Gemma Pasqual i Escrivà

Salvador Company i Rubén Luzón, guardonats amb els Premis Literaris Ciutat de Gandia 2008

La novel·la Silenci de plom de Salvador Company i el poemari Baladaspirina de Rubén Luzón, són els dos llibres premiats d’aquesta edició.

més

Salvador Company ha rebut el XXX premi de narrativa Joanot Martorell per la novel·la Silenci de plom on relata l’evolució de la ciutat de València fins a arribar a l’excés incontrolat de la construcció viscut els últims anys, mentre que Rubén Luzón obté el XLVI premi de poesia Ausiàs March per Baladaspirina.

Company i Luzón han rebut 23.000 i 7.000 euros, respectivament, i Edicions 62 publicarà les dues obres guanyadores.

Els dos títols es podran trobar a les llibreries a partir del proper dijous 27 de novembre.

Durant la matinada de diumenge uns policies nacionals de Dénia (la Marina Alta) van vexar a Ferran Giménez, professor d’institut, per haver-se adreçat als agents en català.

més…

Ferran Giménez, professor de l’Institut de Secundària Xebic, va presenciar com un grup de joves estava insultant i agredint un travestit a la porta d’un local de copes. Giménez va encarar-se amb els agressors, que aleshores varen atacar-lo a ell, causant-li diferents lesions. El professor va acudir a la comissaria de la Policia Nacional de Dénia, on va saludar amb un “Hola, bona nit”. Parlar en català li va costar un seguit d’insults, segons va denunciar posteriorment Ferran Giménez en el Jutjat. Els agents, l’amenaçaren amb no tramitar-li la denúncia, manifestant que “estamos en España; aquí se habla castellano y punto”. Giménez, ha denunciat també, a més de l’agressió, els cinc agents presents a la comissaria, quatre homes i una dona. Entre altres frases, va escoltar: “Usted es un chulo”, o “¿es tonto o que le pasa?”.

Llibre recomanat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat

La Xènia pren consciència del que vol dir la paraula globalització quan es veu atrapada a la ciutat de Gènova entre els manifestants antiglobalització. Viu en primera persona tot el que va succeir en aquella polèmica cimera del G-8, de juliol del 2001, durant la qual va morir un jove manifestant.

Ella, que només té disset anys i col·lecciona històries d’altres persones, trobarà la seua pròpia en una aventura trepidant pels carrers de Gènova, una ciutat en estat de setge, de la mà de la Norma, una afroamericana de setanta-set anys, i del Carlo, un genovès de poc més de vint anys i ulls preciosos que acaba de conèixer. La història tindrà un final inesperat, fins i tot per a la mateixa protagonista.

ü        […] es la novela, aparentemente para adolescentes pero que debería leer todo dios sin excepciones de ninguna clase. (CARTELERA TURIA – Alfons Cervera)

ü        Té l’olfacte esmolat a l’hora d’emocionar-nos amb regalims d’èpica, incertesa, originalitat. (L’ESTEL – Quim Gibert)

ü        Si les generacions més joves continuen llegint llibres com aquests, el futur és d’esperança. (L’ACCENT – Feliu Ventura)

ü        L’antiglobalització ha saltat a la novel·la gràcies a l’escriptora valenciana Gemma Pasqual. (El Triangle)

ü        […] nova literatura social per a joves. (LLETRES VALENCIANES)

Gandia celebra la festa de la literatura amb el lliurament dels Premis Literaris de Poesia i Narrativa Ciutat de Gandia, coincidint amb la commemoració de la publicació de l’obra més important de la cultura catalana: el Tirant Lo Blanc.

La Setmana Literària tindrà lloc a la ciutat entre el 17 i el 23 de novembre. Però des del passat divendres 31 d’octubre, la Sala Coll Alas acollirà una exposició de pintura que homenatja la figura de l’escriptor gandià Joanot Martorell: 22 artistes Tirant de pintura. El primer acte de la setmana a destacar tindrà lloc el dimarts dia 18 i el dimecres dia 19 a les 20 hores, quan les Falles de Gandia representaran a la Casa de Cultura l’obra del Tirant de Martorell. Ja el dijous dia 20, a partir de les 18 hores, s’inaugurarà la tradicional Fira del Llibre, que per primera vegada es fa durant la Setmana Literària i que romandrà oberta a Gandia fins al dia 23 de novembre.

