Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

L’Escola en Català, ara i sempre!

0

«La solució –tal com deia Joan Fuster–, si n’hi ha cap, és el retorn al monolingüisme. Les propostes oficials de “bilingüisme” són, i sempre seran, una trampa parada contra el català. Un idioma no pot subsistir viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l’idioma de tothom i practicat per tothom tothora.»

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Vicent Sanchis: Ministre Rubalcaba, vostè és nazi?

0

Ministre Rubalcaba, vostè és nazi?
Vicent Sanchis

“Si vostè no és nazi, no toleri més que l’extrema dreta continuï actuant al País Valencià amb la condescendència o la complicitat policials”

Aquesta perla i uns catorze senyors més van entrar el dia 22 al Centre Social Terra. Van demanar cerveses. Diversos testimonis asseguren que des del primer moment van insultar, ridiculitzar i amenaçar totes les persones que hi havia al local. Particularment dur resulta el testimoni d’un d’ells: “Un dels quinze, el més baixet, es va dirigir a una de les persones que hi havia allà i la va amenaçar de manera reiterada: «Tú, como me aguantes la mirada dos segundos más, te mato, te clavo un cuchillo en el corazón y te mato».” Finalment, algú va poder trucar a la Policía Nacional. Hi ha una comissaria prop del Centre, a uns cinc minuts a peu, però els agents van trigar més de mitja hora a arribar-hi. Quan ho van fer van demanar als responsables els fulls de reclamació perquè Roberto i la seva gent els van indicar que no els havien volgut servir beure. També van identificar un per un els integrants d’un grup d’amics del Centre Social que s’havien anat congregant a la porta. El testimoni dels presents és esfereïdor. Al final i com sol passar al País Valencià, les víctimes es van convertir en els sospitosos.

Poques setmanes abans, el 9 d’octubre, una nombrosa representació d’España 2000, el partit que lidera José Luis Roberto, va assistir a la denominada processó cívica, un acte institucional municipal que pretén celebrar l’aniversari de la presa de la ciutat per Jaume I amb el trasllat pels carrers de l’ensenya de la ciutat. Els militants d’aquesta força cridaven consignes xenòfobes i anticatalanistes. Brutalment anticatalanistes. Enmig d’aquesta tropa destacaven una trentena de persones que portaven samarretes negres amb al·lusions directes al nacionalsocialisme. Gent de “gimnàs metòdic”. Feien por. La mateixa por que els que van irrompre dies després al Centre Social Terra de Benimaclet. Ningú els va dir res. La policia present en l’acte prou feina tenia per intentar defensar una representació del Bloc Nacionalista Valencià. Uns vint dirigents d’aquest partit valencianista van haver d’aguantar insults, amenaces, intents d’agressió directa i el llançament de tota mena d’objectes. Una roda d’agents blindats els van haver de protegir perquè poguessin participar en la desfilada. Els crits que es van haver de sentir són matèria delictiva. L’any passat van ser agredits i finalment enguany el delegat del govern de l’Estat a València, Ricardo Peralta, va prendre les mesures necessàries per evitar els atacs. Però el cordó policial no va servir per identificar cap dels agressors ni per impedir l’apologia del nazisme.

Aquests dies una jutgessa de Barcelona ha ordenat la detenció i l’ingrés a la presó de Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa, després d’anys de tancar-li i obrir-li causes encadenades, per “difusió d’idees genocides”. Segons va informar la premsa, sobre la decisió ha pesat aquesta vegada “la trajectòria delictiva [de Varela], que demostra la seva perillositat”. Però Pedro Varela, antic militant de Cedade, s’ha limitat només a “difondre”. No ha participat públicament en manifestacions en les quals s’ha insultat i amenaçat els jueus o els immigrants. No ha col·locat bombes. No ha atemorit els clients d’un local. La llibreria Europa ha estat sotmesa durant anys a un fort control policial i judicial. No és el cas de l’extrema dreta del País Valencià. S’organitza, s’expressa i actua amb tota la impunitat. I al seu compte macabre hi ha moltíssimes agressions i dos morts. Quina és la diferència entre Catalunya i el País Valencià? Aquí la llei i la policia actuen contra la violència, encara que sigui feixista. Allà, no. I els demòcrates han de suportar la tensió que no suporten en cap altra part del món. “Moros”, “jueus” i “catalans” són víctimes cantades.

Aquests dies el Ministeri de l’Interior ha decidit destituir Ricardo Peralta, delegat al País Valencià, però no per la seva ineficàcia o complicitat davant tots aquests fets gravíssims, sinó per haver-se enfrontat amb el secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte. Cuites domèstiques. Ara Alfredo Pérez Rubalcaba ha de decidir qui el substituirà. La pregunta és directa, òbvia i obligada: “Senyor ministre, vostè és nazi? Si no ho és, no toleri que l’extrema dreta campi pel País Valencià. Acabi d’una vegada amb l’amenaça i l’agressió sistemàticament impunes”.

Vicent Sanchis (Diari Avui 18-12-2010) 
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/346384-ministre-rubalcaba-voste-es-nazi.html

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

BARÇA 3 – OSASUNA 0

0

Aquest
partit em va fer reviure un dissabte memorable del 2005 al Camp Nou amb el
mateix resultat i els mateixos equips, el dia que la censura de Canal 9 no va
estar prou ràpida, el dia que el Govern Valencià es va emprenyar com una mona,
el dia del gran terrabastall …

més…
Dissabte
22 d’octubre de 2005

La flama del Correllengua va arribar al Camp
Nou per proclamar la unitat de la llengua i del territori, tal com havia fet
abans a més de 300 poblacions d’arreu dels Països Catalans. Els Barça Toons arrossegaven, a la pantalla
gegant de l’estadi, una gran senyera de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar,
mentre al terreny de joc feia entrada la torxa arribada de la Catalunya del
Nord, del País Valencià, de la Franja de Ponent i de les Illes Balears. Nens i
nenes reconstruïen el puzle dels Països Catalans al so de la música del cantant
Francesc Ribera Titot. Finalment,
unes paraules del Joel Joan en què recordava el nostre estimat Miquel Martí i
Pol amb la frase: «Tot està per fer i tot és possible.» I va cloure l’acte dient: «Perquè així sigui, tu ets la peça que ens
CAL
» i «Endavant el Correllengua.
Visca la llengua i la cultura catalanes! Visca uns Països Catalans lliures!
»

La diferència amb altres actes semblants és
que aquest era retransmès per televisió. A penes tres minuts d’emissió que van
provocar les ires del govern valencià, ja que no el va poder silenciar ni
censurar, ni Canal 9 el va poder manipular, tal com estan fent des de fa molts
anys; podem dir que al més pur estil feixista i nazi, utilitzant les pròpies
paraules del senyor González Pons contra nosaltres? No, no ho farem, no caurem
en provocacions fàcils. No voldran que ens enfadem per aquesta ofensa, si
porten tota la vida insultant-nos, vexant-nos i negant-nos l’existència. El portaveu
del govern valencià és un autèntic ideòleg del PP, va ser ell mateix qui ens va
advertir, fent referència al nom de la llengua, que fer prevaler la ciència
sobre la democràcia era un camí perillós. I qualsevol moment és bo per a parir
les seues idees: la nit de dissabte, tot mirant el partit, mentre intentava
pair les imatges dels nens amb el mapa dels Països Catalans, va tenir una visió
i li va venir a la memòria –i cite textualment– «les imatges dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936». Potser al seu
cap retrunyia la veu de Hitler fent un gran discurs mentre els seus ulls
contemplaven la famosa pel·lícula de propaganda nazi dirigida i produïda per
Leni Riefenstahl; admirant els cossos perfectes dels atletes, va ser quan va
tenir la gran revelació: la democràcia també és perillosa, i va decidir
negar-nos el dret a la llibertat d’expressió, a opinar qualsevol cosa que no
estiga d’acord amb el règim establert per ell i els seus.

«Com a
president del València CF, vull mostrar el nostre més absolut rebuig a la
utilització dels recintes esportius, en aquest cas l’estadi de futbol del Camp
Nou
». Així el president valencianista, constructor de prestigi i també
sobtadament reputat constitucionalista, ha lamentat que «aprofitant la celebració d’un partit de Lliga i televisat en directe
per a tot Espanya, s’haja portat a terme una manifestació pública per a la
promoció de missatges de clar contingut polític i que no s’ajusten al marc
constitucional
». Ara és quan a mi em vénen a la memòria les imatges dels
jugadors del València CF duent una pancarta amb el lema “Agua para todos”. Això
no és cap visió, ja que va ser el 15 de febrer de 2003 en un partit contra el
Màlaga.

Finalment, al País Valencià es va poder veure
per la televisió autonòmica un mapa dels Països Catalans, el mateix que
utilitza TV3 per explicar l’oratge. I tots els censors van quedar amb un pam de
nas, perquè no es pot rebobinar en el temps. Enguany la flama del Correllengua
s’ha passejat per 122 pobles i ciutats del País Valencià, on en poliesportius,
camps de futbol, places majors, teatres, cases de cultura, casals, escoles,
ajuntaments i infinitat de llocs públics s’ha llegit un manifest en favor de la
llengua i la cultura catalanes. Tots aquests actes han estat silenciats i
marginats per Canal 9.

També al País Valencià la reivindicació dels
Països Catalans és històrica. No poden obviar que va ser un valencià, Joan
Fuster, el primer que va donar un sentit polític a aquesta denominació.

Tot és política, senyor González Pons, ja ho
deia Fuster: «Tota política que no fem
nosaltres serà feta contra nosaltres.
» I ben bé que ho sap, vostè. Ara,
vaja amb compte: vostè ostenta un càrrec públic que paguem entre tots, i l’ha
d’exercir amb responsabilitat, no pot fer declaracions incendiàries, ni tampoc
articles com el que apareix al diari Las
Provincias
, on només estic d’acord amb unes paraules en espanyol però
escrites al més pur estil fusterià: «Porque
cuando Cataluña sea nación, o incluye al Mallorca, Valencia, Villarreal,
Hércules… o están condenados a jugar todas sus ligas contra el Gramanet, el
Lleida o el Mollerusa.
» Té tota la raó, senyor Esteban González Pons: sense
València, Catalunya mai no serà lliure i completa.

 

Gemma Pasqual i Escrivà

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari