Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

Levantina de Seguridad

2

Normal
0
21

A partir del proper 1 de Febrer, l’empresa
Levantina de Seguridad tindrà la concessió del control d’accés i la vigilància
de tres monuments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que són part
del Museu d’Història de Catalunya: el Castell d’Escornalbou (Baix Camp), el
Castell de Miravet (Ribera d’Ebre) i la Cartoixa d’Escaladei (Priorat).

 

Com ja sabeu, l’empresa Levantina de Seguridad
és del grup “Grupo Levantina”, propietat de Jose Luis Roberto. Que és
el fundador del partit d’extrema dreta España 2000. Aquesta empresa té
múltiples antecedents d’agressions xenòfobes, homòfobes i feixista tant al País
Valencià com al Principat.

més…

Normal
0
21

No podem entendre com el Departament de
Cultura de la Generalitat ha contractat una empresa que ha demostrat la falta
de valors democràtics, ha vulnerat les llibertats de qui no té les seves idees, com demostra l’alt
nombre de fets violents, que es poden trobar per internet.

 

Per tot això, animem tothom a que envii la
carta següent al Conseller Joan-Manuel Tresserras, del Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicació a l’adreça:

 

consellertresserras@gencat.cat

 

……………………………………………………………………………………………….

 

Honorable Sr. Joan Manuel Tresserras i Gaju:

 

Us vull mostrar la meva disconformitat per la
concessió de la vigilància de tres monuments a l’empresa
“Levantina de Seguridad S.L.”. Són el Castell
d’Escornalbou (Baix Camp), el Castell de Miravet (Ribera d’Ebre) i la
Cartoixa d’Escaladei

(Priorat).

 

Aquesta empresa és de l’empresari valencià
José Luis Roberto. Està lligada als moviments d’extrema dreta, i
als incidents violents tant al País Valencià com a
Catalunya.

 

En J. Roberto és el fundador del partit
d’extrema dreta España 2000, relacionat amb moltes agressions
de caire feixista i xenòfob. A més, també és a la junta
directiva d’ANELA (Asociación Nacional de Empresarios de
Locales de Alterne), dels propietaris de locals de
prostitució.

 

Per tots aquests motius, se’ns fa estrany que
la Generalitat de Catalunya, definida com a “catalanista
i d’esquerres”, li adjudiqui la vigilància del patrimoni
històric a una empresa amb aquests antecedents i amb un entorn fosc.
Com podeu comprendre, els antecedents violents que té
l’empresa “Levantina de Seguridad S.L.” no són
compatibles amb els valors dels indrets esmentats ni amb els del
mateix Govern.

 

Li demanem que reconsideri la concessió a
l’esmentada empresa. I qualsevol futura adjudicació
per  qualsevol departament de la Generalitat.

 

Esperem que tinguin en compte aquesta carta, i
que prenguin les mesures corresponents. Moltes
mercès.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dones: autores i protagonistes de la literatura infantil i juvenil

0

Normal
0
21


La
literatura infantil i juvenil és una creació relativament nova en el món de la
literatura, tant com el concepte d’infantesa, que ha anat canviant al llarg
dels temps. Peter Hunt, en la seva obra Criticism, Theory & Children’s
Literature (1991) afirma que el concepte Children’s Literature és una
contradicció de termes, ja que és una literatura imposada als nens i nenes,
però controlada i creada pels  adults.

més…

Normal
0
21

Dones: autores i protagonistes de la
literatura infantil i juvenil

Gemma Pasqual i Escrivà

 

 

«No neixes dona, arribes a ser-ho.»

Simone de Beauvoir

 

 

La literatura infantil i juvenil és una
creació relativament nova en el món de la literatura, tant com el concepte
d’infantesa, que ha anat canviant al llarg dels temps. Peter Hunt, en la seva
obra Criticism, Theory & Children’s Literature (1991) afirma que el
concepte Children’s Literature és una contradicció de termes, ja que és una
literatura imposada als nens i nenes, però controlada i creada pels  adults.

 

més…

 

Tot i que molts escriptors i escriptores es
resisteixen a ser encasellats perquè prefereixen parlar de literatura, a seques
i amb  majúscules, no podem negar que
existeix aquest gènere que va especialment adreçat al jovent. Es va trigar molt
fins que els nens i les nenes van començar a ser mirats com a éssers
específicament diferents i no com adults en miniatura.


Normal
0
21

Els contes, transmesos oralment o en forma
impresa, formen part del llenguatge dels nens i les nenes i són un poderós
recurs didàctic a través del qual els adults realitzen la socialització de les
noves generacions, a la vegada que transmeten els seus valors. Si bé la primera
funció que té la literatura és fer gaudir de les històries, dels personatges,
de la màgia, etc., és a través del conte i de les identificacions que els nens
i les nenes estableixen amb els distints personatges com es van interioritzant
conceptes i, en molts casos, es van generant estereotips. La literatura no és
neutra, transmet ideologia i models, i reflecteix la ideologia de l’autor o
l’autora.

 

Per llegir la resta de
l’article piqueu aquí:

 

Revista Literatures / núm.
6 (Segona època) (2008)

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Despenjar la bandera espanyola és delicte

0

Normal
0
21

1.440 euros de multa per cada un dels nois que
van despenjar l’emblema que onejava a la façana del castell de Montjuïc i en
lloc seu hi van penjar una bandera estelada.

més…

Normal
0
21

Els joves independentistes van ser detinguts i
acusats pels Mossos d’Esquadra del delicte d’ “ultratge a la bandera”
(espanyola) al castell de Montjuïc, a Barcelona, on els dos joves de 19 i 20
anys van canviar la bandera espanyola que hi onejava per una estelada. L’acció
dels joves s’emmarcava a la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de
resistència” amb motiu del 300 aniversari de la derrota a la Batalla
d’Almansa que va suposar l’inici de l’ocupació militar espanyola al nostre
país.

 

Els dos joves van ser retinguts al castell
durant unes hores, entre les protestes d’altres membres de la campanya, i
transportats posteriorment a la comissaria dels Mossos del barri de les Corts,
a Barcelona, on mig centenars d’activistes de la campanya s’hi van concentrar
per demanar el seu alliberament. Finalment un poc després de les 8 del vespre
els dos joves van quedar en llibertat amb càrrecs.

 

El jutjat penal de Barcelona número 10 ha
condemnat al dos joves, Carles Badenes i David Andreu, a una multa de 1.440
euros cada un per un delicte d’ultratge a la bandera d’Espanya. Tots dos van
despenjar l’emblema que onejava a la façana del castell de Montjuïc i en lloc
seu hi van penjar una bandera estelada, “que està mancada
d’oficialitat”, segons recull la resolució judicial.

 

El jutge considera que els
dos processats van tenir “el propòsit de menystenir la bandera d’Espanya i
per tant aquells que representa”. El magistrat reconeix que l’acció dels
dos joves la guiava un propòsit de crítica política, però afirma que aquest fet
no “anul·la” l’existència del fet delictiu.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Presentació de la novel·la Silenci de plom, de Salvador Company

0

Normal
0
21


Presentació
de la novel·la Silenci de plom, de Salvador Company. Amb la intervenció de
Ramon Guillem i Jaume Pérez Montaner. Lloc: Casa del Llibre. Passeig de
Russafa, València. El dimarts 20 de gener a les 19:30.

més

Premi de narrativa Joanot Martorell 2008. Una novel·la farcida de
petites coincidències que culminen amb mestria en una gran trama
d’insinuacions revelades.

Text de contraportada

Silenci de plom és
una novel·la farcida de petites coincidències que culminen amb mestria
en una gran trama d’insinuacions revelades. Els tres eixos narratius
que conformen la novel·la s’acosten i s’allunyen, ens despisten, però
ens mantenen sempre amb l’ai al cor, seduïts per les giragonses d’una
prosa que hipnotitza. D’una banda, el relat que fa el marit d’una
periodista desapareguda a València quan investigava l’assassinat d’un
regidor i de la seva família ara fa deu anys; d’altra, la història d’un
supervivent dels camps nazis que es llegeix al poema 212; per últim, la
novel·la de ciència-ficció que està traduint el marit de la periodista,
que relata un futur relativament proper.

A poc a poc -enmig de l’evocació de la cara més fosca d’una València
que ha passat de la grisor de la postguerra a la disbauxa d’una falla
on gairebé tot funciona a cop de PAI, de totxo i de bitllets- les tres
trames aniran lligant-se fins que uns esdeveniments inesperats faran
palesa la fondària d’aquests murs de silenci impenetrable.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

‘La mosca’, una mirada íntima a l’assetjament escolar

0

Normal
0
21


La mosca al portal 
JOVE.CAT

Normal
0
21

‘La mosca’, una mirada íntima a l’assetjament
escolar

 

La Isona fuig del seu passat.
Ha canviat d’institut, després d’haver patit un mal tràngol, però les coses no
seran fàcils. L’experiència d’aquesta jove, víctima d’un assetjament escolar,
vertebra la novel·la ‘La Mosca’, de Gemma Pasqual.

més…

Normal
0
21

La violència entre joves té diversos rostres:
a vegades és més explícita i a vegades no tant, com si es tractés d’una guerra
de baixa intensitat, però tanmateix, igual de dolorosa. Aquesta violència de
baixa intensitat es produeix sovint a les aules i és coneguda com assetjament
escolar o ‘bullying’. Els qui la sofreixen van aguantant, els qui la presencien
van permetent i els qui l’exerceixen es van envalentint. Però potser a vegades
ja és massa tard. Has viscut mai una situació com aquesta? Has presenciat mai
l’assetjament o agressions cap a un company o companya? Qui sí que ha estat
víctima d’un assetjament escolar és la Isona, la protagonista de la novel·la
‘La Mosca’, de Gemma Pasqual, guanyadora del Premi Benvingut Oliver 2007 de
Literatura Juvenil.

 

‘La mosca’, l’experiència de primera mà

 

Si la Isona ha de fugir de l’institut on
estudia, és perquè una mala experiència l’ha trasbalsat del tot: ha estat
testimoni directe del suïcidi d’un company de classe, el Marc, amb el qual
havia establert una relació molt íntima. Al nou centre, però, la situació
d’assetjament es torna a reproduir: les burles, les vexacions i els ultratges
tornen a aflorar i fan néixer la por, la vulnerabilitat i la fòbia a les aules
a la pròpia pell de la Isona. El malson es repeteix i la crueltat només es fa
suportable gràcies a l’ajuda dels seus nous amics, el Miquel i la Laila.

 

Descrita amb magistralitat, la història de la
Isona acosta el tema de l’assetjament als lectors interessats. I, pels que
vulguin capbussar-se en el joc intertextual que proposa aquesta prolífica
autora, podran descobrir-hi al·lusions a ‘El senyor de les mosques’, la famosa
novel·la de William Golding, i a un conegut poema de Joan Brossa.

 

Més informació

 

    * Més informació sobre ‘La Mosca, assetjament a les aules’, al
web de Gemma Pasqual

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Marina

4

Normal
0
21

Marina

 

Gemma Pasqual i Escrivà és una novel·lista
catalana del sud del nostre país. Nascuda a Almoines (Safor) i instal·lada a
Museros (Horta). Pasqual és una autèntica apassionada de la literatura juvenil.
Prova d’això és la seva producció literària creixent: Una setmana tirant de
Rock, Et recorde Amanda, Gènova città ciusa, i Marina
. Especialista en
escriure històries, l’univers literari de Gemma Pasqual ens transporta des del
Xile revolucionari a la realitat quotidiana del País Valencià, passant per diferents
lluites contra la injustícia social i la ignorància.

més…

Normal
0
21

Marina és un
exemple de la vivesa i l’atracció de la seva literatura. És una història
carregada de simbolisme i de sentiment, una història senzilla però plena de
matisos. Marina és la història d’una jove catalana del País Valencià que
topa amb la dura realitat. Perquè la història de la Marina és la història del
pas de la tranquil·la vila d’Oliva, a la bonica comarca de la Safor, a la gran
ciutat de València, la ciutat impersonal, on ningú coneix a ningú, i que
provocarà nombrosos canvis a la seva vida. El contrast que li suposa el pas d’un
lloc a l’altre li servirà també per fer-la madurar, per rebel·lar-se contra els
pares i contra la societat que l’envolta, i per viure noves aventures.

 

La València precipitada i impersonal li
permet, a la Marina, fer noves amistats, enamorar-se… la vida es tornarà més
apassionada i apassionant… però aquesta realitat amaga també la cruesa de la
violència i la injustícia, Marina, empesa per les experiències dels amics i per
les seves conviccions, es vincularà amb les lluites socials i antifeixistes de
la ciutat i això li permetrà conèixer a gent meravellosa… però també haver de
viure episodis molt durs, ja sigui amb la policia o amb els fatxes de torn.

 

Aviat coneixerà la dura realitat, i gràcies a
les seves noves vivències, s’adonarà de la seva diferència, diferència respecte
a la resta dels seus amics, que la col·loca en una posició incòmoda i que,
indirectament, la situa en el punt de mira de les ires d’aquels que odien la
diversitat.

 

Marina és una història dura, que fa riure i
plorar, amarga per la seva cruesa que, d’altra banda, no dista gaire de la
realitat. Això és el que fa d’aquest llibre un retrat força interessant de la
València contemporània, del crit actual i amarg contra la violència feixista,
contra la indiferència social davant el racisme, contra la connivència de les
autoritats polítiques, judicial i policials amb la por… en definitiva, un
crit de denúncia de la injustícia.

 

Marina és tot això i molt més. És l’anhel jove
de viure, d’obrir-se pas a la vida, de lluitar contra les injustícies, de sofriment
i de dolor, però també d’amistat i de record. Un llibre d’allò més recomanable
per als joves, però els més gran també descobriran que el món de la Marina no és
tant diferent a la seva vida quotidiana. Un llibre dedicat expressament per l’autora
a la memòria de Guillem Agulló, jove independentista i antiracista assassinat
pel feixisme l’any 1993 al País Valencià.

 

Joan Domingo i Caballol, sociòleg.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Presentació del llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani

1

Normal
0
21

Sopar i 
presentació del llibre del company Roger Cremades Rodeja

A l’Assemblea de Veïns de Benimaclet

 

més…

Normal
0
21

Us covoquem al sopar i  a la presentació del llibre del company
Roger Cremades Rodeja  Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani, el divendres 16 de gener de 2009,  a les 21 h, al local de l’Assemblea de Veïns de Benimaclet: carrer Masquefa núm. 5.

Confirmeu l’assistència al número de telèfon
següent: 620001950.

Si voleu més informació sobre el llibre, podeu
consultar el bloc següent:

http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

Assemblea de Veïns de Benimaclet

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L?Escola La Masia, solidaria amb el poble sahrahuí

0

Normal
0
21


Un any
més sense solucionar el gran problema dels nostres ja vells amics sahrauís.
L’ONU i l’Estat Espanyol continuen sense donar la resposta necessària ni
complir amb la seua responsabilitat de dret internacional i de potència
descolonitzadora respectivament.

més…

Normal
0
21

Amb aquest són ja 34 anys d’exili als
campaments de refugiats de Tindouf (a la dura Hamada d’Algèria).

Podríem parlar de la famosa crisi, però aquest
poble no ha eixit de la crisi des que van fugir del seu territori sota el foc
de l’exèrcit marroquí. Per tant seria una burla parlar de crisi quan la seua és
permanent.

Demanem la vostra col·laboració en l’arreplega
d’oli, arròs i sucre. Aquests són els aliments que transportarà la caravana que
eixirà del País Valencià. Després de l’èxit dels anys anteriors, també enguany
arrepleguem diners per la comoditat que implica no anar carregats. Enguany
també comptem amb l’ajuda generosa dels alumnes de 4t d’ESO, per coordinar
aquesta campanya. La campanya d’arreplega començarà demà dia 14 de gener i
finalitzarà el 21 de gener. Els xiquets i xiquetes poden portar l’ajuda a la
classe.

Com sempre, en nom del poble sahrahuí, moltes
gràcies per la vostra generosa i imprescindible aportació.

 

Escola La Masia

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ús de la llengua al País Valencià

3

Normal
0
21


Al País
Valencià, el català es troba a l’UVI. Aquesta és la conclusió que s’extrau de
les dades de la darrera enquesta sobre el seu ús social, que han estat
presentades per Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua.
L’estudi indica que hi ha hagut una disminució de la població competent per a
parlar en català del 59,5% al 52,5%, una davallada de 7 punts a tot el País
Valencià
.

més

Normal
0
21

És a les comarques de
migjorn i a l’àrea metropolitana de València on l’ús del català és més
minoritari. A la ciutat d’Alacant s’indica que el 58,5% d’alacantins sabien
parlar poc o gens el català. A la ciutat d’Elx també s’estima que el 42,45%
dels il·licitans asseguraven que no sabien o sabien parlar poc en català. A la
ciutat de València, al final del 2006, s’assenyala que només un 9,7% de la
població solia parlar en català. Del 1993 al 2006 ha baixat en 10 punts el
nombre de ciutadans que entenen el català a la ciutat. El 80% de la població
nascuda fora del nostre territori fa un ús exclusiu o prioritari de l’espanyol.

 

Per mirar de contrarestar
l’escàs ús del català a ciutats com aquestes i d’altres, Escola Valenciana vol
donar a conèixer la campanya «Parla’m en valencià». Es tracta que la «societat
valenciana sàpiga que posem a la seua disposició una eina útil», ha explicat el
seu president Diego Gómez. L’entitat ha informat que des del 2005 s’han creat
2.500 parelles lingüístiques i que el programa funciona a 50 poblacions. La
campanya de difusió inclou anuncis als mitjans de comunicació, publicitats als
trens de rodalia de Renfe, fulls informatius en vuit idiomes i un punt
d’informació a l’Estació.

 

Fa algun temps, el
responsable de Cultura de la Generalitat Valenciana, Alejandro Font de Mora,
assegurava que l’ús del català havia arribat al màxim possible i que ja no s’hi
podia fer res. Fa vint-i-cinc anys de la Llei
d’ús i ensenyament del valencià
, una llei de mínims que ens van vendre com
el remei per a tots els nostres mals, no debades es va fer coincidir la seva
entrada en vigor amb el natalici de Joan Fuster. Vint-i-cinc anys més tard, amb
l’arribada del PP a l’administració valenciana es fa difícil avaluar
l’aplicació de la llei. De tota manera, el rebuig total del català es fa palès
en cadascuna de les seves actuacions. Han fet desaparèixer la Direcció General
de Política Lingüística, han retallat les ajudes a publicacions i edicions de
llibres i revistes. Han suprimit les ajudes a organitzacions per la promoció i
la normalització del català. Rebutgen obertament l’ús de la llengua en la vida
pública. A més a més, hem d’afegir a aquest panorama desolador el suport
econòmic i polític al secessionisme lingüístic, que es fa cada vegada més
significatiu; n’és un exemple el tancament d’alguns repetidors de 
TV3 i les amenaces i multes per tancar la resta.

 

La ràdio i la televisió, en
concret Canal 9, és la mostra més palpable de les seves intencions envers el
català. Les hores d’emissió en què Canal 9 utilitza l’espanyol com a llengua
per fer arribar els continguts a la seva audiència representen ja la meitat de
la programació del canal autonòmic. La potenciació d’aquesta llengua davant el
català la converteix en hegemònica en l’ens públic en suposar el 50% enfront
del 47% del català i el 3% de les versions originals.

 

L’evolució de les hores
d’emissió en espanyol i en català és consignada en la revisió operativa
elaborada per l’empresa Ernst & Young, referida a l’exercici 2007. Els dos
últims anys, els continguts en espanyol s’han vist reforçats en més de vuit
punts, ja que mentre que el català era la llengua més usada a RTVV el 2005, amb
un 57% dels continguts que s’hi emetien, dos anys després representen el 47%.

 

L’estudi tramès a la
Conselleria d’Economia assenyala que els continguts en català han perdut un
3,5% d’hores d’emissió en favor de les emissions en espanyol. De les 7.723
hores de programació de l’any 2007, un total de 3.848 van tenir l’espanyol com
a llengua.

 

Punt i a part mereixen unes
dades tan preocupants com ara les de l’ensenyament: només dos de cada deu alumnes
estudien en català; els centres que el curs passat feien l’ensenyament en
català només representen el 48% del total; hi ha la tendència a configurar una
doble xarxa educativa, d’ensenyament públic en català i de concertat privat en
espanyol.

 

La Federació de Mares i
Pares d’Alumnes de València (FAPA-València) ens va alertar d’això mateix en un
comunicat i va instar la Conselleria d’Educació a prendre mesures com ara la
catalogació lingüística del professorat o l’eliminació del Programa
d’Incorporació Progressiva (PIP). FAPA es referia així a l’enquesta sobre l’ús
del català a la ciutat de València presentada el 2007 per la Conselleria
d’Educació en el qual s’indicava que només el 17,7% dels alumnes de
l’ensenyament secundari estudia en català. Sobre aquesta qüestió, la presidenta
de FAPA València, Gemma Piqué, es lamentava que «a aquest pas cada vegada seran
menys els alumnes que aprenguen a llegir i a escriure valencià». La Federació
recorda que la Llei d’ús i ensenyament del Valencià (LUEV) «estableix que
quan acabe l’ensenyament obligatori, és a dir, als 16 anys, els estudiants han
de ser perfectament competents en castellà i també en valencià». Tot i això,
«lluny d’aquesta realitat hi ha la premissa del conseller d’Educació, Alejandro
Font de Mora, qui afirma que els joves entre 15 i 24 anys són els que tenen un
“millor domini de la llengua”», han assegurat. «I encara menys –continuen–
l’afirmació que aquests joves la utilitzen com a vehicle d’expressió i
comunicació».