El mateix dijous 20 de novembre, el Teatre Serrano acollirà una obra teatral dintre de la programació dels Premis Literaris. Es tracta de Coral Romput, un homenatge a l’escriptor valencià Vicent Andrés Estellés, que corre a càrrec de la companyia del Centre d’Arts Escèniques d’El Salt de Girona. Un espectacle alabat per la crítica i que ha estat també tot un èxit de públic.

Ja el divendres dia 21 tindrà lloc el lliurament dels guardons literaris al Palau Ducal dels Borja a partir de les 20.30 hores. Al dia següent, els guardonats signaran els primers exemplars a la venda dels seus llibres a la Fira del Llibre. I per tancar la programació, el dissabte 22 de novembre, la Casa de la Cultura Marqués de González de Quirós acollirà el tradicional Homenatge a la Paraula, que aquest any va dedicat a un dels grans escriptors catalans nascut a la Safor: Josep Piera.

L’obra de teatre Forasters, de Sergi Belbel, ha provocat una gran polèmica al poble de Rojals (Baix Segura), on una professora de teatre ha estat suspesa de sou i feina per intentar representar el text amb alumnes de 14 anys.

més…

Cecília Espinosa, una professora de teatre de Rojals, va suggerir als seus alumnes de 14 i 15 anys la lectura de “Forasters”, un melodrama del dramaturg Sergi Belbel, i el text va ser escollit per representar-lo. Pocs dies després, però, aquesta professora es va trobar amb la sorpresa d’una notificació en què se la suspèn de sou i feina.

L’Ajuntament ha difós un comunicat en què es diu que s’ha sancionat la professora per haver inclòs, de manera “unilateral” i sense coneixement del consistori ni dels pares dels alumnes, menors d’edat, una obra en la qual apareixen un seguit d’expressions que es poden considerar “malsonants i obscenes”. El mateix comunicat de l’Ajuntament incorpora textualment els vuit fragments de la polèmica.

 
La professora, per la seva banda, ha assegurat que “cal defensar els menors dels perjudicis, però no dels llibres, que són educació i cultura”. Espinosa, en una entrevista a TV3, també ha dit que “els escandalitzats són els pares, no els alumnes”.
“M’expedienten sense esperar que desestimés els fragments”

Per la professora, s’han tret de context els diàlegs de la peça considerats malsonants i “s’han quedat amb la part superficial del text”. A més, assegura que ella no va prendre sola la decisió de representar el text, sinó que els alumnes van participar en l’elecció. La docent ha explicat, a més, que el text de “Forasters” és “molt dens” i “l’hauria hagut de mutilar”, perquè no hi havia un nombre suficient d’alumnes per representar l’obra.

“Ni tan sols havíem acabat de llegir el text en grup” i encara no s’havia assajat ni una escena de l’obra teatral abans de la notificació de la suspensió de les seves funcions, ha explicat la professora de l’Escola Municipal de Teatre, que ha anunciat la seva intenció de presentar al·legacions contra la decisió consistorial. “En comptes d’esperar que desestimés els fragments que hagués cregut convenient, seguint el meu criteri com a docent, m’expedienten”, es queixa Cecília.

Belbel ha criticat aquest dijous que s’hagin “descontextualitzat” els diàlegs de l’obra en els quals hi ha paraules malsonants i paraulotes i ha defensat la “moralitat” del text. “És més propi d’altres èpoques i molt estrany que no li hagin donat explicacions i vagin directament més amunt”, a queixar-se a l’ajuntament, ha dit el dramaturg en declaracions a TV3.

Tot i que Belbel ha admès que, fora de context, les paraules malsonants de l’obra li disgusten , ha remarcat que no han de llegir-se en abstracte i que, en tot cas, les paraules no les diu ell sinó un personatge que té “problemes greus” i un “conflicte de desarrelament”. També ha defensat “el sentit final” carregat de moral de Forasters.

La malaltia, l’amor i la mort són alguns dels aspectes que aborda l’obra de Belbel, que es va estrenar amb èxit fa uns anys al Teatre Nacional de Catalunya. A més, de “Forasters” se n’estrenarà aviat una versió cinematogràfica, dirigida per Ventura Pons. Per l’autor de la peça teatral, que assegura que és “dura però no immoral”, tot plegat és “exagerat”.

Sergi Belbel ha assegurat que els fragments estan justificats dins el text i que la rèplica a alguna d’aquestes expressions fortes és precisament una bufetada. L’autor també ha destacat el fet que fossin els mateixos alumnes els que escollissin l’obra.

Aquest llibre de poemes és un lament de dolor contra l’inevitable pas del temps, contra la feblesa i la caducitat de les coses. El seu autor, Alfons Navarret, que ja compta amb sis llibres de poemes publicats, va rebre amb Malaurança de l’hora vella, el premi Jordi de sant Jordi de la Vall d’Uixó, l’any 2006.

Presentació dels llibres ‘Malaurança de l’hora vella’ d’Alfons Navarret i ‘Bastir la mar endins’, de Maria Carme Arnau i Orts. Al local de Ca Bassot (Bisbe Muñoz, 52 – Burjassot).  Dissabte, 22 de novembre del 2008 a les 19:30 hores

més…

Malaurança de l’hora vella

Brosquil Edicions (Poesia), 2007. Premi vila de la Vall d’Uixò – 2006

Ressenya de Begonya Mezquita

Aquest llibre de poemes és un lament de dolor contra l’inevitable pas del temps, contra la feblesa i la caducitat de les coses. El seu autor, Alfons Navarret, que ja compta amb sis llibres de poemes publicats, va rebre amb Malaurança de l’hora vella, el premi Jordi de sant Jordi de la Vall d’Uixó, l’any 2006.

El pròleg ens anuncia una visió críptica del fet poètic, una visió tancada en ella mateixa. La paraula de l’home és la decepció i la desorientació. Les idees d’en Josep Mir, quan enceta el pròleg parlant dels valors de l’època que travessem, erigeixen la Consciència en l’autèntic Esperit de l’home d’ara mateix, lluny dels ídols i dels herois de segles passats. Ara per ara assistim al fracàs de la bellesa i, tal i com l’home del pròleg diu, estem instal•lats en la merda. Iniciem, doncs, la lectura d’aquests poemes amb un cert regust de fracàs de l’individu en el món. Aquesta malaurança del títol habita les ciutats i els racons de l’esperit de l’home. Hi trobem el distanciament just de la veu poètica que, passat el temps, experimenta la inutilitat del viure, sense poder ni voler fer-hi res. Llegiu el poema que enceta el recull quan diu: l’horitzó amarg amb què suportem tanta inutilitat acumulada. El llibre s’estructura en quatre parts formades per nou poemes cadascuna, més el poema inicial de què parlàvem. Presentades per cites que van des d’Andrade i Fernán-Vello a Josep Ballester i Jaume Pérez Montaner, passant per Foix i Ferrater, aquestes quatre parts no són sinó quatre alenades en què les paraules no deixen de donar voltes al mateix tema que apuntàvem més amunt, l’estranya incapacitat d’aprehendre la realitat. Hi ha, per exemple, el símbol de la paret, com a representació de l’insomni, de la pedra inert, de tot allò que ens enteranyina els ulls, muts com una tomba. D’altra banda, hi ha un cert apunt del paisatge amable i les carícies, del desig del tu, elements que il•lustren la tercera part amb un alè potser més fresc que la resta de versos. Tot i això, Alfons Navarret fa temps que sap què és el que vol dir. Amerat de lectures i bon deixeble dels mestres, aquest poeta indaga repetidament en els laberints tètrics de l’expressió opaca i hermètica que respon a l’individu desencisat, però no per això àvid de llum. Amb les paraules, el jo poètic mira com passa el riu, assegut des de la riba, i espera nous horitzons a trenc de pupil•la.

Tornem al temps. És la fugacitat de les coses i la incapacitat de preservar res quan tot és mort. El temps apareix diverses vegades al poemari. Analitzem de quina manera. Diu el poeta que el temps sembla tossir, el temps confabula, el temps és un instant de glòria, alguna paret ens convida a recórrer el temps, se’t va escapar el temps com imminents colomes, el temps mut, es deixen el pas del temps, el temps cus paradisos falsos… En qualsevol cas, es destil•la una amarga experiència vital que es tradueix al poemari en paraules o imatges com l’espera, la fugida, el naufragi, la nostàlgia, el cansament, el buit, la solitud, l’odi.

