La prova: Després de 15 anys sense agafar el cotxe, ahir ho vaig fer. L’ocasió s’ho mereixia, fer un #novullpagar. En realitat no és un no vull pagar, és un ja he pagat prou!

El virus del divorci és com el mal d’Almansa que a tots “alcança”, amics, coneguts i saludats… sap greu… però quan una història s’acaba… s’ha acabat.

Això em fa pensar… Quan una parella deixa de ser sexe, carícies i besos per passar a ser la gran empresa, la FAMÍLIA SL? Suposo que és en el mateix moment que et trasllades a la unifamiliar. En una capsa, al traster, abandones la parella, en companyia d’un vell llibre de poemes i un exemplar del Petit Príncep. I aleshores passes a gestionar una gran empresa de transports, ets un proveïdora de iogurts i queviures, administradora d’una hipoteca, comptable de rebuts del gas, de l’electricitat i de l’aigua… organitzadora d’“eventos diversos”…. i una malabarista excepcional amb el pal de fregar, la rentadora, la planxa i el rentavaixelles… A més a més has de ser la millor de l’escala, una superwoman a la feina i estar sempre estupenda… i una gran paraula inunda la teva ment RESPONSABILITAT. I com deia Virgili “Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus.”.

Potser… si encara som a temps… hauríem de cercar la capsa del traster i treure-li la pols, rescatar el llibre de poemes i l’exemplar del Petit Príncep… perquè «Ets responsable per sempre d’allò que has domesticat» i «És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important». I el poema de Virgili és “Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus singula dum capti cincumvectamur amore.” Mentrestant fuig, fuig el temps irremeiablement mentre nosaltres arribem tard, atrapats per l’amor envers els detalls. I sinó ja sabeu… Que tinguis sort… i que trobis el que t’ha mancat… amb mi…

Continuo fusteriana, filosòfica i ara, il·lustrada, ho explica Kant “La sortida de la minoria d’edat de l’individu, de la qual, ell mateix és responsable”. “Sapere Aude: Atreveix-te a pensar”. Ho va dir el poeta Horaci i Kant ho va fer la seva divisa: “Tingues el coratge de servir-te del teu propi enteniment, aquest és el lema de les Llums”. L’emancipació de l’individu. Una persona en el sentit ple de la paraula aquella que no necessita que ningú li digui què ha de pensar ni què ha de fer. Aquesta persona emancipada en l’àmbit polític rebrà el nom de ciutadana. Ho deia Joan Fuster “Que l’home no se senti culpable de ser home o de només ser home”, en la introducció al “Tractat sobre la tolerància” de Voltaire.

#Nosaltres fem versos o novel·les, quadres o escultures, política o política, la disjuntiva és o PPCC o ‘regionalisme’ en el mal sentit de la paraula.

més…

Nosaltres, els valencians

Joan Fuster

Joan Fuster deia que “Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir”. Enguany que fa 50 anys de Nosaltres, els valencians, el meu suggeriment és llegir o rellegir aquesta obra emblemàtica del nostre escriptor de Sueca, com diu la contraportada és una de les seues obres més ambicioses, plena d’implicacions socials i polítiques, que expressen el seu ideari personal i el dels sectors en què ha influït. Va ser premiada amb la vuitena Lletra d’Or i la seua projecció ciutadana va ser enorme: es pot parlar d’un País Valencià d’abans i després de Nosaltres, els valencians. Amb el temps, l’obra no ha perdut actualitat i continua sent un llibre imprescindible i, encara, polèmic. I, com sempre, és servit per la prosa amena i incisiva d’aquest extraordinari escriptor. El mateix Joan Fuster ens explica que “Necessitàvem, necessitem llibres, escrits per algú o altre, tant se val, on d’una vegada i sense ambages, quedin replantejats uns quants dels problemes bàsics que ens afecten en el nostre destí de col·lectivitat diferenciada. Ens urgeixen molts exàmens de consciència —de consciència nacional—: un d’ells, concretament, des de l’angle valencià, era el més urgent i urgidor de tots. Almenys, jo, com a valencià, ho creia així. La curiositat suscitada pel meu paper demostra que no era jo l’únic a pensar-ho.” Molt bona lectura o relectura!

http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/nosaltres-els-valencians_11652.html

http://alboraiadigital.info/llibres/14-nosaltres-els-valencians-joan-fuster

 

Gemma Pasqual i Escrivà

Atrapats al laboratori

Les aventures trepidants de Ferriolet i uns quants ratolins més, atrapats per uns humans per experimentar amb ells. El relat està amanit amb 8 contes populars protagonitzats (com no!) per ratolins famosos. I després de tindre’ns amb l’ai al cor ens regala un final feliç.
Tàndem

http://www.valencianbooks.com/Atrapats-al-laboratori_en_18_28463_0.html