 

Piqué ha replicat que «per a
poder parlar i escriure valencià, cal estudiar-lo a l’escola» i ha recalcat que
«només així el futur de la llengua està garantit en tots els àmbits de la
societat i la població immigrant podria aprendre’l sense massa dificultat».

 

Segons l’opinió de FAPA, «les
xifres que mostren la realitat actual, lluny de servir a Conselleria per a
felicitar-se per la gestió realitzada, haurien de ser un indicatiu d’alerta per
a treballar intensament a favor de l’aprenentatge del valencià, ja que tan sols
els alumnes que estudien la llengua a través dels dos programes que la
promouen, el PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià) i el PIL (Programa
d’Immersió Lingüística), acaben sent competents lingüísticament». Per contra,
han afegit aquestes fonts, «els que estudien el valencià en algunes àrees a
través de del Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) no hi aconsegueixen la
competència». En aquest sentit, FAPA-València considera que la Conselleria
d’Educació hauria d’eliminar aquest últim programa «perquè s’ha demostrat que
no funciona i perjudica els alumnes».

 

Així doncs, el català al
País Valencià es troba a l’UVI, i sembla que les autoritats estan per
l’eutanàsia. «La solució –tal com deia Joan Fuster–, si n’hi ha cap,
és el retorn al monolingüisme. Les propostes oficials de “bilingüisme” són, i
sempre seran, una trampa parada contra el català. Un idioma no pot subsistir
viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l’idioma de tothom i practicat
per tothom tothora. Els valencians estem en el perill immediat de perdre
l’idioma. La crisi actual no és comparable amb qualsevol altra que la nostra
llengua ha sofert al llarg de la història. Si almenys n’arribem a tenir una
consciència plena, ja començarà a haver-hi lloc per a l’esperança. Després,
encara vindrà molta feina a fer: un gran esforç, lent i complicat, enèrgic.
»

 

Aquest gran esforç ha de ser
de tots els catalans i catalanes. Si la nostra llengua és atacada a València,
aquest atac afecta qualsevol part del nostre territori, de Salses a Guardamar i
de Fraga a Maó. Tots i totes tenim l’obligació de respondre a aquest atac amb
contundència. No podem mirar cap a una altra banda, el nostre valencià, el
català de tots, tal com l’anomenava Enric Valor, és patrimoni de tots els
catalans i catalanes, siga quin siga el seu lloc de naixença, i és la nostra
obligació defensar-lo onsevulga que haja estat amenaçat.

 

Gemma Pasqual i Escrivà

(L’escletxa, núm. 19 hivern 2008/2009)

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Aturem l?empresonament del David de La Fornal

0
Publicat el 9 de gener de 2009

Normal
0
21

Prou persecució política!

 

http://davidvilafranca.blogspot.com/

 

Manifest de suport al David de La Fornal

Normal
0
21


A quarts
de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l’Associació
Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball
.

més…

Normal
0
21

Un gran nombre de Mossos d’Esquadra
l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de
l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar
l’assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als
jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de
desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l’empresonament
immediat.

 

La detenció i l’execució d’ingrés a presó es
basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual
no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la
manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

 

Malgrat que la seva pròpia legislació
estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han
rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder
segrestar el David de La Fornal.

 

Persecució política contra més de deu anys de
lluita

 

Han passat deu anys des d’aquells fets del 12
d’octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en
diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és
àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de
l’Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans,
a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent
compromís en l’opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

 

Són aquests anys de lluita i compromís els que
han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen
la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

 

– Considerar com antecedents penals la seva
condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se
efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la
presó pels seus ideals.

 

– Voler empresonar-lo pels fets del 12
d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys
i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa
deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a
la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els
feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui,
com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la
impunitat de què gaudeixen.

 

– Enviar-lo a la presó per la poc creïble
incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos
d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David
aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com
un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

 

Les al·legacions presentades in extremis pels
advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar
voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

 

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12
d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David
ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la
sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

 

Avui, conscients que el que viu en David només
es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que
es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a
multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones
sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Entrevista al Suplement de Catalunya Ràdio

0
Publicat el 7 de gener de 2009

Normal
0
21

El passat 3 de desembre, la Núria Ferré em va
fer una entrevista al seu programa, el Suplement de Catalunya ràdio, si voleu
escoltar-la, piqueu aquí:


Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
line-height:150%;
mso-pagination:none;
text-autospace:none;
font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=301131

 

Molt bon any 2009 a tots i a totes, que tots
els vostres somnis es facen realitat, i sobretot que no s’apague la llum al
País Valencià!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pintades nazis i amenaces de mort al Casal Jaume I de Gandia

1
Publicat el 6 de gener de 2009

Normal
0
21

El Casal Jaume I de Gandia ha sofert un nou
atac, ha aparegut ple de pintades nazis, amb frases com “Guillem
jódete” o “Carlos jódete” i amenaçant de mort: “moriréis
como vuestro amigo. Montanejos 93″(on va ser assassinat el Guillem
Agulló).

Normal
0
21

El feixisme no es tolera, es combat!

 

Una vegada més i ja en van moltes, massa, la
Fundació Casal Jaume I de Gandia ha rebut un nou atac per part de la
intolerància espanyolista. La seu ha amanegut plena de pintades. Aquest cop
però, les pintades inclouen amenaces explícites de mort unides a missatges que
recorden altres crims comesos pel feixisme com els assassinats de Guillem
Agulló, jove antifeixista i militant de Maulets de Burjassot, mort a Montanejos
a mans de Pedro Cuevas, un individu present a la candidatura de les darreres
eleccions municipals del partit neonazi Alianza Nacional a Xiva; o de Carlos
Palomino “El Pollo” jove antifeixista madrileny assassinat per un membre de
l’exèrcit espanyol que anava a una concentració del partit ultradretà
Democracia Nacional.

 

De tots és ben sabuda la impunitat amb que
actua el feixisme al País Valencià i més en concret a la ciutat de Gandia, on
des de fa uns anys han proliferat els grupuscles ultradretans i feixistes com
España 2000, Alianza Nacional, Coalició Valenciana o el Gav-Grup d´Acció
Valencianista. Tots ells relacionats si més no personalment i que comparteixen
una mateixa manera de fer, basada en l´odi al diferent i en la utilització de
la violència física o verbal contra els que ells consideren enemics. Bona
mostra del seu tarannà són les diverses i recents agressions patides per joves
de la comarca, immigrants, homosexuals així com els darrers atemptats i
pintades a seus de partits polítics.

 

Algunes d’aquestes agressions han arribat als
mitjans de comunicació, com el lamentable espectacle que protagonitzaren durant
el darrer Correllengua de Gandia un grup de persones, convocades pel GAV, els
quals van agredir brutalment Maite Peiró, regidora del Bloc a l´Alqueria de la
Comtessa, llançant-li una pedrada al cap, pel simple fet de participar en la
cercavila.

 

Tots aquests actes tenen uns responsables amb
noms i cognoms però, també hem de denunciar la connivència de les autoritats
polítiques i policials de Gandia i la comarca. Vostés per deixadesa o per pura
complicitat amb el feixisme estan deixant que aquest grupuscles campen
impunement pels carrers de la Safor.

 

Des d´Independentistes de la Safor fem pública
aquesta denúncia i responsabilitzem de tots aquests incidents a més de als
autors materials al Sr Alcalde de Gandia, la Regidoria de Seguretat Ciutadana,
al Cap de la Policia Local de Gandia així com el delegat del Govern al País
Valencià i el Comissari de la Policia Nacional Espanyola a Gandia.

 

Sancions simbóliques i ridícules com els 300
euros pels greus incidents ocorreguts en el passat correllengua no fan més que
donar ales als violents i als intolerants, i davant cada nova agressió no
dubtarem un instant en assenyalar-los a vostés com a uns dels PRINCIPALS
RESPONSABLES.

 

Nosaltres no ens aturarem per més amenaces o
agressions que patim, ni els homosexuals deixaran de ser-ho, ni els immigrants
deixaran de lluitar per un treball i una vida digna, ni els independentistes
deixarem de treballar per uns Països Catalans independents i socialment justos,
començant per Gandia i la Safor.

 

Guillem i Carlos: ni oblidarem, ni perdonarem!

El feixisme no es tolera, es combat!

 

Gandia 29 de desembre de 2008

Independentistes de la Safor

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari