Espai de Dissidència

Nota; article aparegut a El Punt el passat 11 d’octubre

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Analitzar el passat sol ser tan complicat com
llegir el present. Les polèmiques historiogràfiques són equiparables a les
controvèrsies sobre fenòmens actuals. Bona mostra d’això és l’absència de
consens al voltant de les decadències dels grans imperis. Encara que és fàcil
atribuir a la desastrosa errada estratègia de la democràcia atenenca d’enviar
l’exèrcit a Sicília com a punt de no retorn de la seva hegemonia, ja els
historiadors coetanis atribuïen a causes més profundes, vinculades als excessos
d’ambició, la guerra civil que va acabar amb l’era daurada de Grècia

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Cosa curiosa, la meitat dels ciutadans atenencs que van
decidir enviar l’exèrcit al desastre de Siracusa no sabien ubicar-la en el
mapa, com passa avui entre els nordamericans amb l’Iraq. Sobre Roma, atesa la
manca de fets concrets que evidenciessin la seva davallada, les teories sobre
la caiguda són més variades, i fetes més en funció de paràmetres de la
conjuntura històrica d’elaboració que de la lògica del moment. Des de curioses tesis
racials que consideren la barreja intercultural com a factor d’afebliment del
caràcter romà fins a la més coneguda de Gibbon, on s’atorga la responsabilitat
a la irrupció del cristianisme, s’han fet servir desenes d’explicacions per
aclarir un misteri que escapava als propis romans, sorpresos de veure el
declivi de la seva civilització. Molt significativament, historiadors neoliberals
insisteixen en els excessius impostos com a clau del procés d’estancament que
precedeix a la dissolució. Paradoxalment, els estudis clàssics i la història
imperial romana són avui molt apreciats entre el patriciat nord-americà, fet
que contrasta amb la superficialitat dels estudis humanístics que inspiren els
programes educatius “plebeus” on s’emmirallen els nostres responsables polítics.

Malgrat les polèmiques, els processos de descomposició
dels imperis clàssics tenen un fet en comú. Allò que havia estat un aventatge
acaba esdevenint un inconvenient. La gran flota talasocràtica atenenca ofega a
uns aliats que es rebel·len contra la seva hegemonia. En el moment en què Roma
exhaureix la seva expansió territorial i no queda cap poble a qui saquejar, s’ensorren
els ingressos i la pròpia dimensió i el manteniment de l’imperi esdevé causa
immediata de la seva vulnerabilitat. Aquestes lliçons històriques haurien de
ser considerades per uns Estats Units avui contra les cordes. Era possible
vaticinar que el país guanyador de la guerra freda –per incompareixença de
l’adversari- acabaria assetjat per múltiples fronts i sense capacitat d’iniciativa?
La realitat és que avui l’imperi americà contempla com ha perdut la seva
capacitat d’intervenció en la seva àrea d’influència, Amèrica Llatina, trencant
amb dos segles de doctrina Monroe. El populisme antiliberal i anticapitalista
va guanyant terreny amb desafiaments simbòlics sense precedents (Chávez,
Morales, Correa), mentre el seu espai, mercat i recursos naturals- els passa a
controlar una Xina pacient i discreta. O que l’exèrcit més poderós del món
sigui desafiat per una colla de bàrbars barbuts i descurats, sota la forma de
talibans il·luminats. O que el seu “estil de vida americà” estigui amenaçat per
una situació tècnica de fallida econòmica.

Allò que abans
havia estat un aventatge acaba esdevenint un inconvenient. Amèrica s’havia
caracteritzat per ser un imperi industrial, comercial i financer, més que no
pas militar. Les seves colonitzacions han estat més econòmiques que
territorials. El consum de massa havia estat un tret identitari. Per què ara es
troba en una situació tan lamentable? Aquesta és una pregunta que se la venen
fent des de fa alguns anys. Per als americans resulta una gran humiliació
simbòlica que a l’espai on el terrorisme religiós va tombar les torres bessones
només hi hagi un solar. Si es comparen amb el passat, els Estats Units van ser
capaços de construir l’Empire State o el Pentàgon en només quinze mesos,
abastir d’automòbils el món sencer o, durant la guerra, botar un destructor
setmanalment. Han estat sens dubte les noves tècniques empresarials:
externalitzacions, enginyeria laboral i financera, cadenes de subcontractacions
(en realitat,cadenes parasitàries d’intermediació), anatemització de la
planificació pública, acatament del neoliberalisme com a dogma religiós, han
estat causa d’una expansió exuberant d’una estèril especulació, alhora que
causa immediata de la destrucció del seu entremat industrial i seva fallida
econòmica i moral. L’econòmica es manifesta actualment amb el “crash” financer.
La moral, per la hiperdesigualtat social que genera noves castes de privilegiats
en una nació sorgida amb la intenció d’escapar de la vella societat estamental
europea, i avui sublimada amb la caricatura d’una religiositat tan exacerbada
com hipòcrita. Amb la cobdícia institucionalitzada i protegida per llei, la
llibertat desregulada ha acabat trencant l’essència del país. La seva força ha
esdevingut la seva feblesa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!