Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

19 de febrer de 2009
0 comentaris

Els insuportables detractors de Chávez

El titllen de demagog, de populista, de dictador i colpista, de no respectar els drets humans,… No nego que em resulti antipàtic el seu posat de culebrón venezolano, ni la seva capacitat d’expressar-se de maneres que produeixen vergonyes alienes. Això, imagino, són aspectes inherents a qualsevol que vulgui seduir les classes baixes llatinoamericanes, de la mateixa manera que l’ordinarietat de Berlusconi, el seu masclisme de barri baix, permet que el voti gent sense pensament propi.
Ara bé,… qui el critica aquí? Els nostres periodistes burxen a la palla de l’ull aliè i no es queixen de la biga del propi. Al referèndum que permetia treure límits a la renovació de mandats presidencials, es va confondre de tal manera a l’opinió pública que la gent ja veia un nou dictador que es quedaria vitalíciament al tro.
Mentre es critica el militar veneçolà,… aquí tenim un cap d’estat vitalici i hereditari posat a dit pel psicòpata sanguinari més brutal de la història d’Espanya. O prohibim partits totalment democràtics, il·legalitzats sota l’excusa de “no denunciar la violència”, mentre que altres agrupacions partidistes presidides honoríficament per individus amb les mans tacades de sang, són govern, oposició, i ocupen el tradicional espai de cacis de poble o comunitat autònoma.
Mentre allà s’acusa de dictadura econòmica, aquí, la “solució final”, anomenada ERO resulta perfectament legal (També es podria anomenar “Eutanàsia per al Rebuig Obrer”).
Què tindrà Chávez que els posa a tots tan neguitosos. Què els haurà fet que fins i tot van enviar a la TIA, amb Mortadel·lo i Filemó, perquè Espanya muntés un cop d’estat?
Chávez no m’entusiasma, encara que sí reconec en Bolívar una figura històrica immensa, amb una gran visió, des de l’honestedat política (qui se’n recorda que entre els líders de la independència veneçolana hi havia un bon grapat de catalans?) Els detractors hispànics de Chávez resulten una colla de plastes, d’aquests que no accepten relacions amb llatinoamericans si no és com a condició de criats. Francament, els deu recordar el curt estiu del 36?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!