FALLA ARRANCAPINS-ÀNGEL GUIMERÀ. 100 ANYS.
Al “vull llegir més ” més detalls.
FOCS, FALLES I SÀTIRES
Alfons Llorenç
L’esclat mediterrani de la primavera arriba al País Valencià amb les falles. Un joc jubilar, gojós, arrelat, vullgam o no, als manantials més pregons del nostre poble; un foc, doncs, que proclama orígens, identitat, similituds i internacionalitat. Una festa que obri escletxes en l’habitual El foc no és únicament l’ingredient central i imprescindible de les Falles, el seu fi i principi, el seu únic element incombustible, sinó el tret comú en totes les festes valencianes, el component més constant. El trobem unit a flames o lligat al tro i a llum de la carcassa, a l’arcabús de l’abril alcoià o a la cornamenta del bou embolat, al ciri processional o a les exhalacions de la
Un foc sota múltiples aspectes, però emparentat amb el que, des de fa mil.lennis, la història ens presenta curosament protegit i acaronat pels pobles europeus. Flames dels déus, donades per Prometeu als humans, que presidien les festes de la unitat dels estat hel.lènics, el sant foc d’Olímpica i el sacrosant de Vesta, símbol de totes i cadascuna de les llars romanes, adorat i custodiat per immaculades verges.
Aqueix caràcter sagrat es perllongà en els festivals ígnis que propicien i saluden l’arribada de la Primavera i el retorn de la fecunditat de la natura. Són focs que arribaren a terres valencianes amb els colons del segle XIII i que, encara, s’exerciten a les valls pirinenques. Són els focs que també ens agermanen amb la cultura europea. Una estesa costum dels nostre continent ha estat –encara, a molt llocs- l’encendre fogueres en el temps de Quaresma, sense fer massa cas a la forta pressió cristiana a favor del rigor penitencial i, en especial, contra les litúrgies paganes. ……millor seguïu al PDF de l’arxiu adjunt.
llàstima que, sense adsl, em coste tant vore el que pengeu. Amb el vostre permís m’he guardat estes fotos i les penjaré al m eu flog. Gràcies
Josep, una altra volta, gràcies per aquest post i per ensenyar-nos aquestes falles tant i tant espectaculars, fresques, reals, enginyoses i ben fetes.
M’ha agradat llegir aquesta història que reculls, i el que ens mostres a l’apunt.
Felicitats, Josep!!
(I demà partit, oi?)