És llarga la llista de poetes que, al llarg de la Història han fet del vers un refugi contra l’inevitable dolor que provoca el viure. El cas d’Alfons Navarret, indaga per aquest paisatge, abocat a les baranes d’una vida que, com diu ell, mai hauries volgut viure.

Aquesta és la manera com els talibans castiguen les dones que volen rebre educació. Els fets van passar a Kandahar, al sud-est de l’Afganistan. Dos homes motoritzats van llançar àcid sobre un grup de sis adolescents que anaven a l’institut. Dues de les escolars tenen cremades importants a la cara. Les noies eren fàcilment identificables perquè duien l’uniforme de l’escola.

més…

L’atac es va produir a primera hora del dia 13 de novembre, al matí a l’oest de la principal urbs del sud de l’Afganistan. “Un total de 15 nenes van ser tocades per l’àcid, i tres es troben en estat greu. Es dirigien a l’escola femenina Mirwais Nika”, segons va assenyalar el portaveu del Ministeri d’Educació, Hamed Elmi.

Ningú s’ha atribuït l’autoria de l’agressió, però quan els talibans eren al poder (1996-2001) van prohibir que les nenes anessin al col.legi. Des del 2001, centenars d’escoles han estat incendiades pels insurgents islamistes.

“Érem a mig camí de l’escola quan dos homes que anaven en moto se’ns han acostat. Un d’ells ha tirat l’àcid a la cara de la meva germana; he intentat ajudar-la i llavors me n’ha tirat a mi també”, va explicar Atefa, de 16 anys, a l’hospital.

Amb ella, la seva germana Shamsia, de 18 anys, es recargola al llit. Desfigurada, no pot parlar, només cridar de dolor.

“Hem demanat ajuda, hi ha hagut gent que ha vingut i els homes han fugit”, va continuar Atefa. “La ciutat no és segura, però no ens podem quedar tancades a casa. És important rebre una educació. El Govern ens ha d’ajudar”, va afegir la noia. Les adolescents atacades, que portaven posat el burca (el vestit que les cobreix de cap a peus), pertanyen a la minoria xiïta afganesa.

Concert col·lectiu Arthur Caravan, Pau Alabajos, VerdCel, Feliu Ventura i Miquel Gil.

Més…

Tirant de Canço és una iniciativa, hereva de Tirant de Rock, organitzada per Acció Cultural del País Valencià i el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi,

Divendres 14 novembre 22:30h.

Concert col·lectiu al Teatre Principal d’Alcoi de:

Arthur Caravan

Pau Alabajos

VerdCel

Feliu Ventura

Miquel Gil

Preu: 10€/ 6€ socis d’ACPV i CCOM

Entrades al servicam (www.servicam.es) i a taquilla del Teatre Principal

No sé com, ni per què, a les meves mans va caure una notícia del diari La Presse, de Mont-real, del 13 de gener de 2003. El titular era aquest: «En un clima de guerra, les nenes iraquianes s’inicien en la dansa». «Com en les altres escoles de dansa del món, les alumnes de l’escola de música i art de Bagdad preparen un espectacle de final d’any. La diferència és que elles no saben si la representació tindrà lloc en mig de bombes i míssils.» La notícia explicava, a més, que ara només hi quedaven unes vint nenes i que si les classes continuaven eren gràcies als esforços de la seva professora Zikra Minhaim.

més…

Em va semblar increïble! Mai de la vida no m’havia plantejat que en aquella ciutat devastada per les bombes, aquella ciutat que entrava cada dia al menjador de ma casa per la finestra del telenotícies, hi havia existit la dansa. Allò em va fer reflexionar i em va dur a voler saber més sobre aquell país arrasat per la guerra i que en un altre temps havia estat el bressol de la civilització, on s’ha inventat l’escriptura, on va nàixer la bella Xahrazad.

Mentre cercava en llibres, diaris i Internet totes les notícies vingudes de l’Iraq, vaig ensopegar amb la vida quotidiana de la seva gent, amb les cases luxoses dels rics, els adossats i les urbanitzacions de la classe mitjana i els suburbis densament poblats dels més pobres. Vaig observar com aquella guerra cruel havia fet retrocedir centenars d’anys un país que havia estat un dels més moderns del món àrab.

