El País Valencià és lider en activitats i agressions ultres. Presentació de l’Informe Raxen a València
Segons ha denunciat Esteban Ibarra, president de Movimiento Contra la Intolerancia, els actes xenòfobs i les agressions per odi al diferent es produeixen reiteradament i poden experimentar un creiximent amb la crisi econòmica, context que volen aprofitar els ultres per atacar els immigrants. Ibarra ha recordat també a València els atacs impunes patits per Intersindical, el BNV i ACPV el darrer mes, davant responsables de la Conselleria i representants de les distintes religions que conviuen al País. El marc ha sigut un seminari de l’Observatori Mediterrani dels Drets Humans sobre racisme, xenofòbia i integració, on ha tornat a situar el País Valencià al capdavant de l’activitat ultra.
més
S’accentua la violència ultra i continua la impunitat
El clima de violència ultra que pateix el País Valencià contra organitzacions progressistes està anant cada vegada més lluny. Des del 9 d’Octubre, en només una setmana, s’han comptabilitzat sis atacs contra seus, locals i persones de l’entorn nacionalista, i de nou no s’ha trobat els culpables, i la notícia no ha traspassat les fronteres valencianes. Els actes que serien titllats de terroristes en altres llocs de l’Estat, ací són simplement gamberrisme. Tot i que les organitzacions i els webs que alimenten el discurs de la confrontació i de l’odi estan perfectament identificats, la policia no és capaç de realitzar un operatiu especial que enxampe definitivament els violents i ature la guerra declarada per l’extrema dreta. Però no només els atacs exemplifiquen la impunitat feixista, sinó també el fet que València siga hui dia, el centre d’operacions i el paradís de l’extrema dreta. El partit ultra España 2000 no te inconvenients per desfilar el 12-O, i els neonazis d’Alianza Nacional tampoc troben inconvenient per convidar a una xarrada a un nazi alemany a explicar el seu darrer llibre “Mi vida por el Reich” o al pintamones del Ku Klux Klan, tots ells vetats a la resta d’Europa.
El nou curs s’ha encetat tristament amb un rebrot de la violència ultra que ha fet botar de nou les alarmes de la societat civil valenciana. Els discursos de l’odi que tan lliurement es difonen a través de nombroses webs, o que els partits ultres fabriquen sense cap impediment legal té una conseqüència al carrer, es tradueix en fets consumats, atacs i agressions que provoquen víctimes. En només un mes, des de meitat de setembre de 2008 fins ara, meitat d’octubre, l’ofensiva ultra s’ha cobrat diversos ferits i nombrosos locals atacats. Cap detingut. El Delegat del Govern es va comprometre a identificar els violents i actuar contundentment arran dels fets del Correllengua de Gandia, on un grup d’ultres del GAV va intentar boicotejar-lo i una participant, regidora del BNV de l’Alqueria de la Comtessa (La Safor), va resultar ferida per una pedrada al cap. Han passat unes setmanes i la violència, lluny d’aturar-se, s’ha multiplicat. El succés que va marcar el 9 d’Octubre amb una bandera independentista va provocar les ires dels ultres que tradicionalment acompanyen la processó de la senyera. Un grup d’independentistes va penjar una estrelada d’un balcó de la plaça de l’Ajuntament, i els ultres de Coalición Valenciana, GAV, España2000 i Alianza Nacional van aturar l’acte oficial fins que es va retirar la bandera. L’alcaldessa va manifestar la seua incomoditat per aquesta bandera, però no per la comparsa que porta cada any darrere: neonazis, banderes feixistes, skinheads i tota la tribu de l’odi autòctona. Arran aquest succés, els següents dies han estat marcats per gairebé un atac cada dia:
– El 9 d’octubre per la vesprada, tres joves nacionalistes eren agredits per un grup de 12 ultres als voltants de la manifestació nacionalista.
– El 10 d’octubre apareixia pintada amb simbologia nazi la seu de la Intersindical Valenciana, propietària del pis des d’on es penjà l’estrelada el dia d’abans.
– L’11 d’octubre apareixia pintada de nou la seu d’ERPV a València, la mateixa que va rebre un atac amb bomba ara fa un any.
– El 12 d’octubre ataquen les seus del BNV de Gandia i València amb pintades, pedrades i diversos desperfectes.
– El 12 d’octubre ataquen també el Casal Jaume I de Cullera amb pintades nazis.
No només la violència física hipoteca la llibertat i els drets de les persones, sinó que hi ha tota una campanya de persecució i odi, com la que hi havia a l’Alemanya nazi contra els jueus, contra tot aquell sospitós de ser ‘catalanista’, és a dir, que pense que el valencià i el català són la mateixa llengua (i això va des de les Universitats fins a les llibreries, els partits, sindicats i administracions. Contra la ciència, en definitiva. L’odi visceral i cec que promouen els abanderats i altaveus d’aquesta caça de bruixes cala entre joves desinformats, molts d’ells menors d’edat i la major part d’ells de la ciutat de València i rodalies, que són utilitzats als habituals actes de boicot que organitza l’extrema dreta ‘blavera’, igual que fa 30 anys, durant l’anomenada ‘Batalla de València’, que sembla encara més viva que mai. Ara bé, cal anotar una diferència important: si durant molts anys, els ‘blavers’ havien estat considerats ‘valencianistes’, ara ja estan perfectament i justament situats a l’extrema dreta nacionalista espanyola sense cap mena de dubte. Primer per la simpatia i la sinèrgia que mantenen amb organitzacions com España2000 o Alianza Nacional, quan fins i tot el regidor d’España2000 de Silla va afirmar pertànyer al GAV, i desprès pel seu discurs i el passat descobert d’algun que altre líder, envoltat de simbologia falangista. Els mitjans de comunicació ja no tenen dubtes alhora de titllar d’extrema dreta els moviments anticatalanistes valencians, que justifiquen qualsevol acte de violència contra l’esquerra i el nacionalisme perquè la mera existència d’aquests ja és per ells un ‘atac’.
A més, l’estrategia d’alguns grups ultres marginals com Coalición Valenciana és ben coneguda: provocar. Per això el defenestrat Juan García Sentandreu anuncia una manifestació a Gandia ‘contra les agressions catalanistes’, a les poques setmanes de l’agressió que va patir una regidora del BNV per part dels seus simpatitzants convocats pel GAV. Una provocació que només busca aparèixer a la premsa a qualsevol preu, perquè veu que darrerament només havia aparegut per episodis curiosos d’amants, falleres i banyes. Sentandreu necessita veure’s als mitjans, perquè es pensava rei d’alguna cosa i no ho és, està en quarantena i ja ni el PP el necessita, sobretot després dels desastrosos resultats electorals de 2007 que el situen per darrere del BNV, entre altres. Per això l’únic cosa que li queda és provocar els ‘catalanistes’ per aparèixer de rebot a la premsa. Però ni aquests li fan cas; un símptoma més de la seua decadència.
A banda de l’espècie autòctona ultra, hem d’aguantar la resta de feixistes globals que al conjunt de l’Estat continuen gaudint de la passivitat dels governs. Neonazis declarats com Alianza Nacional (AN), que compta entre els seus militants amb l’assassí de Guillem Agulló i altres delinqüents com Eduardo Clavero (cantant del grup nazi Batallón de Castigo), també ex-presidiari per un cas d’homicidi, o Juan Manuel Soria , el seu home a València condemnat per extorsionar a un retor i implicat, igual que altres militants del partit, en el Cas Panzer, una operació de la Guardia Civil que va desarticular un grup nazi armat a València, el Frente Anti Sistema (FAS) ara fa 3 anys i que encara està a l’espera de judici (reportatge en català “Operació Panzer: armes de l’exèrcit espanyol en mans de l’extrema dreta, i en castellà. El Cas Panzer no va passar ni passarà desapercebut gràcies a la personació com acusació popular de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat, que aplega més de quaranta organitzacions, partits, sindicats i ongs perquè aquests casos no queden impunes i la societat n’estiga informada. Però AN viu també de la polèmica. Ho va buscar amb la invitació d’un membre del Ku Klux Klan a una conferència a la seua seu de València (la mateixa que servia de seu pel FAS i que fou registrada per la Guardia Civil), i ara amb Manfred Roeder, un nazi alemany que va formar part del III Reich i que presentà el passat 10 d’octubre el seu llibre “Mi vida por el Reich” a la mateixa seu. Roeder ha passat alguns anys a la presó per incitar a l’odi racial, negar l’holocaust, i relacionat presumptament amb actes terroristes. Fins i tot el Centre Simon Wiesenthal va enviar una carta a Rubalcaba, Ministre de l’Interior espanyol, per demanar-li explicacions sobre aquesta apologia del nazisme que lliurement es fa a l’Estat.
També el partit ultra España2000 te el seu centre d’operacions a València i està dirigit per José Luís Roberto, empresari de la seguretat privada (Levantina de Seguridad i altres empreses vinculades que no consten al seu nom) i vinculat al món de la prostitució (ANELA) com va apuntar el periodista valencià Joan Cantarero, que va estar dins d’aquesta associació i que va publicar el llibre “Los amos de la prostitución en España”, gaudeix de nombrosos contractes públics de les seues empreses (Levantia sobretot) des què Zaplana li’n concedira quan encara era president de la Generalitat Valenciana. Aquest partit compta també amb imputats per presumptes delictes dins l’ Operació Panzer, com Alejandro Serrador ‘El Silla’, i te dos regidors a les localitats valencianes de Silla i Onda.
Aquest panorama evidencia sense cap dubte la impunitat i el aixopluc que les organitzacions ultres tenen al País Valencià. Els partits i organitzacions legals fabriquen el discurs, i després grups ‘desconeguts’ executen l’odi après, sense que els responsables policials i polítics es despentinen ni un pèl. Això significa que ací no funciona la democràcia, quan alguns no poden desenvolupar la seua activitat política i cultural amb normalitat, assetjats per l’odi i l’amenaça. A més, el silencia al que se sotmeten els atacs, que no són coneguts més enllà del País Valencià, apliquen una segona condemna, al no ser considerats ni tan sols notícia pels mitjans de comunicació estatals. Com bé ha explicat el diari Levante-EMV, en tres anys i amb més d’una vintena d’atacs, només s’ha detingut tres persones, curiosament, per pintar la seu del PP a València. De la resta d’atacs, així com de les bombes contra ERPV, BNV o CEAR, ni un sol detingut. Alguna cosa falla, quan els ultres poden atemorir la societat civil i no els passa mai res. És per això molt encertat l’article d’opinió signat per Gustau Muñoz i altres intel·lectuals valencians fa pocs dies, on denunciaven aquesta terrible situació, i esperem que no haja d’haver un mort perquè qui ha de garantir els drets comence a treballar i a detenir els responsables de la violència, tant els executors com els provocadors.
antifeixistes.org
