Notices from nowhere

L´any vinent,malgrat ser una data en què semble que no

es vaja a commemorar la desaparició d’un dels principals

lletraferits valencians de tots els temps (tal i com es féu en 1997

amb motiu del seu naixement), el monumental Ausiàs March

de Gandia farà cinquanta anys com a escultura pública, ja que

un dels pocs escultors que l´ha representat és Josep Rausell

 i Sanchis (Meliana, 1929). Fill de l´imatginer Josep Maria

Rausell i Montanyana, entre el 25 de gener i el 2 de març de

1951, a instàncies del tribunal de l´oposició de la pensió d´escultura de la Diputació de València, realitzà un esbós i la corresponent estàtua de l´escriptor. Obra d´escaiola (1,20×0,50×0,52 m.)–de la qual és una rèplica en pedra de majors dimensions la de la capital de la Safor, des de 1959, i d´altres més recents en bronze a Beniarjó i Meliana- que mostra a l´espectador un March inspirat en el Sant Sebastià de la taula atribuïda a Jacomart que es conserva en la Col·legiata de Xàtiva, però posseïdor d´una força expressiva que va més enllà de lamatèria.Doncs, encara que se’l representa amb una posició similar –excepte que canviada-, anàleg vestuari –ara de rica, equilibrada i contrastada conjugació- i diferents atributs –la ploma i el llibre substitueixen les sagetes i l´arc-, l´aconseguida anatomia i actitud altiva, decidida, elegant, malenconiosa, poderosa i torbada, venen a palesar la personalitat del noble Ausiàs. Fins i tot, sembla que es dirigeix a l´espectador dient:

«A temps he cor acer, de carn e fust…Io só aquest que em dich Ausiàs March!».

L´exercici obtingué els vots a favor de Manuel González Martí, Ignasi Pinazo Martínez, Lluís Roig d´Alós i Francesc Cerdà, gràcies als quals Rausell guanyà la beca. Premi que li va possibilitar viatjar a Madrid, París i Roma per a completar els estudis que temps enrere havia començat en el taller del seu pare, continuats en l´Escola d´Arts i Oficis i, finalitzats, en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València.

En tornar, exercí de professor ajudant de dibuix en l´esmentada facultat, fins que en 1956 fou destinat a l´IB Ausiàs March de Gandia –curiosa coincidència-, localitat on, junt el seu poble natal, continua desenvolupant la seua activitat creadora basada en la llibertat de moviments i plànols, la flexibilitat, la proporció i la idealització.

A més, a Gandia fou un bon professor de molts jovenets dels

anys 60, entre ells, i se’n recorden molt, Nèstor Novell, Ximo

Company o Ignasi Mora.

Rausell cultiva indistintament materials de diversa textura, des

de l´alabastre a la pedra, passant per l´argila, la ceràmica, l´escaiola, la fusta o el marbre, reflex dels quals són l´esbós i la magnífica obra abans esmentades, així com les altres escultures realitzades per a la Diputació de València, col·leccions, esglésies, germandats i els municipis de Bètera, Gandia, Llombai, Massamagrell o Meliana.

Aquests dies, a més a més, la ciutat ducal ret a Josep Rausell

merescut homenatge per l´excepcional empremta humana i mestratge que des de fa tants anys ha anat conreant coma persona, com a docent i com a escultor allà on ha estat –particularment a Gandia-. Des d´aquestes breus però sentides línies ens afegim ben de cor al reconeixement públic unànime a un conciutadà honest, humil i essencialment bo que també en nosaltres ha deixat encesa la flama de la curiositat per aprendre i, sobretot, de ser millors persones.

Gràcies i per molts anys professor!!!

* Albert Ferrer i Ximo Company

són professors a les universitats

de València i Lleida.

Avui a migdia una notícia sorprenent:

“Dos ertzantzes són escalfats en una emboscada perpetrada per una cinquantena de persones del grup SEGI o alguna cosa així. Els dos policies efectuaven una càrrega (?) sobre dos joves que penjaven cartells en una façana d’un edifici”

Molt aproximadament la notícia l’han llegida així.