Igual que en totes les guerres, les dones i els nens són els més perjudicats, però en aquest cas concret la realitat era esfereïdora, han passat de la dictadura de Saddam al caos de l’ocupació. Les dones pateixen cada dia una violència indiscriminada, han perdut els drets bàsics de qualsevol persona, la desnutrició i les malalties amenacen als nens.

I és exactament això el que he volgut plasmar en la novel·la, com una família amb la qual ens podem identificar tots, ho perd tot i fa un viatge en el temps a l’edat mitjana, sense llum, sense aigua, sense menjar. He volgut que els nostres adolescents reflexionen i pensen que afortunats que són de viure en el primer món; i que, al mateix temps, s’identifiquen amb la protagonista i puguin sentir, ni que sigui una mica, el seu patiment. Que quan sentin parlar de l’Iraq i de la guerra, quan els atemptats de cada dia entren a les seves cases per la finestra de la televisió, pensin en l’Erfan, en la petita Majw o en el Murtada, en els milers i milers de nens i nenes com ells que estan patint les malvestats d’aquesta guerra i la posterior postguerra, cruel i sagnant, que ha destruït tot un poble.

Gemma Pasqual i Escrivà

L’Assemblea de Veïns de Benimaclet organitza un sopar-homenatge a Josep Maria Benet, Pep el del Lisboa,  el divendres 21 de novembre de 2008, a les 21 h, a la seu de l’Assemblea (c/ Masquefa núm. 5)

més…

Estimats companys

L’Assemblea de Veïns de Benimaclet organitza un sopar-homenatge a Josep Maria Benet, Pep el del Lisboa,  el divendres 21 de novembre de 2008, a les 21 h, a la seu de l’Assemblea (c/ Masquefa núm. 5)

En Josep Benet, Pep el del Lisboa, a més de ser, amb els seu company Toni Rodilla, el propietari i l’ànima del Cafè Lisboa, era també un referent en la vida cultural de la nostra ciutat. Al seu local s’organitzaven lectures poètiques, hi tenia la seu la penya blaugrana Cavallers etc.

En Pep, a més, col·laborava en tota mena d’activitats i d’organitzacions: l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, per exemple, sempre va poder comptar amb ell.

Era un ferm patriota que, per sobre de tendències o partits, acollia tothom a casa seua; nacionalistes, independentistes, gent d’esquerra, tots érem ben rebuts al Lisboa. Però, sobretot, per a nosaltres en Pep era un amic.

Volem, per tant, recordar i evocar tots aquests aspectes públics i

personals de la seua figura.

Us preguem que confirmeu l’assistència el més aviat possible. Podeu trucar al 620001950 o al correu electrònic peli@mesvilaweb.cat

El professor del Departament d’Àlgebra de la Universitat de València Josep Guia i Marín presentarà una tesi doctoral en Filologia, demà dimecres dia 12. La tesi, que duu per títol ‘Principis teòrics i metodològics per a l’estudi de les unitats fràsiques en textos versificats. Anàlisi fraseològica de l’Espill’, ha estat dirigida per la professora Maria Conca, del Departament de Filologia Catalana. Consta, a més de la presentació i les conclusions, de cinc capítols i una base de dades de 1.111 registres, corresponents a les unitats fràsiques contingudes a l’Espill.

més…

A partir de l’observació d’un ampli ventall de textos poètics medievals de diverses literatures europees, la tesi proposa un mètode sistemàtic per a l’elaboració i l’estudi de corpus d’unitats fràsiques en context, i en fa l’aplicació a l’Espill. Així mateix, la lectura de l’Espill, des d’una perspectiva fraseològica i contrastiva, ha permés l’aportació de correccions en la fixació i interpretació de determinats passatges del text i l’establiment de ‘Lo Cartoixà’, de Joan Roís de Corella (1435-1497), com a font de l’Espill. Aquesta novetat obliga a revisar, retardant-la, la data d’escriptura de l’Espill.

Des de fa anys, el professor Josep Guia fa la docència en àlgebra i la recerca en fraseologia, àrea de coneixement en la qual li han estat reconeguts dos sexennis d’investigació. Cal destacar que no és habitual que un doctor en Ciències faça una segona tesi doctoral en Lletres. A més, cal esmentar com a curiositat que, en el fet de presentar una tesi en la Facultat de Filologia, havent complit els seixanta anys, només hi ha el precedent de Joan Fuster.

