Com a estudiant d’Història a l’Autònoma, vaig fer el pack complet sobre Amèrica Llatina, fins al punt que vaig estar temptat d’esdevenir un americanista. Entre la nombrosa bibliografia i els excel·lents professors que vaig tenir (Fradera, Martín, Àstrid Cubano i tants d’altres) em causava una certa curiositat el terme “Populisme”. Segons la definició clàssica seria
Els esdeveniments actuals esdevinguts a l’antiga Pèrsia, sobre els quals plana una gran confusió em recorden un antic article sobre la revolució de 1979, que enderrocà el Sha i impulsà la República Islàmica liderada per Khomeini.Jaume Miravitlles, amic de Dalí, antic cenetista, marxista heterodox, artífex del comissariat de propaganda durant la guerra civil, un cop
Aquest títol, certament provocatiu amb el que cau, no és pas meu. És la pregunta que es fa el periodista Robert Parry, a Le Grand Soir, tot citant la crònica de The Washington Post. De fet, se suggereix que, malgrat les irregularitats detectades, la victòria d’Ahmadinejad és clara, enfront del que sembla el candidat estimat
El titllen de demagog, de populista, de dictador i colpista, de no respectar els drets humans,… No nego que em resulti antipàtic el seu posat de culebrón venezolano, ni la seva capacitat d’expressar-se de maneres que produeixen vergonyes alienes. Això, imagino, són aspectes inherents a qualsevol que vulgui seduir les classes baixes llatinoamericanes, de la
Més enllà del que hom pensi sobre el conflicte àrabo-israelià, l’esdevingut aquestes darreres setmanes és del tot inacceptable. Articulistes com l’historiador Jaume B. Culla, l’escriptor Vicenç Villatoro, el polític i jurista Jaume Renyer o Pilar Rahola han estat amenaçats per publicar un determinat posicionament personal al voltant de la delicada situació d’Orient Pròxim.El seu posicionament,
Poques vegades he gosat parlar del vesper d’Orient Mitjà. Quantes més dades i experiències acumulo, més difícil resulta posar-me d’acord amb mi mateix. D’una banda, sempre he defensat el dret a l’existència d’Israel. No es tracta únicament dels meus amics jueus, sinó que, malgrat que l’estat sionista n’ha abusat, la tragèdia de la shoa justifica
Nota; article aparegut a El Punt el passat 11 d’octubre Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2
Tres notícies recents ens posen de manifest l’estranya relació entre política, opinió pública i vida privada. La primera, a la qual es va donar una cobertura exagerada, mentre em trobava a Nord-Amèrica, fou la revelació d’una relació extramatrimonial de l’antic candidat demòcrata a la presidència John Edwards. La segona, el cul·lebrot familiar de l’alaskiana candidata
Nota: Aquest és un article publicat al darrer número de la revista La Directa A la seva extensa La doctrina del xoc, Naomi Klein, amb una voluntat d’establir una primera gran història de la globalització, estudia a consciència l’evolució política i social de Polònia com a paradigma de les falses esperances aportades per la caiguda
Amigues argentines m’envien les seves opinions, com sempre ben fonamentades, del que succeeix en l’actualitat a l’Argentina. Els grups de comunicació internacionals en general, i els espanyols en particular, pràcticament donen a entendre que el país austral no existeix, i si no tenen més remei que explicar alguna cosa, es dediquen a reafirmar els consabuts
Visionat el pressumptament controvertit documental “Fitna”, del polític holandès Geert Wilders, una de les conclusions pròpies indicaria un no n’hi ha per tant que hauria de definir tant la forma com el fons del reportatge. El documental, molt breu, la versió del qual es pot descarregar a google video o youtube, té l’objectiu de presentar
Aquest és un article publicat ahir a El Punt. Al Líban, després d’un llarg conflicte civil i intervencions militars estrangeres, l’empresari i posteriorment primer ministre assassinat Rafiq Hariri va proposar un pla de reconstrucció de la capital. A principis dels noranta, amb bona part de la ciutat destruïda i un estat sense divises, el multimilionari
Corria l’hivern austral de 1996. El Ministerio de Asuntos Exteriores em va proporcionar una beca doctoral Intercampus per fer una estada a una universitat argentina. Un cop allà, coneguda la meva categoria de català, dissident i opositor al neoimperialisme espanyol, les coses van ser fàcils, perquè al principi no hi eren.Una certa hostilitat per tot
Extret del llibre del periodista i redactor de The Atlantic Montly Robert D. Kaplan; "La policia mexicana no és corrupta. És obertament delinqüent" En un dels seus darrers llibres també explicita. Tots els països colonitzats per Espanya són nius de corrupció. Tot el meu suport a les noies segrestades per les bandes de malfactors al
Que les eleccions de diumenge passat han tingut una trascendència més enllà del veí del nord, ningú no ho nega. Que podria indicar alguns canvis profunds en la manera de fer política, ho comparteixen la majoria dels analistes. Que s?han dit i repetit moltes bejanades ho sostinc jo. Primera reflexió. El perquè de la victòria