Des de la invasió, directiva i mediàtica, del dit canal 3 /24 per part del PSOE-anticrosta i llur canvi de look, plasmada per la renovació plàstica, cada vegada me’n recorda més aquell altre canal de transvasament (d’idees) que no pas d’aigua. 

Em referesc a:

Teniu un altre vídeo al “Vull llegir la resta…” la filla d’aquell cantant de Miami els adjetiva certerament, malgrat no tindre estudis. Norma i pràctica de la casa. En el cas del 3/24, que qui entrevisten en sap, i SÍ tenen, d’estudis, però són de la Metròpoli i tenen la seua “verdad”.

Veritablement: No sé què és pitjor !.

I vosaltres, ho sabeu?

I un altre:

Hola, jblesa@josepblesa.com

josep blesa ha vist a www.tv3.cat aquest vídeo que creu que pot ser del teu interès.

 vegews

Ramon Tamames

El catedràtic d’Economia de la Universitat Autònoma de Madrid, Ramon Tamames, acaba de treure la 25a edició d’un llibre que ha servit de referència per als principals economistes de l’Estat, i que va publicar per primer cop el 1960: “Estructura Econòmica d’Espanya”. Parlen de com ha evolucionat aquesta estructura 50 anys després.

Si vols veure el vídeo, fes clic aquí.

M’HA AGRADAT:

Li estic molt agraït en sentir-li dir que volia que guanyara la final de Copa que porta el seu nom “el que perdió…(l’any passat). M’ha agradat la seua sincerat. M’ha agradat veure-li passar-se una volta, una altra i una altra la mà per la seua cara suada quan anàvem clavant-los gols. Un, dos i….. tres. M’ha agradat veure la seua esposa “comarejant” amb la senyora Esperanza Aguirre i una altra dama a l’altre costat. Totes tres circumspectes i amb semblant seriós. M’ha agradat veure aquell tan antic, com gran jugador, madrileny (Hortalezas- Madrid-ESPAÑA) també amagat i posant-se la mà davant el rostre, entremig d’aquella negror i amargor. Per fets com aquest li diuen en el seu idioma “el Sàbio” (el Savi).

M’ha agradat sentir-los i veure’ls patir als “periodistatres” que feien la retransmissió pel Canal TELE 5 totalment lliurats a l’equip de la seua nació española. M’ha agradat veure l’efecte distorsionador d’allò que veia i allò que en deien. M’ha agradat que els mateixos comentaristes, en un moment donat, s’enganyaren en dir que eren a un estadi dit Bernabeu, que segons crec no era on es disputava l’encontre esportiu.

També m’ha agradat veure la coherència ultranacionalista que presideix entre tots els connacionals españols. Tots vostès sabien perfectament qui érem els estrangers.  M’ha agradat que fins i tot una forofa pepera com és la meua padrina ens telefonara tota indignada…………i m’ha donat l’oportunitat per a estacar-li unes quantes que feia temps volia amollar-li. I no ha sabut respondre i s’ha quedat “gripada”.

NO M’HA AGRADAT:

1.  No m’ha agradat que el partit es celebrés al territori de la seua nació. No en lloc intermedi i neutral com passa en competicions d’àmbit europeu i comunitari. Ja sabem qui va amb tercermundistes mentals acaba semblant-los-els.
 
2. No m’ha agradat que haver d’escoltar una rastrera d’estupideses de pressumptes comentaristes que saben ben poca cosa de futbol. Ni tàctiques, ni de situació dins del camp d’ambdos equips. Ni cap comentari amb espurna ni substancia com els de Paco Lloret, Damià Vidagany, Lluís Motes, Rovira, J. Puyal, …o fins i tot eixe animalot del micròfon que es en Júlio Insa,… etc.

  AMUNT VALÈNCIA !

SI PITGEU AL “VULL LLEGIR LA RESTA…….“TROBAREU UN VÍDEO ON S’HI VEU UN TROSSET DE LA FESTA A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA 

Està tan acabat del forn que encara no està disponible. Disculpeu les molèsties.

ARA SÍ. SÓN LES 3:00 H.

En algun comentari ja ho vaig desar escrit. Se’l titla de “nacionalista” arreu, mentre que al Vilaweb d’independentista. Era un Maulet, però molt poca gent recorda que, també, era membre de SHARP, un grup antiracista a hores d’ara quasibé extingit. Vull posar-ho en primera línia que, al capdavall, era una persona compromesa amb el gènere humà. Això em va arribar fa uns quinze anys. Cadascú, d’acord amb la seua pensa, subratlla els trets que més s’adiuen amb la seua personalitat.

Els fets arreu del món no són inconnexos. Quan Ferran Torrent dibuixa i descriu el barri Xino de València ho fa des del paisatge. I ho fa amb simpàtia i sorpresa, perquè ve de comarques. Però quan, tu, formes part d’aquell paisatge/paisanatge ja ho veus amb major profunditat, coneixement íntim i veient els plecs que s’hi amaguen, darrere de la fabulació.

Quan jo tenia vora els quinze anys era l’època del despertar a l’esbrinar el món que ens envoltava. La meua colla érem radicats a la Plaça Redona de València. Cadascú, però vivíem més o menys propers al Clot, que és el nom tradicional i antic  de la dita plaça. En molts casos érem els fills dels comerciants, els fills de les porteres dels edificis dels envoltants, etc. El meu cosí, però vivia al carrer de Maldonado. Carrer que creuava pel mig el barri Xino.  Des de c. de Guillem de Castro fins a c. de Guillem Sorolla. El meu cosí i jo, manta vesprades i nits, hi passejàvem el seu gos. Xarràvem molt en aquells anys, i ell aprofità per entaular amistat amb una bona colla de prostitutes. De manera natural ens contaven llurs peripècies vitals, també entre elles, i sobre la dominança masclista dels proxenetes. Els dissabtes i diumenges, el Xino, era ben corull, de personal clientelar. El trànsit, tal com ha descrit F. Torrent, era ben real. Des del trinquet de c. Pelayo, la plaça de bous o Mestalla feia senda. Es sentia català a bastament, clients i meretrius, i no sols del de València, dit siga de passada, per a les ments postnoucentistes que, encara, habiten entre nosaltres.

Com allò era una situació, més o manco, admesa per la Dictadura, tot i que arraconada i “enghettada” el governador civil d’aquella època creà una mena de polícia especial dita “la 26“. En molts casos, podríem dir, que el “proxenetam” descobrí el pluriempleo i a temps coincident.  Els cotxes policials blancs i negres, molt a la americana, duien els algoritmes ben grossos per a que es vegeren des de lluny estant. Anys posteriors i en ple travestiment del règim aparegueren d’altres Governadors com ara Oltra Moltó, Fernández del Río, etc. que deixaven mànega ampla, per a les accions, de les tropes addictes al règim, a l’antic vestit i al nou travestit. Motiu que, prou bé, saben en pròpia pell qui fóra alcalde de València i, també, el President de la Diputació (Manuel Girona) en successius actes institucionals. Hi havia ple consentiment de les forces de comandament i certs polítics per a envilir l’ambient d’aquesta societat.

No arriba a penes un any, que l’amic i periodista Joan C., que fa més de 20 anys que li havia perdut la pista, ha tornat a publicar un parell d’articles a EL TEMPS desvetlant, de nou, les connexions entre la prostitució i aquelles renovellades formacions polítiques. No en l’ideari, ni en els negocis, sinó en els mitjans.

I les accions continuades des de fa més de trenta anys no han cessat. Vicent Partal en parla de qualitat (ínfima)democràtica. I els fets es produeixen amb independència del partit majoritari que hi haja. Del partit del Règim trasvestit que siga.  Vicent ha recordat els barris de Barona, els Casals Jaume I,…..i podem afegir que s’estèn als barris periurbans de Torrefiel, Orriols, etc. i especialment on s’agombola més immigració africana,  que és el barri de Russafa. Com a novetat hi ha escapades “accionarials” a certes poblacions de la Ribera. 

Des dels quinze anys, i com a descoberta mundana, vaig deixar de creure que les accions humanes no eren casuals sinó causals.

Vénen temps dificultosos econòmicament i aquest és el brou de cultiu que més nodreix aquesta onada viral que és la xenofòbia. I les diverses opcions polítiques que s’escuden darrere d’ella. Amb una redefinició i actualització de valors ètics humans i llur implementació legal, educativa, Urbi et Orbe, seria suficient per a incardinar fermament en les nostres neurones. Quan Guus Hiddink, entrenador del València, féu enretirar aquella bandera nazi de MESTALLA,  fou l’última acció de rebuig eficaç, simbòlicament, sobre aquella gentola. Però cal recordar que ell venia d’una societat profundament democràtica. Ara sí, amb qualitat.  Respectuosa amb els Drag’s Queen humans, si voleu, però no amb els règims d’Estat travestits. És evident que hi ha una gent, provinent del seixantisme, més abocada a la denúncia d’aquesta situació, però trobe a faltar eixa classe centrista i/o si voleu de dreta que faça les passes escaients per a finiquitar aquesta xacra mundial. A ells, especialment, també m’adrece. 

Us dese una nova versió jaçística de la Muixaranga on s’hi barregen, endemés, diversos instruments africans i caribencs, quasi amb ritme salsenc, lluny del canònic so que hem interioritzat durant molts anys. Espere que us agrade.          

Video ací baix

Per ensenyar-nos que tenim un present conjunt, unes previsions i unes prospeccions de l’esdevenir com a societat normal del segle XXI. 

Avui, tots tres amics universals i compatriotes, s’han retrobat. Vegeu, si voleu, en aquest apunt , i aquest altre i en el vídeo següent. Gràcies per la vostra humanitat i ensenyaments.

Amb 200 preses més enguany a l’any vinent segur que hauré aprés a posar la càmera dreta. Vos el dese ací mateix. Per a una visualització correcta sols cal que agafeu la pantalla del vostre ordinador i la gireu noranta graus.

Disculpes.

Com vaig avançar-vos, en un apunt anterior, que havia estat invitat a presentar una ponència en el marc de les Jornades de Creactiva 08 que es celebren a L’Escola d’Art i Superior de Disseny, de Castelló de la Plana. Avui l’hem presentada. M’hi he ajudat d’un guió conduït per un Power point fet a l’efecte, molt maquetat per Lola, que cada dia més, demostra que és una artistassa. Anit el vaig pujar al SliderShare.

El Power Point que hem fet servir era dinàmic. Avui ja convertit en Slidershow, observe que tots els efectes i moviments dels elements d’explicació, queden anul·lats amb canvi de format. Amb la qual cosa deixa de tindre molt de sentit algunes explicacions verbals que, en directe, reforçaven el concepte de l’explicació. Hi hauran assistit més d’una cinquantena de persones. Extrem aquest que m’ha sorprès. He recordat, de sobte, que som a Castelló i ací tot el relacionat amb el disseny, indústria, grafisme, etc, adquireix un envernissat de credibilitat. 

Hem volgut fer una explicació interactiva, interrogant durant el decurs, jo mateix l’auditori així com algunes qüestions que m’han plantejat a boca de canó. El més important és que fan un model d’educació implementant-ne la creativitat. Les coses, els actes, etc. no són sols com ens els presenten.  Hi pensen paral·lelament. Que no és poc per als temps que corren.

Cal dir que la ponència ha intentat fer baixar a terra l’alumnat. És una punxeta clavada en la meua educació universitària. He volgut treure eixa baldufa misteriosa que embolcalla als que dibuixen, dissenyen, etc. he parlat de l’esforç, de la passió, i dels enfrontments entre els diversoss agents participants en un projecte. Bàsicament com, crec, que cal sinergiar les diverses persones implicades, traient un rendiment global millor que la suma de cadascuna d’elles.

Si pitgeu al “vull llegir la resta ….” hi ha el Power Point de la ponència….m’agradaria saber quins defectes trobeu i com podem millorar-ho. Gràcies de  bestreta. 

| View | Upload your own

Abans de tot demanar als senyors de Vilaweb que pugen aquest apunt al lloc on es faça ben visible durant una durada considerable.
Gràcies de bestreta.

Açò, ja no té res a veure amb l’eliminatòria del València i el Barça. És una trobada amical de gent blocaire i no. Si voleu, enraonarem sobre la xarxa. Sobre els serveis que ens ofereix aquesta en general, com és la nova eina Twistter o/i d’altres. També dels serveis de Vilaweb i com eixamplar-los. Sempre a nivell d’usuaris. No pas com a experts, tot i que caldria que s’hi n’afegira algú. Com ja és el cas d’en VICENT PARTAL.

La possibilitat de crear noves seccions especialitzades d’art modern, arquitectura actual, d’economia ara, etc. No com ara, que em pense, que tot va a parar a una mena de calaix de sastre, etc.

———————————————————————————–
PROGRAMACIÓ
———————————————————————————–

PS: EN BORINOTUS HI DURÀ LA SEUA FILLETA I M’HA DEMANAT ENCARIDAMENT QUE NO ES FUME AL MENJADOR DEL RESTAURANT. A LA PART EXTERIOR EXISTEIX UNA ESPLANADA TAMBÉ AGRADABLE ON FER-LA PETAR, COM A ALTERNATIVA. S’ESPERA UN BON ORATGE, TANMATEIX….

De moment tenim confirmats els següents amics:
 
01. Àngel Canet √ (amb Pep Albinyana, Sergi Gómez)

22. Joan Vila i E. (problemes d’agenda)

23. Roser Giner. √ Amb Jordi Carbonell, N’hi ha 2 llocs lliures. Surten des de Barna.

24. Marta Insa i E. √+√ Podrien, segons si ixen de sde la Safor o des de VLC podrien contactar amb més gent, per tal d’agrupar-s’hi.

Es prega que feu els contactes pertinents entre vosaltres, via telefònica, mails, etc. per tal de que no cap es quede sense podr acudir-hi.

Siau generosos !

HI HE AFEGIT UNA FOTO DEL LLOC ON ES TROBA EL RESTAURANT CAN CONILL PER SI ALGÚ ARRIBARA TARD O SI S’ANIMA A DARRERA HORA.
El restaurant , per a mi, és un poc mític. Hi ha una sala-menjador molt àmplia on posteriorment es pot fer rogle de persones. N’hi ha precedents. La relació qualitat preu és avantatjosa en la zona.

M’explique: allà vam fer diverses trobades d’aquest estil en l’època en què el transvasament de l’aigua de l’ebre era un fet consumat gairebé. Les manifestacions a Tortosa, Deltebre, Jesús, Amposta, etc. Sempre venia alguna gent amb pes específic, com ara, Lluís Llach, Carod, etc.
Vull dir, al remat, que es tracta de molt bona gent. En Toni m’ha especificat el següent 

MENÚ CAN CONILL.

1. ENSALADES A LA CATALANA.

5. BEGUDES D’HAVENT DINAT: CAFÈS, TES, INFUSIONS DIVERSES, BEGUDES, ETC.

 EL PREU ÉS DE 22 €. / COMENSAL.

CONFIRMEU-HO AL BLOC PER FAVOR ELS QUE NO HO HAVEU FET JA. EL DIVENDRES A MIGDIA CAL QUE TELEFONEM AL RESTUARANT PER A QUE FAÇA LES SEUES PROVISIONS I PREVISIONS.

	QUÈ HI HA ALGÚ?                                             josep blesa 2008-03-22. 02:16 H.

Coda (23:45 H.) = No hi hagut connexió en tot el dia. I he estat de xala, fora de casa, amb els meus fills i L. Per tant, no he pogut afegir açò: el quid de la qüestió és al “Vull llegir més..” El vídeo és simpàtic i fa què pensar…

	josep blesa 2008-03-22. 02:16 H.

El quid de la qüestió es troba pitjant el marc del quadre: THE PERFECT WOMAN 
una visió hilarant del canvi del papers entre gèneres.
Som els mascles humans, en massa ocasions, veritablement patètics.

Tot va nàixer ací i continuà aquí i ara que el partit  de desenllaç és aquesta nit. He pressentit que no val encaparrar-se. En Jordi Carbonell m’envià la setmana passada un mail per a poder organitzar-nos i emparellar-nos convenientment xoto-culer. La qual cosa, crec jo, i tal com estan de putapènics ambdós equips, paga la pena de derivar-ho en trobada “amical” per a conèixer-nos personalment a Les Cases d’Alcanar.

Com veieu tinc l’entrada preparada per a anar a escridassar tots dos equips.
Vinga xalem, congriem-nos-hi. Trobem-nos, independentment del resultat final.

01. Àngel Canet √
02. Vicent Baydal √
03. Josep Selva i Ma. √+√
04. Amadeu Casucreu i ?.
05. Borinotus i M. √+√
06. Sílvia Martínez. √
07. Emigdi Subirats i A. √+√
08. Jordi Carbonell. √+√
09. Enric Marco. √+√
10. Toni de l’hostal √ (amb guitarra)
11. Antoni Veciana.
12. Toni Fullat.
13. Consueta.
14. Pep Albinyana √. Pep, després de la xerrada, m’he posat molt content. Parla’n amb Vicent i Assumpció, per veure com els recollim.
15. Tutatis.
16. Mònica Amorós. (Mamoros) ? és possible o no?
17. Martí de la Trappola.
18. David Peix i M.
19. Sergi Gómez.
20. Josep Blesa i L. √+√+√
21. Pere Meroño. √
22. Joan Vila i E. (problemes d’agenda)
23. Roser Giner. √
24. Marta Insa i E. √+√
25.Vicent Partal i A. Maresma. √+√

S’hauria d’anar confirmant al llarg de la setmana per a fer reserva de lloc.

Aquesta falla té l’al·licient afegit de què l’artista sí que ho és. No sols un artesà faller. Generalment aportada la idea per l’institució pública i museu de La Beneficència depenent de la Diputació. Ja l’any passat feren una aportació valuosa en quant a la creació del volum a base de varetes de fusta, adobada amb una interessant performància lumínica, ideada pel cineasta L. Gª Berlanga i Martí.

Enguany es tracta d’un rectangle vermell. Rotund. Conceptual.
Amb sols tres mots situats a la part inferior.

CONCEPTE – PERCEPTE – AFECTE.

El segon no existeix al diccionari. Pot estar relacionat amb la percepció, òbviament. Nou terme-mot català a codificar. Uns pasquins blancs apegats sobre el pas de zebra que fan de rètols explicatius. Una idea molt senzilla però potent.

Podria ser una escultura admirada a qualssevol museu d’art modena. Ací, despús-demà, serà cremat.

La falla infantil també té el seu què.

Vos ho mostre si passeu al “Vull llegir la resta…“

Uns xiquets en postures quotidianes. Mostren tendresa. Algunes de les figures estan extraditades defora de la falla. Fet inusual. Els ninots estan pintats com si estigueren pixalats. A dalt un núvol penjat per fils. Té uns tocs, al meu entendre, del millor BAUHAUS  :  Josef Albers, Moholy-Nagi i la macla del núvol, que és mòbil, en ésser penjat de fils de pescar d’en Naum Gabo, del més reexit constructivisme.

Al “vull llegir més ” més detalls.

FOCS, FALLES I SÀTIRES

Alfons Llorenç

L’esclat mediterrani de la primavera arriba al País Valencià amb les falles. Un joc jubilar, gojós, arrelat, vullgam o no, als manantials més pregons del nostre poble; un foc, doncs, que proclama orígens, identitat, similituds i internacionalitat. Una festa que obri escletxes en l’habitual El foc no és únicament l’ingredient central i imprescindible de les Falles, el seu fi i principi, el seu únic element incombustible, sinó el tret comú en totes les festes valencianes, el component més constant. El trobem unit a flames o lligat al tro i a llum de la carcassa, a l’arcabús de l’abril alcoià o a la cornamenta del bou embolat, al ciri processional o a les exhalacions de la

Un foc sota múltiples aspectes, però emparentat amb el que, des de fa mil.lennis, la història ens presenta curosament protegit i acaronat pels pobles europeus. Flames dels déus, donades per Prometeu als humans, que presidien les festes de la unitat dels estat hel.lènics, el sant foc d’Olímpica i el sacrosant de Vesta, símbol de totes i cadascuna de les llars romanes, adorat i custodiat per immaculades verges.

Aqueix caràcter sagrat es perllongà en els festivals ígnis que propicien i saluden l’arribada de la Primavera i el retorn de la fecunditat de la natura. Són focs que arribaren a terres valencianes amb els colons del segle XIII i que, encara, s’exerciten a les valls pirinenques. Són els focs que també ens agermanen amb la cultura europea. Una estesa costum dels nostre continent ha estat –encara, a molt llocs- l’encendre fogueres en el temps de Quaresma, sense fer massa cas a la forta pressió cristiana a favor del rigor penitencial i, en especial, contra les litúrgies paganes. ……millor seguïu al PDF de l’arxiu adjunt. 

Una entrevista molt interessant…..m’agradaria saber i discutir què vos en sembla. Sobretot allò relacionat amb els comentaris sobre les perifèries urbanes.

http://www.tv3.cat/videos/139609

ENRIC RUIZ-GELI i el col·lectiu de Metapolis.

Benvolgut(da) Sra/Sr:

         L’EASD Castelló i l’equip directiu en el seu nom tenen el gust d’invitar-los a les Jornades de Disseny 08, que celebrarem els dies 2, 3, i 4 d’abril. La inauguració serà el dia 2 d’abril a les 10:00 h. i està prevista la presència de l’Il·lustríssim Sr. Alcalde de Castelló i d’altres personalitats.

         Creactiva és la marca que de nou engloba les múltiples activitats culturals del curs 2007-2008 i que inclouen exposicions, concursos, conferències, tallers, col·laboracions i molts altres events en l’àmbit de les arts plàstiques i del disseny i a on les nostres prestigioses JORNADES DE DISSENY (amb escreix conegudes per la societat castellonenca), s’han convertit en l’acte cultural més important de la nostra escola.

         Creactiva. Jornades de Disseny 08, amb el patrocini de l’Ajuntament de Castelló, la Diputació i la Fundació Dávalos Fletcher, enguany ofereix un ambiciós projecte amb sis ponències, dos tallers i un workshop amb prestigiosos dissenyadors. Li enviem adjunt el programa d’actes.

         Esperant que puguem gaudir de la seva presència, aprofitem l’ocasió per saludar-li i manifestar-li la nostra consideració més sincera.

 
                                           Francesc Aguilar i Domenjó

Director de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló

Si voleu conèixer el programa passeu al “vull llegir més…“

Les ponències estan descrites al Pdf adjunt: PONÈNCIES

He estat invitat a presentar una de les ponències. És, a més a més, un honor de compartir les jornades amb gent de molta vàlua. És el cas d’en Javier Segarra, de la Vall d’Uixó, company meu de carrera i uns dels peoners de l’arquitectura bioclimàtica a casa nostra, el qual ha estat guardonat amb importants premis de caràcter internacional. També hi ha en Manel Granell gran dissenyador gràfic de l’IVAM. I d’ell li devem alguns dels millors dissenys dels vuitanta ençà, etc.  De bon segur hi haurà sorpreses que desconec a hores d’ara.

No debades Castelló de la Plana és capdavatera en aquestes branques de la creació activa esperonada per la producció industrial a redós de la indústria ceràmica. Malgrat el caràcter silent, perseverant i treballador de la dita societat. Sense estirabots però eficaç on n’hi haja.