L’última fornada

Una nova «generació» d’escriptors de diverses edats pren el relleu al panorama literari del País Valencià

El Punt

més

Després que cinc autors valencians coparen la totalitat de la 37 edició dels Premis Octubre, el diari El Punt ha preparat un reportatge en el qual dona veu a un bon grup d’escriptors valencians que, si bé estan consagrats literàriament, no sempre tenen la repercussió que mereixen als mitjans de comunicació.

Podeu llegir el reportatge complet als tres PDF adjunts

Pels drets laborals i en defensa del sistema educatiu 
del sistema
educati valencià





més...

CONCENTRACIÓ

A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

TORRENT, 10 DE NOVEMBRE, 19 H

RAONS PER A ANAR

·        No tenim els centres adequats per a acollir convenientment a tot  l’alumnat. No a les aules prefabricades.

·        No hi ha suficents centres públics de 0 a 3 anys.

·        Les plantilles de professorat no són estables, dificultant el funcionament dels centres.

·        L’alumnat amb NEE no rep les atencions que calen. Falten educadors i fisioterapèutes.

·        No hi ha una matrícula equilibrada entre centres públics i concertats.

·        L’alumnat no pot acabar els estudis en valencià perquè les places docents de secundària no estan catalogades lingüísticament.

·        No hi ha suficients especialistes en llengües estrangeres.

·        L’orde d’Educació per a la Ciutadania en anglés quan no es poden acabar els estudis en valencià, ni hi ha suficient professorat d’anglés per a Educació I-nfantil.

·        El 21% de l’alumnat abandona el sistema educatiu entre els 15 i els 16 anys. Calen programes per a compensar les deficiències de l’alumnat i que no abandonen els estudis.

PER TOT AÇÒ, VINE EL DILLUNS 10 DE NOVEMBRE A LES 19 HORES A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT DE TORRENT.

Convoca: Plataforma en defensa de l’ensenyament públic

La iniciativa en defensa del català s’ha celebrat en 450 municipis dels Països Catalans i hi han participat més de 300.000 persones.

més…

La Flama del Correllengua acaba com cada any el seu recorregut aquest dissabte a Perpinyà aprofitant la commemoració del Tractat dels Pirineus. Després d’iniciar el seu camí també a la Catalunya Nord el passat 28 de juny, el Correllengua arriba al seu final després de recórrer bona part del país demostrant la vitalitat d’aquesta inciativa popular en defensa de la llengua catalana. El balanç que fa la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) de la dotzena edició del Correllengua és més que positiu. S’ha incrementat el nombre de poblacions que s’hi han adherit en un 20% arribant a uns 450 municipis d’arreu dels Països Catalans i hi han participat unes 300.000 persones. Els actes de cloenda a la capital del Rosselló s’iniciaran a la plaça Catalunya amb un gimcana infantil que serà el preludi de la manifestació que, sota el lema Esborrem el Tractat dels Pirineus, transcorrerà pel centre de la ciutat a partir de les quatre de la tarda. La lectura del manifest i la interpretació dels himnes es farà davant del Castellet. Una de les novetats de l’edició d’enguany és la Marxa de Torxes que es farà des del Castellet fins a la Casa Musical, on a les nou del vespre tindrà lloc el concert de Mus-CAT, 100 grams de Tete i La Gossa Sorda. En el marc de la jornada reivindicativa es recolliran signatures per reclamar l’oficialitat del català en un territori on només el 17% de la població afirma parlar-lo habitualment.

“PER UN PLA DE REHABILITACIÓ SENSE DESTRUCCIÓ”

Les organitzacions veinals:

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES CABANYAL-CANYAMELAR

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES PAVIMAR

volem posar de manifest que després de l´èxit obtingut a la “X EDICIÓ DE PORTES OBERTES”, en la defensa del barri, la reacció de l´Ajuntament torna a manifestar-se amenaçant la integritat del Cabanyal. CONVOQUEM a tots els ciutadans de València a la

CONCENTRACIÓ

més…

DISSABTE, 8 DE NOVEMBRE A LES 12 DEL MATÍ, davant de

“LA CASA DE LA PALMERA”, carrer Sant Pere, 11, amb el lema

“PER UN PLA DE REHABILITACIÓ SENSE DESTRUCCIÓ”.

EMPORTEU-VOS LES CASSOLES PER FER-LES SONAR

PASSA-HO