que em va sorprendre que no reivindicaren !, doncs….corria per Madrís un tal Miguel que era convergent, a totes llums, el pressumpte malfactor i lladre.

Ahir era dia 3 de març, dia de la Llengua Valenciana, commemoratiu de la mort d’Ausiàs March. Vam fer els actes celebratius a La Beneficència. JGS isqué abans de que acabara l’acte, passà junt a mi i això em va fer molt mala sensació. Tot deixant el notari en Vicent Simó i Santonja a mig discurs. Per a mi, una falta de respecte al President de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Coalisió Valenciana ha contactat amb grups de Catalunya, Balears, Aragó….a mi això em fa què pensar. Això és el negatiu dels Països Catalans de Joan Fuster. Qui m’assegura a mi que quan el sr. Lladró i Dolç deixe de subvencionar i finançar el valencianisme no se’ns faça “panca” dita Coalició ?    Serà una estratègia per a que els valencians puguem dominar els comtats catalans?

Ja sabeu la sentència d’en Nieztche: “qui persegueix el drac durant quaranta anys i no el mata, ell mateix esdevé drac….
Ningú, mínimament entenimentat, pot dubtar que els valencians centrals som el centre de l’EURAM. Que els valencians del Principat i els illencs, sense els valencians centrals no seran mai res. Cal dominar Catalunya, puix és la manera d’eixir cap al nord amb els nostes productes, sinó tanquem l’aixeta de que els del nord puguen negociar amb el sud africà. On són les matèries primeres. Coalisió sap que ací tenim la manilla i els trumfos.   

Bo senyores i senyors demà més…..dese els que en queden a sota…per a continuar. 

01. PPCV.
02. PSPV
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

AL CONTINENT VOTARÉ A….

He estat meditant sobre el significat d’estes eleccions a les Corts Españoles. A diferència del parer general que s’expressa a Vilaweb, estes eleccions em semblen cabdals. I no poques coses i esdeveniments es produïran arran dels seus resultats. A cada posta ens cal un guany. No diré que ha estat difícil. D’entrada, i per descartament no entren en el “bombo” aquells que no són d’obediència valenciana. Per dir-ho en paraules d’un tio meu “que facen olor a valencià“. Mon tio era militant de l’extinta Unió Valenciana….o com jo dic “Autocentrament valencià“. Per tant, ja m’he estalviat un bon gruix de partidassos que ens ixen en els mitjans audiovisuals. Tanmateix, dese , dins del “bombo” el PP, que per als que llegiu aquest bloc, sabeu que els considere una “cosa” pròpia i molt allunyada i diferent d’aquella homònima que hi ha a Madrís……fins i tot donarem un vot i anàlisis de confiança als amics del PSPV…., cal no ser apriorístic, crec jo, vaja!

Partim de la base de que un servidor té un pensament de centre-dreta i valencià…i des d’aquest punt de vist procediré a analitzar. Si voleu saber el resultat de l’anàlisi passeu al (Vull llegir la resta…..)
Partidets que em queden d’estricte autocentrament valencià:

01. PPCV.
02. PSPV
03. EU-IU
04. Iniciativa pel PV.
05. República Valenciana.
06. Opció Valenciana.
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.
09. Coalició Valenciana.
10. Ciudadanos. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

BREVE POEMARIO DE AMOR DESESPERADO.

Així és L’amor,
entre agre i dolç
Mentre a uns esperona
als núvols tocar
a d’altres condiciona
de la terra no saltar.

Aquest és un dels poemes inserits en aquesta obra. N’és d’un alumne d’Albert  Ferrer que a hores d’ara estudia als Estats Units.

Nova editorial engegada per n’Albert FERRER I ORTS. (Gessamí Edicions). Meliana 2008.

EL LLIBRE `BREVE POEMARIO DE AMOR DESESPERADO´ ÉS UNA PETITA JOIA BIBLIOGRÀFICA PER ALS SENTITS, PUIX CONTÉ 21 POEMES IL·LUSTRATS PER 10 CREADORS PLÀSTICS DE RECONEGUDA SOLVÈNCIA EN EL CAMP DE LES BELLES ARTS I DE LA DOCÈNCIA (COM ARA N’AURORA VALERO, CARLOS PÉREZ-BERMÚDEZ, JOSEP RAUSELL, ENRIC RUIZ, JOSEP-MARÍ GÓMEZ, ARNAU BELÉN, CLARA AGUILAR, ADAN LIU, MARÍA JOSÉ TORRES I ENRIQUE FERRER).

EL SEU FORMAT (21 cm. x 21 cm.), LA SEUA NOVEDOSA MAQUETACIÓ I ATREVIT DISSENY SÓN, ENDEMÉS, AFEGITS QUE FAN DEL POEMARI UNA OBRA PERFECTA PER A REGALAR I, SOBRETOT, PER A ENCISAR  EL PERSONAL QUE ENCARA NO ESTIGA AVESAT A LA LECTURA.

LLURS POESIES TENEN UN FIL ARGUMENTAL QUE TRASCENDEIX LES PLANES ESCRITES I LES EXQUISIDES IL·LUSTRACIONS A TOT AQUELL QUE S’HI DEIXE ARROSSEGAR PER LA SEUA APASSIONADA TENDRESA.

EN SUMA, UNA OBRA QUE INVITA A SENTIR, AMB INTENSITAT, L’AMOR.

I un altre:

Demà. Qui sap a hores d’ara?
podria trobar-me
ben arrupit al si de qui estime
o, ans al contrari, sentir-me
arraconat en l’oblit
per més que ho evite.

Així és la vida
construïda de petites sensacions
i experiències magnífiques,
malgrat eixir-se’n dels cànons
de qui, més que gaudir-la, 
en regular-la es capfica. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

JUGUESCA VALÈNCIA-BARÇA:

Fa quasi un mes aproximadament vaig predir que el València CF guanyaria l’eliminatòria entre ambdós equips nostrats. De conya, en Jordi Carbonell em replicà. I li vaig proposar una juguesca en que podríem participar els blocaires futbolers i no, per tal de fer una "quedada"……de resultes de la propera eliminació de l’equip de Frank Rijkaard. Les "condicions" vos les explique si passeu al "Vull llegir la resta de…."
Tot creient que aquestes condicions poden ser modificades a vist-i-plau dels participants de la juguesca entre blaugranes i albinegres…s’hi admeten suggerències……que ens les facen millorar.

PS: Ja veient que les coses a can Barça no anaven gaire bé i preveient l’eliminació, els cervesers barcelonins d’Estrella Damm s’han afanyat a fer-se patrocinadors del València CF. També podreu veure-hi l’anunci que s’han marcat……amb els Xes. 

Les condicions són que cal cercar 15 culers i 15 xotos. Emparellar-los: un xe amb un culer i que quede escrit en aquest bloc. Qui perda paga el dinar o sopar de l’emparellat a Les Cases d’Alcanar. És a dir, a mig camí d’ambdues ciutats. En dia i hora assenyalat després del dia de Sant Josep, per exemple, pels dies de Pasqua.
S’admet que es puguen emparellar membres del mateix equip. Ho dic perquè com els blaugranes estaran acolllonits i són tan garrepes no hi haurà suficient Quorum blaugrana i algun xoto pot fer el favor de fer-se passar per Blaugrana ni que siga per  un dia. Ja es confessarà !

Ací vos dese el vídeo. Què són de llestos aquests de Damm i…….previsors !

  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

APOCALIPSI EN EL TEATRE ROMÀ DE SAGUNT?

JOSEP VICENT LERMA *Arqueòleg.

L´estrena fa ja quasi deu anys (23-7-98) en el teatre romà de Sagunt de l´obra Apocalipsis, voz de mujer, de la mà de la despatxada actriu grega Irene Papas i del cant de Carmen Linares, amb motiu de la celebració del Quint Centenari de la Universitat de València (Estudi General), va suscitar llavors lògicament les opinions, bàsicament favorables, de la crítica especialitzada en la matèria, a les quals des de la disciplina acadèmica que m´és pròpia, l´arqueologia, no em resistesc ara i ací amb independència de dolorosos aspectes legals ja sentenciats o precisament per això mateix, a sumar la meua modesta reflexió personal, al voltant de una qüestió tal vegada un tant accessòria a aquest tràgic debat patrimonial, però de cap manera neutra en aquella magnífica representació litúrgica de l´èxtasi de Joan l´Evangeliste, com va ésser el propi escenari teatral dissenyat per Yannis Metzikof.

Continua en "Vull llegir la resta…."
 
No sé si s’heu adonat la manera de fer d’INFOTV,  amb una praxis més prompte equànime que partidista. Tv valenciana i plural. Igual que certs programes de Canal 8 / Buit.

Els treballs de rehabilitació del monument antic realitzats pels arquitectes G. Grassi i M. Portaceli, amb l´inestimable recolzament de l´ofici i saber fer de J. J. Estellés, van dotar a l´històricament espoliada càvea de l´imprescindible contrapunt de la scaena de semblant alçada, en impecable paral·lelisme conceptual amb allò que s´ha sostingut pel violletià Salvador Vila en aquestes mateixes pàgines, en punt a què el nou volum de la reconstruïda volta neogòtica amb falsejada armadura interna de redó de ferro del refectori del monestir de la Valldigna, resulta arquitectònicament imprescindible per a completar aquesta vella edificació monàstica.
Scaenafrons de gran austeritat, a penes animat per la puntual anastilosis arqueològica de dos dels seus ordens columnaris superposats, de traça coríntia, que en el passat recent ha demostrat àmpliament les seues virtuts en les escenificacions tant de les clàssiques comèdies romanes de Plaute, en histriòniques versions de Rafael Álvarez, el Brujo (la Bella Casina), com de severes tragèdies gregues com ara les Bacants d´Eurípides.
En aquesta precisa línia argumental el decorat d´Apocalipsi, subliminal o conscientment, va optar per alçar una nova realitat arquitectònica que ocultava i revestia els reassentats fusts de pedra calcària dolomítica grisa de les columnes originals, per a oferir al modern espectador per mitjà de l´artifici del mecano tub invisible i els nous paraments entelats de rajoles simulades, una forta recreació visual de la valva règia esbossada per Grassi, que l´escenògraf Metzikof va fer pujar potentment fins a la utilitària coberta de fusta i en aparença avançar cap a la orchestra, flanquejada per monumentals filacteris tèxtils o tires verticals de daurades miniatures bizantines i pels aleshores recuperats taüts simbòlics de Yoko Ono.
Circumstàncies que en cap moment ens van deixar d´evocar la memòria de l´ús primordial del auleum o teló desplegable en alt des de la pròpia base del prosceni per mitjà de mecanismes elevadors subterranis, recuperats en les excavacions que es van efectuar en el seu interior amb caràcter previ a la intervenció arquitectònica, sota la intel·ligent supervisió de l´arqueòloga Carmen Aranegui.
Suggestives eleccions escenogràfiques que van reeditar en aquest memorable muntatge, les velles tradicions mediterrànies de les arquitectures efímeres terencianes (pulpitum), en les quals deambularen els actors llatins fins a la seua monumentalització definitiva en el romà Camp de Mart, auspiciada pel mateix Pompeu l´any 55 abans de la nostra era comuna, i que d´alguna manera continuen venint a proporcionar major legitimitat dramàtica si cap a l´exigent nuesa ornamental conferida des del principi pels arquitectes-rehabilitadors a aquests espais teatrals purs, ara en perill de fatídica desaparició física per imperatiu legal.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ENDEVINALLA:

A Vilaweb s’és tan seriós, que de vegades crec que així és impossible d’incorporar molt més de personal nou. Allò que intentava esmenar la Psicoestètica d’en Muñoz Espinalt en temps més difícils que els actuals. Ens cal una mena de sex-appel, ganxo o digueu-l’hi com vulgueu. Ja sé que ens calen moltes més coses. També ens cal el neonoucentisme actual tan estès per ací i dellà. Tan embafador com beneducat. Tan autolimitat. Tanmateix, però, sense caure en el xaronisme, ens caldria una mena de "salsa" de fondo, ball, música, maneres de fer més divertides, etc. fàcils i encomanadissos, amb grapa que enganxara massivament la gent……………de tot pelatge……..i actual, contemporanis com ha estat en tants moments de tostemps.

Per cert, una pregunta i la pista-resposta la trobareu al "Vull llegir la resta….

Pregunta: Nom de l’autor de la novel·la intitulada "L’ANY QUE VE FARÉ SEXT"
 
La resposta, correcta, vos la donaré demà a les 24:00 H. O’clock.

ho sabeu o no? 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

AMB LA UNITAT PER SES ILLES

AMB PERE SAMPOL I TOTS LLURS AMICS. LA VEU DE SES ILLES I, TAMBÉ, SA NOSTRA VEU.

I UN PREC PER AL SENYOR SAMPOL…… Al "vull llegir la resta…"

Mirau Pere, sereu no sols sa veu des ciutadans de Ses Illes Balears, però també, la dels dotze milions que vivim enfront de vós. Bon vent, i endavant ses atxes; AMIC !

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

FINAL D’OBRA A NÀQUERA.

Projecte començat a esbossar a la darreria de 2004, entremig d’una zona estranya d’ús mixt entre residencial i petita indústria. Amb el Pla general d’ordenació urbana sense una definició clara. Redacció d’un nou Pla General que s’entravessa. Més de quatre-centes al·legacions. Incendi de la Serra Calderona. Desconcert generalitzat. Aturada general de clarificació de les directrius urbanístiques. Concessió de llicència d’obres condicionada.
Zona periurbana. Vistes acollidores envoltada de serralades. Boscatges. Vistes envers la Font de l’or. També vers les Llomes i el Coll dels llops. Des de la coberta fins la mar, entremig queda Massamagrell i Montcada de l’horta. Hi dissenyem una piscina a la coberta. A nord, amb les vistes naturals les terrasses d’estar i relació social. La junta de dilatació divideix en dues menes de edifici. Apartaments-habitatges per a singles i els habitages de tipologia d’eixample per famílies més nombroses. Terrasses davant en façana i darrere a pati interior. Ventilacions creuades en totes les estances. Disseny actual, amb la posssibilitat de tria ad hoc. Simplex i dúplex. L’espai superior amb les esplèndides vistes es conforma en l’espai de relació comunitari. Els promotors, en aquest cas, no han posat impediment en el disseny; per tant, tots els errors són imputables a nosaltres mateixos. 
El sistema de supervisió existent en el formigó ens va permetre redreçar una ciscumstància que ens podria haver ocasionat molts problemes. Una de les formigoneres, per error de la central, que anava cap a Bétera es confongué d’adreça d’obra. Una formigonada de solera de formigó menys resistent abocà el seu contingut en un dels forjats. En aquell tram teníem un dels test. Allò provocà la paralització durant dos mesos de les obres. Una extracció de microprovetes i els corresponents assaigs. Recàlcul de l’estructura. Hi havia dues opcions: enderrocar o reforçar. Prenguérem en consideració la segona. Nous plànols. El sistema de detecció és lent: car quan s’hi n’adonem ja teníem un parell de forjats per dalt. Per tant la primera opció és difícilment aplicable. Aquestes contrarietats ensenyen a muntó. La vida real sols és perfecta en el cine, els llibres i en el teatre.
 
El disseny del vestíbul, com era molt i molt llarg hem triat anar segmentar-lo mitjançant tires de pedra natural estrets de calcària verda polida. L’enlluït d’algeps, amb màquina projectiva, és una passada per a igualar paraments.  

Errors: 
Si pitgeu al "Vull llegir la resta…"

1. El color gris de la façana ha quedat massa esmorteït, caldria que fos més obscur.
2. La cantonada en coberta està resolta sense seguir la corbatura que és angle obtús, no recte. La geometria descriptiva i enginy ha fallat, per part meua.
3. L’acer inoxidable esmerilat de les baranes no sabem perquè deixa anar amb el temps es recobreix d’una subtil i fina capa de rovell. El manteniment i neteja hi haurà de ser continu.
4. El vestíbul tingué una dolenta solució en el lliurament de la llosa d’escala amb el forjat; amb un pèl d’esbiatge que es percep des de l’entrada al edifici. No és molt visible, però per a qui coneix l’edifici fa mal als ulls.
5. La coberta originalment industrial s’ha reconvertit en una teulada de teula plana de formigó negra-grisa que ha corformat i induït o agreujat el problema del punt 2.
6. La il·luminació de les terrasses no acaba d’ésser suficientment "fina" i subtil. Per a compensar vaig optar a deixar bases d’endoll per a que cada usuari l’acobles al seu gust, personalitzant la seua peça. En general l’estudi de la il·luminació és una assignatura pendent de fa llarg temps. Que siga una partida d’elements finals i de remat sempre comporta un retall per qüestions crematístiques. No canvia un edifici ben il·luminat a un altre que no!
7. Els trencaigües industrials de composit a les entrades a les vivendes, des dels corredors de façana no han estat rematats en la perforació i queden massa industrials, "bruts" i vius.  
8. Hi ha un detall que mai no acabe de fer: la col·locació "arran" de l’entornpeu a plom amb l’enlluït. Caldrà que m’hi esforce en els propers detalls. Hi ha un problema de coordinació constructiva entre aquestes dues peces. En l’actualitat, com estem treballant amb elements prefabricats de cartó-guix encara la solució és més difícil. Tanmateix, la solució de passar instal·lacions i la finalització són congruents. L’entornpeu, necessari, un destorb també imprescindible de la bona solució constructiva.

Al capdavall, un hom, es pregunta:

A) Què coses cal millorar?
B) Quins punts constructius i disseny veieu que no acaben d’encaixar?   

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Resum de l’Any 2007

 Volia donar les gràcies a tots els meus amics que van enviar-me un e-mail cadena aquest any, ja que gràcies a ells:

-1r He llegit unes 175 vegades que 
MSN i Hotmail
anaven a esborrar el meu compte de correu.

-2n He acumulat 3317 anys de
desgràcia i he mort 67 vegades per
tal de no reenviar algunes d’eixes cadenes.

-3r Quan isc de l’Ikea no mire mai
a ningu, no vaja a ser que em segrestren i em droguen, per a després, traure’m un ronyó amb el propòsit de vendre-se’l en el mercat negre.

-4t Tinc diversos préstecs amb el
banc, per tal d’intentar que la
pobre xiqueta
 Amy Bruce poguera,
per fi, finançar-se la 89ena operació
que li salvaria la vida.

-5è Apuntí el meu nom junt al d’
altres dos mil per la petició de salvar del perill d’extinció a la puça roja nana de Zimbabwe.

-7è Per fi conec la recepta de l’
amor
garantit: Apunta el nom de la persona que t’estimes en un paper, pronuncia’l 5 vegades. Després, passa’t el paper per l’engonal mentre pegues voltes al voltant d’un Seat Panda verd del ’86, en el sentit de les busques del rellotge. (I mira que ja no se’n veuen d’aquests !)


8è M’he passat 98 nits en vetla, amb tal de “pillar” el virus SUPER MEGA destructors que ni Microsoft ni Norton podien combatre i que anava a destruir-me el disc dur, la minicadena, la tele, la cafetera i el meu raspall de dents elèctric.


 
!ATENCIÓ!
 
SI NO ENVIES AQUEST E-MAIL EN
ELS PRÒXIMS 10 SEGONS A 8736
PERSONES, DEMÀ A LES 17H:32, UN DINOSAURE MUTANT VINGUT DE L’ESPAI EXTERIOR, ENTRARÀ EN EL TEU SALÓ D’ESTAR I DEVORARÀ  TOTA LA TEUA FAMÍLIA.

Gràcies a tots… xD

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

HABITATGE DE PROMOCIÓ PÚBLICA

Això és un habitatge unifamiliar. Ara sí, cal investigar el tema de subvencions i ajudes. N’hi té 118 m2 de superfície útil. S’ha aconseguit que més del 50 % fóra a càrrec de l’administració. Si voleu, podeu. En arribar eren quatre murs de pedra seca. Els sostres i coberta solsits. Així podem resoldre un doble problema: el de l’accés a l’habitatge a baix cost i el manteniment urbà amb un cert decòrum ambiental en les nostres viles i pobles. A més a més, de que, òbviament, l’interior ha d’ésser adient per a persones del segle XXI. La planta superior és un espai-estudi diàfan ben il·luminat naturalment. Per exemple. Com la resta amb espais a doble altura. La gruixa dels murs ens assegura la inèrcia tèrmica tot l’any. Important: evitar la remunta d’humitat des del subsol pels murs i barandats. Tu pots ser l’autopromotor !.
Els documents administratius i orientatius, de base, al "Vull llegir la resta de…" 

Per a valencians:
R.D. 801 / 2005. D’1 de juliol del Ministerio de la Vivienda. BOE 13/7/2005.
D. 81 /2006. Conselleria. DE 9 de juny. DOCV: de tretze de juny.

