Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

Bon viatge, Cala…

0

Avui ens ha deixat Josep de Calassanç Serra, el ‘Cala’, estic massa trista per escriure un obituari com cal, però no puc deixar de dedicar-li unes paraules sentides, molt sentides…

Em disculpareu si m’estalvio la biografia d’aquest gran patriota. La darrera vegada que ens vam veure va ser a Barcelona, en una reunió de la Fundació Reeixida de la qual tots dos som patrons, m’entenia molt bé amb ell, no calia explicar-li massa les coses, ni ell a mi tampoc. Vaig tenir la sort de seure amb ell a l’hora de dinar, com sempre, em va fer un munt de preguntes del País Valencià, ell com el Joan Oliver s’estimava Catalunya completa, Catalunya la Gran, amb gent i la terra i la llengua, i el passat i el present, i el futur que ens espera, bo o dolent, infal·lible!

El nostre comiat va ser molt trist, ell ho va fer per sempre, em va dir que era molt possible que no tornarà mai més a València i potser tampoc a Barcelona, em va parlar del seu cor, sabia perfectament que havia de fer bondat. De primer li vaig dir que tot aniria bé, ja sabeu allò que se li diu a un amic per donar-li ànims, però no vaig poder acabar la frase, ell em va mirar i tots dos ens vam fondre en una forta abraçada.

Bon viatge company, per tu els versos del poeta Martí i Pol: No vaig ni vinc. Si algú us demana on sóc, podeu respondre que m’heu vist, sorrut i tendre alhora, a qualsevol indret des d’on es senti la remor del mar…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Presentació de “L’homenot del barret” a Gandia

0

Saforíssims i Edicions 96 presenten L’Homenot del barret, homenatge a Enric Valor

L’Homenot del barret

El dissabte 17 de desembre, presentàrem a les 12h a la Biblioteca Central. Convent de Sant Roc. Plaça del Rei en Jaume, 10 de Gandia L’Homenot del barret, de Gemma Pasqual i Escrivà. Un llibre amb el qual l’autora vol retre homenatge a Enric Valor quan està a punt de cloure’s l’any Valor, en forma d’una gran rondalla on el protagonista és el nostre escriptor castellut.

Descripció

Què fa l’Enric Valor cap a les dues del migdia, el 13 de gener de 2000, en un eriçat dia d’hivern a Penàguila, abraçat a un ginebre monumental que té més de tres segles, on misteriosament parlen els animals, les plantes i les aigües?

Un llibre que ret homenatge a l’escriptor castallut quan està a punt de cloure’s l’any Valor.

Autora: Gemma Pasqual
Il·lustrador: Jesús Huguet

Descarregar més informació (1724 KB)

 

http://www.saforissims.org/2011/12/07/presentacio-del-llibre-lhomenot-del-barret-de-gemma-pasqual/

 

http://www.edicions96.com/botiga-online/Catalog/show/l039homenot-del-barret-146

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’Homenot del barret, homenatge a Enric Valor

1

Què fa l’Enric Valor cap a les dues del migdia, el 13 de gener de 2000, en un eriçat dia d’hivern a Penàguila, abraçat a un ginebre monumental que té més de tres segles, on misteriosament parlen els animals, les plantes i les aigües?

Un llibre que ret homenatge a l’escriptor castallut quan està a punt de cloure’s l’any Valor.

Fes-ne un tast:

“Això va anar i era un cas que va passar a la vila de Penàguila. Cal dir-vos de primer que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble davalla
una costera vorejada d’oms gegantins i frondosos i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus més de vint canonets de bronze. La Travessa és un vell camí romà que puja des del poble de Penàguila fins a la coronació del coll. Orientat a tramuntana, és aquell un pintoresc indret però resulta més aviat trist i solitari. A mitjan camí, ja veus allà avall, com ho veuria un xoriguer, la petita vila, els grans pins que la volten i el terreny extremadament trencat del terme baix.

Allà, en el terme d’un mas anomenat el Bítol de Valor, es conserva un ginebre monumental que té més de tres segles, és el més bonic i corpulent de tot el
territori. Sota aquest ginebre misteriosament encara parlen els animals, les plantes i les aigües. Allí no bat la tramuntana, i les herbes muntanyenques floreixen tothora.”

més…

El 13 de gener de 2000 feia un eriçat dia d’hivern i devien ser cap a les dues del migdia. El cel era daurat de núvols violacis i morats, panxuts i grossos, que
a un ventet de tramuntana empentava cap avall, cap a la mar. Tothora queia bruixó i nevisquejava, les serres tenien neu i també hi havia com una mitja
ensucrada per davall dels marges i per les vores del camí, les mates es blanquejaven unes voltes, i altres el vent els feia caure la neu borda que se’ls apegava…
En fi, un dia lleig i rebolicat. Tot el paisatge era gris i molt i molt trist, però el ginebre continuava verd, sense un sol floquet de neu, uns raigs de sol intensos
només a ell il·luminaven, i recolzat al seu tronc descansava un homenot gran i vell, elegant, amb un bastó i un barret. El seu nom, Enric Valor i Vives, fill de Castalla.

http://www.edicions96.com/botiga-online/Catalog/show/l039homenot-del-barret-146

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

#EspanyaEnsRoba

12
La notícia no és el senyor López Tena, la notícia és la presidenta de la cambra, Núria de Gispert i la seva censura, en definitiva la censura del Parlament de Catalunya, recordem a Joan Fuster: Forma part de la bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat. #EspanyaEnsRoba

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari