Avui ha eixit una sentència que, em tem, hi haurem de recórrer. No dic que tots els jutges siguen així, però sí que hi ha una gran quantitat d’ells que tenen poc o gens de contacte amb la realitat del carrer i la societat amb la qual conviuen. Unes oposicions llarguíssimes i profundes, no deixen espai temporal per a saber que es cou en la crua realitat empresarial. tampoc pretenc que ho sàpiguen tan bé com l’exjutge Estivill. Però entre poc i massa, la mesura passa. Enraone de diners, sols, però això és un fet que commina a que les empreses (de no tangibles) perdem l’ànim d’afegir valor d’allò en què treballem……continua amb la carta que vaig trametre al Col·legi Territorial d’Arquitectes de València. Inici del procés judicial que avui ens ha dut a que la nostra demanda fóra estimada parcialment solament. No m’hi done per vençut. Continuaré bregant per a que es faça justícia. Sols dir, que un solar que -es pènsava el propietari- que podia construir 35 habitatges li vam estudiar i treballar per a convertir-lo en locals comercials, necessaris en aquella zona de la població. 52 habitatges i unes 80 places d’aparcament. En diner: un salt qualitatiu i quantitatiu d’1.700.000 € a quasi 4 milions d’euros.  Es fa difícil creure en la qualitat empresarial dels nostres conveïns. Açò no és Suïssa, on es valora el Know How (dispenseu-me el vocable), malahauradament…..anem encara, massa, amb saragüells en aquest país. I açò té un reflex negatiu en d’altres àmbits socials, al meu parer. I hi ha la santa barra de parlar d’innovació, I+R+i, etc. Mots buits de contingut. Paraules, paraules, paraules….que cantaven na Feliu i en Clotas….fa ja molts anys. Allò dels llauradors que deien que la seua paraula valia més que la seua signatura……….irremeiablement s’ha perdut………per sempre més.

I, un hom, es pregunta: Qui és el sr. jutge per a reduir a la meitat els honoraris unilateralment, quan aquest extrem no era motiu de discrepància entre les parts durant el procés judicial ni, àdhuc, durant la vista en cap moment?

Ens sentim en situació d’indefensió manifesta. A més de que les costes serien adjudicades a les parts. I el interessos del principal?
Set mesos de faena de mig despatx, delineants, aparelladors i enginyers, etc. a l’aiguera?
 
Segueix en l’escrit al CTAV…(+)  

 A L’ATENCIÓ  DEL SENYOR A.C.C, ARQUITECTE EN CAP DE VISAT DEL CTAV:                                                                                                                              
A València, a 24 de gener de 2005.

  Distingit senyor, el motiu de dirigir-me a Vós és per a demanar-vos que tinga a bé obtenir els honoraris justos corresponents al  treball desenrotllat per la mercantil ESTUDI D’ARQUITECTURA JOSEP BLESA SL, col·legiada del COACV, amb el nº 09168. Este escrit es compon de dos fulls numerats. El promotor i propietari del projecte és el senyor VGS. Al full de ressenya s’hi ha adjuntat fotocòpia de NIF que ens envià el mateix senyor en el mes present. En l’actualitat s’ubica la mercantil XXXXXXXXXXX, SL. Empresa d’exportació, centrada bàsicament, en la ceba. La idea els sorgeix perquè pensen desfer-se’n del centre de logística que s’ubica al dit solar, per dedicar-se en exclusiva a la gestió de l’exportació. Amb la qual cosa, sols els calen oficines, sense centre logístic. L’operació que se’ns comentà, a l’inici, que als volts de falles de 2005, la promoció calia estar en marxa, que és quan desmuntarà el local per a dedicar-lo a la promoció. Això explica l’esforç del despatx per a tenir-ho tot enllestit. En sis mesos de feina intensa hem donat resposta al requeriment del propietari.   Cal avançar-vos que la petició que li formule rau en el fet de l’amistat que m’uneix de més de vint anys i que donades les actuals circumstàncies m’ha posat en una situació molt incòmoda. Cal advertir que s’hi ha aportat el treball “final” consistent en un INFORME TÈCNIC I ECONÒMIC té un rang que es situa entre l’avantprojecte i el projecte bàsic, per a la promoció i construcció d’edificis de vivendes amb locals comercials i aparcaments. D’ací la dificultat de traure uns honoraris objectius. La promoció es situa al solar ubicat a c./xxxxxxxxxx, XXX, i un carrer posterior, al municipi de  XXXXXXXXXXX. Com es pot veure en el plànol de situació i emplaçament. Propietat dels srs. VGS, i son germà. El mateix treball s’ha fet a partir d’un estudi de mercat , fet “in situ” de les diferents promocions que s’estan portant a terme en els darrers temps. Això, explica, les diverses propostes que se han generat per a arribar a la solució final. Per això, fora del treball presentat, s’hi ha afegit les diferents propostes anteriors que vam barallar. Al final vam optar per la flexibilitat donant lloc a un ventall o segment poblacional que pogués donar una iniciativa empresarial més exitosa. Maximitzant-hi el número de peces registrals, i , alhora d’obrir l’accés a gent més forta econòmicament o menys. També establint, ja que donem a dos carrers, un d’ells la via principal de la població i un altre ja secundària. Inserint-hi locals comercials i un bon nombre de places de garatge. Tot això ve donat pel sistema de Gestió de Projectes (Project Management) que tenim implantat en la nostra empresa, on facilitem el desenvolupament integral d’una promoció.  S’hi acompanyen 8 plànols de les diferents plantes, un d’ells corresponent a la secció, ja que els dos carrers es presenten situats sobre plans separats topogràficament considerablement.També s’hi afegeix un informe econòmic de la viabilitat econòmica de l’operació, sempre des d’un punt de vista pessimista. Amb les envistes de desenvolupar-la, com a promotor o bé amb un  partner promotor-constructor, amb els sistema de canvi per obra.
 
La Cronologia:

28/02/2004 (dissabte): entrevista de VGS i Josep Blesa, on el propietari anuncia les seues intencions. 
Mesos de maig a juny: recopilar normativa, plànols, contrastem entre el solar real i el cadastral. Alguna reunió amb el propietari en la seua empresa per constatar i aclarir algun extrem de la forma i propietat del solar.

02/06/2004: L’arquitecte tècnic Jaume S…….. visita el solar sobre el que s’ubicaran els edificis. S’hi procedeix a establir un planejament d’activitats, tasques i temps. 

03/06/2004: s’inicia formalment l’expedient, ja que la nostra empresa d’arquitectura és certificada ISO-9001 i ISO-14001 de Qualitat i Mediambient. Amb el nº d’expedient ISO: 04/16. 

23/07/2004: entrevista de DP, concertada amb anterioritat, amb l’arquitecte municipal (P….S…) on s’aporten un esbossos fets a mà per tal de donar peu a conèixer les limitacions i possibilitats, així com és la interpretació que en fan els tècnics respecte del desnivell entre carrers, donat que l’edificabilitat és la total del solar. Conèixer els criteris en què ens veiem immersos. Com s’interpreta els espais sota-teula, etc. Vinculats a planta inferior o independents, etc.

08/07/2004: Amb el que ja podem muntar la FITXA URBANÍSTICA. (D……P…..). 

Mesos de juliol, agost: Josep Blesa i Jaume S………, arquitecte i aparellador, preparen uns esquemes gràfics (ja en Autocad i manuals) i conceptes a implantar en  el disseny. Simultàniament es contacta amb diversos API’s, com per exemple J…… M……., d’Immobiliària Nova de la P…….de V…………, amb algun corredor del mateix municipi, etc. Simultàniament anem preparant l’estudi de mercat i població, baixant informació de les Fonts de l’INE, de la Generalitat Valenciana (Població), etc.

Mesos de setembre, octubre i novembre: Es realitzen diferent propostes realitzades pels arquitectes vinculats a l’estudi d’arquitectura (J. Blesa, L……….S……… i Jorge L……………) començant-se a destacar, al final aquella  que acompleix més les expectatives. Es contacta amb l’enginyer Industrial F. Nebot (ICS Ingenieros, SL), que ens dóna les “pistes” de la necessitat d’ubicar, quin i on de P. Baixa i superfície un CT (centre de transformació elèctric) i els seus honoraris en tota la promoció.

Principis d’octubre: El sr. VGS ens comenta sobre la possibilitat  de presentar-li la proposta dibuixada a un promotor “experiment” de la nostra confiança, ja que ell no ho és en matèria de priomoció. Per tant se li demana permís per a mostrar els plànols confeccionats. Ja que són de la seua exclusiva propietat. A la mercantil H………, SL.Se li presenten uns plànols en Autocad, però se li adverteix que estem millorart-los. No obstant se’ls queda per anar estudiant l’oferta.

11/11/2004: Reunió a les instal·lacions de ………………SL, és a dir, al mateix lloc on es pretén portar a cap la promoció. Estan presents el sr. VGS i sa filla CGG. De la nostra part hi assitim DPe, com a responsable de Qualitat i del departament d’administració i qui subsccriu, Josep Blesa.  Se’ls explica els extrems sobre els que hem fet incidència, se’ls expliquen les diferents plantes, el perquè s’han modidificat les altres opcions, perquè hem cregut convenient no esgotar l’edificabilitat , ja que se n’eixirem de la “forquilla” de mercat, etc. La concepció d’una tipologia novedosa que dóna lloc a traure 52 vivendes, quan en iniciar-se el procés el sr. GS tan sols ens en parlava d’unes 35 vivendes, etc. Establint dos nivells d’economia, uns més poderosos en XXXXXXXXX i un altre més mitjà adreçat a gent jove que és on s’ubiquen dúplex, etc. El sr. GS, ens comenta, que necessita parlar amb son germà, per a convidar-lo a l’operació o saber el preu que li demana per la seua meitat.  Per tal de veure si la promoció la fa ell tot sol i amb la nostra col·laboració en la gestió o amb un  promotor. Per una altra banda que li donem els plànols dibuixat definitius a un promotor experimentat per a ell resituar-se mentrestant.  Quedem, per tant, a l’espera de la seua resposta i signem el FULL d’ISO, que diu textualment dos conclusions: 

1.  L’informe està fet des d’un punt de vista pessimista.
2.  La propietat considera l’oportunitat de mantindre una propera reunió amb la intenció de continuar avançant el el projecte.  Signat pels quatre assistents. En tornar de la pobla passem per Paterna i li entreguem a la mercantil HXXXXX, SL, un joc de plànols del projecte, -els nostres- sense l’estudi econòmic, per a salvaguardar el secret de l’operació. 

12/11/2005: Rebem informació de l’oferta de la promotora i constructora HXXXX, SL, que ens envia informació sobre la seua oferta para remetre-li-la al sr. VGS, per a que l’estudie. Se li envia per fax al sr. VGS l’oferta.

12/01/2005: Sóc convocat pel Sr. VG a les oficines seues  a la localitat, a les 9’00 h. Per a notificar-me que la promoció la realitzarà amb un amic seu promotor, anomenat XXXXXX, SL i que este, ja té el seu arquitecte. Que li passem costos del nostre treball.

14/01/2005: Ens remet fax de la fotocòpia del seu NIF i el CIF de l’empresa XXXXXXXX, SL. 

      I per a que conste, a fi i efecte, d’obtenir el càlcul que hem comentat en l’encapçalament de l’escrit, i qualsevol altre que poguera derivar-se’n del present assumpte, signe a, València, 24 de gener de 2005.  

 josep blesa i morante, en representació d’ESTUDI D’ARQUITECTURA JOSEP BLESA,SL.

Mitjançant el bloc de Saül Gordillo m’assabente que el proper diputat de les Corts Españoles sr. Duran i Lleida, ha obert un bloc. En una de les entrades apareix acompanyat dels srs. Espadaler i Xuclà visiten el pantà de Sau. El títol és impactant “EL WHISKI ÉS PER A BEURE, L’AIGUA PER A BARALLAR-SE“.

Aprofiten, electoralment, el bloc per  a exposar les seues previsions i propostes de com fer minvar l’escassesa d’aigua. Em va semblar un tema interessant i vaig desar-hi un comentari anit. Avui, he retornat per veure si havia passat el “control” i si hi havia resposta a l’efecte. HI veig que ni està el comentari ni tan sols la resposta. Per això us el dese ací mateix. El comentari, crec, que més correcte no pot ser, tanmateix, em tem que he tocat algun punt feble que s’escapa dels plantejaments que té el futur diputat. I fóra bo que gent del seu voltant ens aclarira què pensa fer tal i com jo li plantege la crua realitat de l’aigua, les infrastructures, etc, des d’un punt de vista territorial i global. Donat com tenim les peces a l’escaquer.

En al·lusió, i que conste, per endavant, que al Sr. Duran me l’admire. Tan debò en tinguérem uns quants per ací baix. Sobre el títol m’he recordat de l’entrevista a d’aquell coronel escocès que es passà mitja 2ª guerra mundial perseguint el general Erwin Rommel, la guineu del desert, per tot Àfrica. I que deia: vam anar durant tres mesos batallant a tal lloc del sud,….i sense una gota de whisky, després quatre més i………….sense tastar ni una gota de whisky, i sis més pel nord del Marroc, ….i sens una gota de whisky…..fins que el periodista li va interrogar:

Què no hi tenien aigua? i el coronel escocès li va etzibar:
 
Mire, fill, en aquelles circumstàncies ningú no pensava en dutxar-se.  

Doncs, m’he sentit com el militar aquell escocès…….de fet el vaig guardar perquè no tenia totes amb mi que el pengessen. La tècnica ens ajuda a intervenir en els afers que ens afecten, heus ací la meravella dels temps actuals. Malgrat que no el puc votar, malhauradament, sí puc influir-hi. 

Ah, fotre!!!! i com s’assemblen en Josep Antoni i n’Erwin !

El comentari, si voleu, el teniu al “vull llegir…+”

Hola sr. Duran:
Abans de tot felicitar que, per fi, algú de primer rang, tinga bloc i s’hi puga desar comentaris. Vaig estar a l’Octubre en la seua intervenció de presentació del seu llibre de fa un mes aproximadament. Com sap molt bé, el tema de l’aigua és candent ací baix. El PP valencià l’utilitza “electoralment” tothora i durant tota la legislatura. Amarat del gran perill català, com no podia ser altrament. Vós eixireu elegit diputat per BCN a Corts Españoles. Vós representareu la voluntat dels votants de la dita província. Tanmateix sou, i sereu, no ja el representant de 7’6 M, sinó de 13 M. No parle ja de llengua, cultura, etc….. sinó de que la necessitat d’aigua, d’infrastructures, etc. en ple segle XXI no es poden contemplar des d’una visió curta dins d’una circumscripció administrativa. Sí Sau és una foto de precampanya. El Priorat, els Ports, l’Alcalatén, la Marina han d’ésser motiu també de la vostra preocupació. Perquè tot el territori va sempre “lligat”, com també les seues gent. Exercici que mai, des de CiU s’ha fet. No és qüestió, com li va etzibar a l’Eliseu Climent que quan el visitava era per  a “pidolar” diners. Els temps i -les circumstàncies- han canviat. Ni es pot entendre la xarxa d’aeroports, ni de ports, ni de ferrocarrils, ni d’abastiment d’aigües d’una manera unilateral.  Han passat 35 anys i vostès encara no tenen cap cap de pont ni a les Illes ni a  València. Sí podran intentar portar aigua des del Roine, però vostès, sols, no tenen pes específic suficient per a portar-ho endavant. Com també passa amb l’energia elèctrica. I aquesta és una assignatura pendent per defecte de miopia aguda volgudament expressada i amagada.

Com hi veig que porta a la vora els senyors n’Espadaler i en Xuclà, pregunte-los si vaig errat o què ?

Cordialment. Gràcies de bestreta, hi reste tot esperant resposta.

Química i Física recreatives
Assumpte: EXAMEN DE  FÍSICA-i-QUÍMICA

Pregunta:
 ¿És l’Infern exotèrmic (desprén calor) o endotèrmic (n’absorbeix)?

Vejam ara, com varia el volum de l’Infern: segons la Llei de Boyle-Mariotte, per a que la temperatura i la pressió de l’Infern es mantinguen estables, el volum s’ha d’expandir en proporció a l’entrada d’ànimes. N’ni ha dues, a partir d’ací, de possibilitats:

segueix en el “Vull llegir +”

1. Si l’Infern s’expandeix a una velocitat menor que l’entrada d’ànimes, la temperatura i la pressió a l’Infern s’incrementaria fins que aquest es desintegrara.

Si acceptem el que em digué l’Empar en el primer curs de carrera “farà fred a l’Infern abans d’anar-me’n jo al llit amb tu”, i tenint en compte que anit em vaig gitar amb ella, la possibilitat nombre 2 és la vertadera i, per tant, donarem per bo i cert que l’Infern és exotèrmic i que ja està congelat.

¡Ooooh, Déu meu, ooooooh! Déu meu,………! 

Òbviament l’estudiant aprovà amb excel·lent.  

Els signes de pedrapiquer és un element afegit que ens lleguen del passat els constructors i que als monuments valencians no s’ha estudiat d’una manera sistemàtica i que considerem d’una importància rellevant. Els quals ens poden fer llum, a nivell documental i històric, per tal d’esbrinar els moviments del constructors d’aleshores, les etapes de construcció d’un edifici o conjunt, etc. Manta vegades, en no tenir documentació fefaent escrita, hem de recorrer a determinar aquests signes o marques de pedrapiquers que, a hores d’ara, llur estudi encara es troba a trenc d’alba. Estudis parcials i individualitzats en cada construcció, sense lligam entre sí, no ens donen una visió de conjunt del desenvolupament constructiu de dalt a baix del nostre país, a diferència de l’Aragó o estudis francesos

. Cal destacar-ne els de Poblet, Santes Creus, Hospital de St. Miquel de L’Espluga de Francolí, els de la Seu Vella de Lleida, Montblanc, Vallderoures (La Franja de Ponent) i a València (la Llotja, Miquelet, St. Nicolau, Sant Joan del Mercat, etc.) que sense una sistematització no podem tenir una idea clara de la funció d’aquests signes lapidaris. Observe´s que sí que n’hi ha unes línies de treball a tota l’àrea occidental del nostre país que ben bé caldria d’aprofitar-ne.
Malgrat l’obscurantisme que presideix aquests signes i la diversitat d’opinions que genera la interpretació dels gliptògrafs, doncs, uns creuen que es tracta de distintius gremials, d’altres de pedreres, d’altres de signes d’identificació familiar, de clan o colla, d’altres d’una mena de control de faena realitzada en la jornada. Tots en tenen els seus pros i contres. 
Si per una banda sembla lògic que tingués un caràcter econòmic en una certa època, p.e. tenim el cas d’Arnau Sanç (o de les Meses) de Lleida contractat a Tarrés, per la seua rapidesa, que tallà 2000 carreus entre l’11 de juliol i el 12 de novembre l’any 1.397; per contra ens trobem signes que portarien una bona estona a confeccionar, degut a afiligranament, la qual cosa contrasta amb el caràcter lucratiu anterior.
Si ens remuntem als temps de signes de Creta, Knossós, etc. trobem que eren fruit d’una significació cabalística i esotèrica, que després de l’edat Mèdia desemboca en casos com el de J. de Herrera i francmasoneria en època moderna. 
Les gliptografies que ens preocupen en aquest treball -les medievals- que van des del segle XII fins a les acaballes del XVI, sembla que al nostre país, siguen més aviat fruit tant de signes identificatius de clans o familiars en el sentit ampli del terme, doncs ens explicaria la simultaneïtat de signes en llocs diversos i la durada temporal al llarg dels segles que supera la consideració individualitzada d’un personatge – atesa la transmissió de coneixement constructiu de l’època- com per, d’altra banda, servir de control de faena elaborada al cap de la jornada. I la cobrança corresponent a cada colla.

Dues qüestions hi han enterbolit l’estudi de les marques de pedrapiquer al Temple de St. Vicent de la Roqueta : d’una banda el caràcter NO OFICIAL,  d’aquest estudi universitari i els subsegüents entrebancs i impossibilitat per tal d’accedir a cobertes per explorar contraforts; a més de la manca de possibilitats de picar (fer-hi cales) per veure les fàbriques puix en la majoria de casos són protegides mitjançant revocs, eixalbats, etc. posat que es tracta d’una parròquia en servei de culte en l’actualitat. La impossibilitat d’accedir al claustre renaixentista, malgrat tots els esforços que s’hi han esmerçat, doncs el mur septentrional hi ha marques, com sabem, i que d’una manera esquemàtica han introduït Amadeu Serra i Francisco Soriano al seu llibre de "San Vicente de la Roqueta".

De l’altra que en desmuntar les voltes i murs gòtics als segles XVII i XIX molts carreus antics varen ser reutilitzats en d’altres zones inferiors i que han estat ocultes rere la protecció de revestiments continus, i que ens impedirà de conéixer les colles que van intervindre a cada zona i època.

No obstant està prevista a l’estiu vinent una intervenció duta avant per en Manuel Galarza i Tortajada sobre el mur meridional que ens deixarà a la vista tot el mur per tal adobar la remuntada d’humitats per filtracions del subsol. Amb la qual cosa podrem esbrinar noves marques.
Les marques que hem pogut detectar estan en zones accessibles i que fruit del despreniment dels revestiment hi ha deixat a l’aire els carreus.

En aquest anex anem a presentar els signes lapidaris que hi hem detectat, tot i que és un camp per explorar en profunditat en St. Vicent i que ens donarà força coneixement i si cap sorpreses. Les marques trobades a la façana davantera caient a c/ de St. Vicent són originaris per la seua situació baixa i pertanyents a un mur original que avançava sobre el carrer i que conformava el mur de cadascuna de les capelles laterals a l’absis. Els de la Capella de la Comunió ( Cap. del Crist del Rescat. Segle XVII) són reutilitzacions de carreus desmuntats.

Tot i que no es tracta d’una marca de pedrapiquer cal esmentar-hi i comentar un carreu trobat al mur meridional, al qual adjuntem fotografia, que té treballat, en relleu, una mena d’arbre o cep i dos xanglots de raïm o móres dins d’un triangle isòsceles ; a més a més, d’una mena de cercle a l’angle superior esquerra. Com han deduït Serra i Soriano pot tractar-se d’un carreu reutilitzat pertanyent a un fris del mateix tall dels que decoraven les esglésies i basíliques d’època visigoda (segle VII) com per exemple el fris que recorreix els murs exteriors de Quintanilla de las Viñas (Burgos, Espanya).

Seran acompanyats de la fotografia de cadascú i un plànol general reduït en planta de la situació. En alçat, la seua situació es troba al plànols generals de patologies que els en detecta, ajudats de la llegenda. Afegim els signes detectats per A. Serra i F. Soriano del mur nord. D’altra banda hi introduïm un resum de diversos signes més significatius i coincidents amb els de St. Vicent d’altres monuments com ara : Poblet, Montblanc, Lleida, Vallderoures, Miquelet, etc.

SIGNES COMUNS LAPIDARIS D’ALTRES LLOCS I MONUMENTS.


Vallbona de les Monges
Santes Creus
Ermita de St. Ramon ( Pla de Cabra)
Seu Vella de Lleida
Verdú
Conesa
Cervera
Montblanc
Monestir de Poblet
Hosp. St. Miquel (l’Espluga de Francolí)
Vallderoures
Bellpuig
Llotja de València
Miquelet
Sant Nicolau
Sant Joan del Mercat

282. E quan uench altre dia a hora de uespres enuiam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Ualencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom entre la   -320-   rambla el reyal⁹¹⁵, e la torra, e quan uim nostra senyera sus en la torre descaualgam del caual, e endreçam nos ues hoirent, e ploram de nostres vyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos hauia feyta.

Per la present vos anuncie que el dia 19 de març de 2008, dia de sant Josep, Frank serà cessat com a entrenador del Barça, després de l’eliminació d’aquest de la copa pel València CF.

Atentament Estrella Damm. 

PS: Hi fem una aposta?

Hem acabat  un obra que començàrem a ratllar els primers esbossos pel 2003. Vam enderrocar prèviament tres unifamiliars adossades de qualitat molt baixa, doncs eren deshabitades. Els hereus propietaris ni les feien servir ni de magatzem. La peça s’ho valia. El promotor embolcallà amb una altra promoció juntament destinada a promoció pública VPO. Reclamà un preu global de totes dues a preu fet. En un moment en què la promoció pública era inexistent. quest fou l’esquer que em seduïa. També pel volum de la primera, perquè no dir-ho, que queia en cantonada. Obtinguèrem totes les llicències d’obra i d’enderroc. Entremig totes les mof¡dificaions pel canvi per obra. Modicficacions "a la carta" de multitud de peces d’habitatge i alguns baixos comercials. La gent creu que modficar les dimensions en plànol no comporta una modificació de l’0estructura portant, com si fossen independents. O que els pilars d’una planta i la de baix no han d’estar un damunt de l’altre. 

Segueix en "vull llegir +"  

Començàrem a fer l’excació dels dos soterranis, tot i que teníem apuntalada la zona feu solsida de tota la vorera, doncs el compactatge de sota que l’ajuntament havia fet tan sols sis mesos abns era molt fluix. A més de l’ingent quantitat de tubs d’aigua, electricitat, telefonia, etc que hi circulava. El marró ens va tindre tota una nit fent les actuacions de consolidació pertinents, tallant a la circulació ambdó. A més de l’aparició estel·lar dels tècnics municipals en pla "homes de Harrelson".
   

i a l’arxiu trobareu com era quan vam arribar-hi 

El bescanvi de la localització, i d ecarrer, del centre transformador. El recàlcul de dita zona a 2000 Kp/ cm² . Totes aquestes modificaions comporten l’emissió de diferents tongades i sèries de plànols  que són fàcilment confosos uns amb uns altres. Apareix Murphy: el replanteig en planta primera, wue marca els voladissos és fet per l’encarregat amb un equivocat i es formigona tota la planta. Resultat: tos els voladissos estaven correguts 15 cm. en una tirada de més de 25 mts. Torna a redissenyar les façanes amb el corriment i recalcular dites zones afectades. Una part posteriros, amb anterioritat havia ensolsit i les mides de l’alçament palnimètric no eren coincidents amb la realitat, etc, etc, etc……fins el dia que vam acabar la setmana passada. 

Hem aprés tant, ens han passat tantes circumstàncies adverses que estic content. Et resta aquell buit de no estar satisfet. No sé si l’heu experimentat mai. Com que s’ha perdut una bona oportunitat, irrecuperable a hores ara, de fer una peça atractiva exteriorment. Els interiors són comfortbles d’acord al preu invertit pels compradors, però allà endins no acabes de sentir que haja anat bé. Quelcom s’ha perdut des d’aquells esbossos inicials.
En arquitectura des del momnent que comences a excavar ja vas enganxat del morro. Ací no hi ha una segona oportunitat per a llançar, esborrar una part, etc. de la tela. 
  
Bé, demà estaré més animat. Continuem amb optimisme.

Podeu anar a http://www.nuevaculturaurbana.com/ i aneu-hi a PONENCIAS MULTIMEDIA, pitgeu i analitzeu què diu el vídeo de José Miguel Iribas. La de voltes que parla contra "fusterianistes" a nom i calers del Ministerio de Dª Carmen Chacón.
La cosa no és ni molt menys banal…..o sí. Barcelona com un drap !

Ho escoltem i opinem amb criteri o què? Poca broma !

Si pitgeu ací trobareu una mostra de la primera, tan íntimament unida amb la segona. Després ens estranyem de la crisi borsària. Enlloc, hem vist, que ningú vaja recordat la crisi que es produí al Japó fa més d’una dècada; on l’interès bancari era gairebé del 0 % i allò no es movia ni a la de tres. Amb una inflació, amés a més, gairebé del 0,00 %. És a dir, la psicosi social en què la població japonesa els feia creure que consumir avui seria més car que demà. Amb tal disposició i creença, era com si pensàrem que demà seria encara pitjor. L’arrel racional de l’economia financera és l’especulació. Procedent de speculum. D’espill, on cadascun s’emmiralla en el d’enfront, tot seguint per mimetisme, la mateixa operació que la d’aquell….i així successivament. Amb el que es crea una bola simpàtica cada vegada major. Els economistes professionals ens eixiran amb allò dels cicles econòmics i a sobre ens ho explicaran d’una manera racional, païble i comprensible. També ho faran els mitjans de comunicació, en bona mesura pertanyents i dependents, de les entitats financeres, que abonaran el major possible per a crear l’ambient escaient i perceptiu.

Necessitem d’algú que ens explique que les circumstàncies actuals, objectivament, no són gaire diferents de fa tres o quatre anys. Sent de portar la contrària a tothom, però……..si pitgeu al "Vull llegir més…" trobareu una altra mostra cultural musical i trompetera; dispenseu el mal gust però és explícit. Els criteris de fondo en la cultura de masses i les causes econòmiques que se’n deriven,……en contra del sentir comú, comencen a albirar-nos-hi que l’economia productiva ja no està gaire allunyada de la financera en aquest procés de xarxarització de què som protagonistes i actors, alhora, també víctimes. Hi hauríem de modificar actituds,………bons temps per a crear situacions d’avantatge col·lectiu………em pense. S’hi agraïrien  parers contraris, propostes, discrepàncies, etc……         

I ací una altra mostra cultural de masses

La causa és la crisi de les hipoteques del mercat nord-americà. Aquesta crisi, la van desencadenar dos factors: per una banda, la reducció de la demanda, deguda a l’alça dels preus de l’habitatge i, en general, a la saturació del mercat; i per una altra, l’augment de l’índex de morositat dels contractants d’hipoteques, degut a l’augment dels tipus d’interès i, en general, al sobreescalfament del sistema econòmic. Aquests dos factors van fer entrar en crisi el mercat immobiliari i, com que aquest mercat és molt interrelacionat amb el sistema financer, també va ser arrossegat per la crisi. Finalment, la crisi del sistema financer nord-americà s’ha traslladat a la resta del món, no sols perquè els Estats Units són la principal potència econòmica, sinó perquè el sistema financer s’ha mundialitzat.

Estic exhultant. Per doble motiu. 1. Per la moral que pot agafar l’equip illenc de cara a la resta de la temporada; i 2. per que sols uns pocs dies després el Llevant era rescabalat, en situació similar, amb partit furtat d’amagatotis al Ciutat de Valèncià, com és costum. Al llarg de la vida he vist tantes "engrapades" arbitrals a favor de l’equip del règim, que ja ni les compte.

En un altre ordre d’equip:  Com a "xoto" crec que cal tindre els granotes per a fer el "derby". També m’ha agradat com estan recomponent l’equip albinegre Bakero i Koeman. Açò ja és un altre ritme. Com vaig creure-hi 

Qui sí anà a l’estadi d’Orriols fou el gran Toni Mollà que ens relata la crònica esportiva…la trobareu si pitgeu al "vull llegir més…."

PS: Alerta als seguidors de l’equip del règim, instal·lats entre nosaltres, i al crit de POLACOS als granotes…..no si, acabaré jo també granota !

Com ja he explicat, a bastament, l’escletxa per on s’infiltra la barroeria expansiva en el territori és la redacció- conscientment- feble de la protecció dels sòls agrícoles, fitants amb els nuclis consolidats. El cas de la ciutat de València és l’iniciàtic pels volts de 1988. Ací tenim un altre exemple explicat pels amics Carles Dolç i Josep Mª Sancho a la capital de la Ribera Alta, Alzira.
 
Si pitgeu el "vull llegir més….trobareu la resta de l’article.
 
Vigileu l’explicació del document d’Impacte Ambiental, pervertidament usat com a justificació.  

Seré breu. Em sembla fatal la referència que fa l’Avui en entomar amb cofoïsme "la cultureta catalana" com si es tractàs d’un col·lectiu alié a aquesta societat. Ací se’ls hi veu el llautó -provincià- que ha adquirit en un curt lapse de temps, després de descavalcar Vicent Sanchis. En parlen de "fuita de cervells", també, les pobres ments subalternes del rotatiu de la parella de fet Lara-Godó. Tota aquesta situació, normal d’altra banda, en un país com el nostre, dóna peu a llançar una càrrega de profunditat sobre el tripartit catalunyès. El partit Madrid vs Barça, ja provoca oix, no sé si vos passa el mateix?

La gran excusa per a mantindre la gent entretinguda en l’irresoluble cas d’aquest país dins d’Espanya.

Rep,  a la meua bústia electrònica, puntualment les notícies del MACBA. La línia ascendent, en condicions físiques adverses, ha estat excepcional. Una mirada al voltant del món. Un punt de vista contemporani. Això és el que ha implementat i impregnat el borrianec Manuel Borja-Villel.

Qui va alçar des de baix el Centre Reina Sofia? Re: Tomàs Llorens i Serra (Almassora), que també va orbitar l’IVAM, quan aquest era un museu modern de referència, entre els cinc més prestigiosos del món, fins la seua marxa.

Qui porta el Tate?
Re: el saforenc Vicent Todolí, lloctinent en l’època internacional i lluent de l’IVAM, que també deixà muntat i encarrilat el museu modern de Porto quan fou "fitxat" per aquella institució londinenca. 

Després d’aquesta introducció, un es demana, si això dels fitxatges dels gestors culturals pot encabir-se en una mentalitat rància típicament española, ortego-unamuniana, per tal d’analitzar un comportament que és normal del segle XXI?

Re: No.

LA CONDICIÓ ÒPTIMA DEL MUSEU BARCELONÍ MACBA ÉS QUE NO HO SEMBLE,  DE CATALÀ. AQUESTA HA ESTAT LA PEDRA DE TOC D’EN MANUEL BORJA, AL MEU ENTENDRE.

El "letraherido" autor de l’editorial, a jornal, del duo Lara-Godó es demana també,  i ací intenta despistar-nos, si podrà ser mantingut el nivell per part dels dirigents del govern tripartit d’Amunt, malgrat la "cultureta".

Fa trampa, al meu entendre, perquè cada gestor cultural té també "vida pròpia" i pot plasmar-la mitjaçant la trajectòria arreu del món. Això forma part de la globalització també. Borja continuarà fent el seu "pla", per allà on vaja. Com Llorens. Com Todolí. El que cal és poder oferir centres que tinguen llum pròpia a escala planetària ubicats a les nostres ciutats i viles.

Sobre el concurs de mèrits: ací hi ha per a triar i remenar, i de casa. Muntem un altre dels nostres a carregador i després que adquirisca vida pròpia de nou. Mentre esperem una estructura política pròpia.

La contra: és esdevenir un museu "valencià" en el pitjor de les interpretacions possibles. V.G.: l’IVAM de la senyora Consuelo.  Com a paradigma evident.

L’EDITORIAL A SOTA, SI PITGEU EL "VULL LLEGIR LA RESTA…."

L’encara director del MACBA, Manuel Borja-Villel, explica en una conversa que publiquem avui les seves raons per marxar a Madrid i encapçalar un nou projecte al Museu Reina Sofia. Des d’aquestes mateixes pàgines, el dia que es va fer públic el seu nomenament vam lamentar el que torna a ser un exemple de la fuga de cervells cap a Madrid. Evidentment, la seva nova feina és un reconeixement a una trajectòria personal, però també a l’evolució del Macba, que Borja-Villel ha sabut convertir en un dels centres d’art contemporani més importants d’Europa. El problema de la seva marxa, però, és que el Macba queda orfe –almenys de moment.


Intel·lectuals, polítics i experts en gestió cultural s’han debatut aquests dies entre la felicitació a Borja-Villel i la crítica a aquest fenomen al qual assistim impotents: alguns dels millors professionals de casa nostra han de marxar a fora per prosperar. Amb l’agreujant, en aquest cas, que amb la seva nova tasca al Reina Sofia, Borja-Villel haurà de lluitar per convertir la capital espanyola en el centre de referència en art contemporani de l’Estat. Ell diu que Madrid és el millor lloc “per trencar amb la idea de centre i perifèria”. Tant de bo! Mentrestant, uns expliquen la fuga de Borja-Villel per la manca d’ambició de les nostres institucions, mentre altres critiquen que el món de la “cultureta catalana” se senti cofoi pel seu nomenament a Madrid, en lloc de preguntar-se per les raons de la seva marxa i com omplirem el buit que deixa.


La substitució de Borja-Villel al capdavant del MACBA serà la prova de fins a quin punt aquesta “cultureta catalana” és capaç de demostrar que aposta per la qualitat i la professionalitat. Demanen la convocatòria d’un concurs internacional de presentació de candidatures amb temps suficient perquè puguin presentar-s’hi aspirants d’arreu del món. El jurat que ha de designar el nou director del MACBA hauria de ser qualificat, i sense ingerències polítiques. Hi ha en joc la credibilitat de les institucions i de les associacions culturals. Si alabem la capacitat i la independència del que marxa, hem de demanar els mateixos valors en el que arribi. No ens podem conformar amb menys.

Una de les personalitats més brillants que ha donat el País

De l’exposició ja se n’han fet ressó l’Àngel Canet, l’Enric Marco, entre d’altres companys de viatge a la nau de VILAWEB.
 
La sorpresa és la premsa comarcal ben feta, com és aquest  cas. Vegeu a l’arxiu adjunt l’enllaç. Veritablement, ben feta.