Per a la resta: el primer i el corresponent a la Conselleria escaient. Generalment es gestiona en finestra única, ambdues. Autopromoció+rehabilitació.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Life Marina Ibiza. Jean Nouvel.

 

Mentre visualitzava el vídeo escoltava el trombonista Bennie Green. No reconec aquell Jean Nouvel de finals dels anys setanta, vuitanta i fins i tot els norantes que em feia pelegrinar per tota França per veure-hi la seua arquitectura, quan ací gairebé era un desconegut. I qui el coneixia era, bàsicament, per la deriva més o menys àcrata i sindicalista. En els què tenia una pregona preocupació urbana i edilícia innovadora. I molt menys hedonista-bobo. No són genis el que ens cal a hores d’ara.
 
Necessitem: Més ètica i menys estètica

Si el voleu visualitzar passeu al “Vull veure +”  

 PS: he improvisat aquest petit dibuix, dicòtomia de l’illa a la què en els primers anys d’aparellador vaig anar a treballar amb molta d’estimació. 
Speakin’ out : big shit to him !

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SAGUNT A ESCENA.

Per una volta podem estar plenament d’acord amb el COACV. Gràcies en Joan Carpio i Castillo. Degà del Col·legi. I jo que no donava un duro per tu quan vas arribar al càrrec !. Mea culpa.  

 I també, i amb açò. Arribe tard a l’encàrrec de na Carme-Laura i de Josep (L’osser). Fa anys ho vaig dir. Però en fa més de quinze que ho dic. El que més m’ha fotut en tota aquesta dècada i mitja han estat els canvis de parer. Possiblement per prudència no escric del tema. Perquè tinc por d’acabar en la Comissió Deontològica del Col·legi.    

Uns flaixos: el Teatre Romà, tipològicament no és del tot romà sinó un híbrid amb el teatre grec. És un teatre excavat, alerta!. L’important, en aquest cas, no és la materialitat sinó l’intangible: l’espai interior que és allò que és recupera amb la intervenció d’en Grassi (l’ideòleg), Portaceli (el compositor) i Estellés (l’executor). Massa grisa per a tan poca matèria grisa en aquesta societat. No m’han agradat les tombarelles d’en Julià. Ni amb l’abraçada en època d’en Llorens ni ara amb les abraçades amb Muñoz, Pérez, etc. Tots podem canviar de parer. Però tots sabem llegir arquitectura, veritat, o no?. No fa 15 anys que renegue de la llei del Patrimoni, sinó 20. Per retrògrada i per española. Recordes Julià quan discutíem a classe del Màster sobre Domènech i Montaner? Clar jo, sempre tan radical !

Recordes quan parlàvem de la intervenció del Cap del Servei de Patrimoni de Barna, en Martorell a Sagunt en contrast amb la d’en Ferrant o Pons Sorolla?
Ara va una d’onada de conservacionistes integristes. Aquelles collonades madrilenyes del benpagat pel Ministerio de la Arquitectura y  Vivienda, aquell tal Fernadez-Galiano, titlant d’artefacte filoMazinger la intervenció a Sagunt. I a tu Voro, que has subministrat la munició: abans no véiem el teatre romà, ni ara tampoc. Però no n’hi havia de teatre !. Amb coneixement de causa de pujar per la Vilanova jueva fins a dalt i al Castell. Les restes disperses del camíd ne dalt.  Pels anys setantes quan ningú sabia res. Durant la recuperació per a actuacions teatrals i musicals en època de  Manolo Girona i Emèrit Bono. He vist dibuixar Portaceli els plànols amb la capsa de retoladors en sa casa. He baixat a la claveguera central amb l’Estellés durant la reconstrucció del teatre. O com encertadament Carme-Laura, amb fi olfacte, em digué: re-creació. Hem revisitat durant els ’90 els resultats de les obres amb l’incipient Tribunal de la Inquisió disfressat de màster.  

Tinc un dubte: És correcte incomplir la llei seguint la pràctica habitual d’en Paco Camps a conveniència?
 Ara que vos veig a tots allà baix, a la claveguera soterrada que travessa de prop de l’scena: Heu de pagar la voluntat de ser uns pobres provincians subalterns sense criteris propis ?.

Aqueix és el dubte que retrona al meu cervell després de la sentència.

Aneu a convertir-vos en simples barbuts i malgirbats de manifestació esquerranosa els benvestits de corbata i tratge com a aquells indecents?

Molt bona M. M. Ets un artista !. Des de l’arraconament de la portaveuria del grup del partit a la primera plana dels mitjans de comunicació. Patata calenta. Escorrialla saplanista. Amb poc de trellat marca el dit: Voro, per la munició, Rafa pel tribunal inquisitorial i un del poble, per la corda. Per al soterrar. Pobre Paquito !

Si pitgeu: El Manifest i un article de l’Albert Ferrer i Orts. Que ho diu de manera més fina que no pas jo.  

L’ARTICLE d’ALBERT FERRER al Lermante-EMV.

MANIFEST:

PERQUÈ ESTIMEM EL NOSTRE POBLE, rebutgem enèrgicament que les obres de rehabilitació del teatre romà de Sagunt s’enderroquen perquè esta actuació, donat el seu traumàtic impacte urbanístic, trencarà el desenvolupament urbà, cultural, turístic, social i econòmic del poble.

Demanem a la Generalitat que, des del respecte a la sentència del Tribunal Suprem, estudie totes les alternatives legals que existixen abans de procedir a la demolició perquè si es dóna esta possibilitat complir la sentència serà enfonsar el poble. Es posaria en perill la consolidació del Festival Sagunt a Escena i tants altres esdeveniments culturals –com ara el Festival Grecollatí dins de la Setmana de Cultura Clàssica- que ens resulten essencials per a la promoció turística de la ciutat. Apostem perquè el teatre romà continue sent un teatre i tinga un ús funcional en la seua dimensió educativa i cultural perquè el disfruten saguntins i visitants. Que siga un monument viu i no un monument mort.

Demanem a la Generalitat que els diners que costaria una hipotètica demolició s’invertisquen en projectes de present i futur lligats a la revitalització econòmica i cultural de Sagunt. Que s’invertisquen en el patrimoni saguntí: que s’invertisquen en el museu didàctic del teatre que fomentaria el seu ús educatiu, que s’invertisquen en que el teatre siga un monument accessible per a tots, que s’invertisquen en el Sagunt a Escena, que s’invertisquen en el castell, que s’invertisquen en infraestructures turístiques, que s’invertisquen en plans de dinamització turística, que s’invertisquen en la dinamització del comerç local, que s’invertisquen en millorar el barri jueu, que s’invertisquen en ciutat vella, que s’invertisquen també en el nostre patrimoni industrial.

PERQUÈ ESTIMEM EL NOSTRE POBLE, no ens pronunciem ni a favor ni en contra de les obres de rehabilitació del teatre romà, respectem totes les opinions, però considerem que això és una polèmica que ja forma part del passat i que ha perjudicat molt la ciutat de Sagunt. Ha sigut una baralla estèril que ens ha condemnat a l’oblit i ha paralitzat les inversions en el nostre patrimoni, només cal veure l’estat actual del castell de la ciutat, i que, en tot cas, ha sigut utilitzada políticament i no ha beneficiat als ciutadans.

Perquè estem orgullosos del nostre teatre, perquè estem orgullosos del Festival Sagunt a Escena i del Festival Grecollatí, perquè estem orgullosos del barri jueu, perquè estem orgullosos del castell, perquè estem orgullosos de la ciutat vella, perquè estem orgullosos del nostre patrimoni històric i també de l’industrial, volem fer una aposta definitiva pel futur i que els diners públics de tots els valencians no es malgasten en enderrocar, sinó en construir, que els nostres fills continuen sentint-se orgullosos del llegat que els hem deixat, un patrimoni viu i revaloritzat que siga també orgull de tots els valencians.

SAGUNT, 14 DE GENER DEL 2008

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari