Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

Avui tots som Burjassot i Jordi Sebastià

0
Publicat el 28 de maig de 2013

Avui aquesta almoinera és de Burjassot i està amb Jordi Sebastià i en contra de la barbàrie feixista. Con va dir el poeta ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic.

 

més…

Les agressions feixistes al País Valencià daten des del principi dels anys 70, des de l’anomenada “batalla de Valencià”. Només per esmentar-ne alguns: atemptats contra la llibreria 3i4, bombes diverses des del 1976, quan en va esclatar una al Llevant UE abans de la Trobada dels pobles, el 1978 a Joan Fuster i a Sanchis Guarner, el 1981 una altra bomba a Joan Fuster. Pintades, apallissades, còctels molotovs.

Assassins de raons, de vides, Miquel Grau i Guillem Agulló són les penes que hem de dur a la memòria.

I aquest malson no acaba mai, fins als nostres dies. Darrerament, en el seu punt de mira, un clàssic, el poble de Burjassot, pintades contra la memòria del Guillem Agulló, assetjant també la seua família. Agressions a l’estàtua de Vicent Andrés Estellés, violentant el seu homenatge. Tota la meua solidaritat amb Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, malgrat les meues diferències amb la institució que presideix, les quals són públiques i notòries, sempre hi estaré al seu costat contra la barbàrie.

Els feixistes, vestits amb la impunitat que dóna el privilegi de saber-se còmplices dels que governen, ara han convocat una manifestació, conjuntament el grup ultradretà España 2000, el Grup d’Acció Valencianista (GAV) i el PP davant l’Ajuntament de Burjassot, avui, a les set del vespre, l’hora que es fa el ple municipal. El lema de la convocatòria és “No volem un alcalde catalanista”, una altra de les seus preses, l’amic i company Jordi Sebastià. El més curiós és que no es manifesten contra la seua gestió.

No tenen aturador; tot i això, nosaltres seguirem indelebles, com ho hem fet durant anys, atents, sense abaixar la guàrdia, convençuts que si les autoritats continuen mirant cap a un altre costat, tindrem una altra desgràcia. Continuarem resistint amb la incertesa de no saber qui serà la seua pròxima víctima. Sense oblidar, carregats de raó, amb l’esperança que algun dia es farà justícia. Han de saber que la seua violència, no ens distraurà ni ens apartarà del camí. Com ens va ensenyar el poeta, no podran res davant d’un poble, unit, alegre i combatiu.

 

Gemma Pasqual i Escrivà

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

17 de maig: Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia

0
Publicat el 16 de maig de 2013
Aquella situació va fer recordar a la Maria uns altres temps, quan ella no sabia ni que es podia triar entre homes i dones, l’homosexualitat estava perseguida per la Ley de vagos y maleantes. Però les dones homosexuals no van patir tant la repressió franquista com els homes. Tenien codis propis per comunicar-se i llocs als quals acudir, la seua indumentària era més discreta. Maria Morant havia nascut massa d’hora.

més… 

En aquella època vivia a Barcelona. Acabada d’arribar de València. Mai no havia sentit a dir a ningú que era possible l’amor entre dues dones, fins que va començar a sovintejar els locals de la bohèmia de l’època. Tenien cafeteries que freqüentaven al barri del Paral·lel, com La Cubana. I també acudien cada dia al Teatre Arnau. Les dones passaven més desapercebudes que qualsevol home en la seua situació, perquè estaven molt ben organitzades i perquè eren molt femenines, no era fàcil reconèixer-les per la manera de vestir. De cara a la família o quan venia la policia, també tenien les seues estratègies, solien eixir en parelles amb amics gais per fer-se passar per nuvis. Tenien els seus espais de llibertat, en els quals construïen la seua identitat. La casa de la Maria era un punt de referència a nivell cultural, un espai per a la creació de la identitat de les dones de l’època, en el qual podien sentir música o llegir les novel·les de la Virginia Woolf. Un calfred li va recórrer el cos en recordar la seua amiga Teresa quan va eixir de la presó com una morta, tres anys després de besar-se al carrer amb la seua parella. Li van pelar el cap i fins i tot li van donar pastilles per fer-li desaparèixer la menstruació i que no molestara, aquell era el procediment habitual.

 

Fragment “Endevina qui” (Tabarca) de Gemma Pasqual i Escrivà

http://www.tabarcallibres.com/tenda-online/ficha.php?id=163

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari