28 d’octubre de 1940. Epételios tu Oji! Diada del no! Segons la tradició patriòtica hel•lènica, és el dia on els grecs celebren el dia de la dignitat, quan el seu dictador, el general Ioannis Metaxas pronuncià una ferma negativa davant l’ultimàtum italià que implicà l’entrada involuntària en la Segona Guerra Mundial. Els termes de les
El 1897, i després que un anarquista francès, Giraut, tirés una bomba al pas de la processó del Corpus, es desfermà una veritable cacera de bruixes coneguda sota el nom de “Processos de Montjuïc”. Malgrat que Giraut actuà en solitari, i confessà el seu crim, els més de 400 detinguts entre anarquistes, esperantistes, republicans, catalanistes
Personalment, el multiculturalisme sempre m’ha semblat una manera fina de dir “sigueu diferents, que així nosaltres seguirem manant”. I ben bé és així, car només aquells que renuncien ostensiblement a bona part de les seves tradicions, pràctiques i creences són capaços d’assolir, a occident i amb prou feines, un estatus i tracte igualitari. La manera,
El suplement econòmic de La Vanguardia de diumenge informà de les estranyes aliances del nou Front Nacional de Marine Le Pen. En una notícia que probablement passarà desapercebuda, el rotatiu explicà els “fitxatges” de diversos sindicalistes de pràcticament tot l’arc sindical francès, des de la CGT fins a SUD. Tot i que aquest intent d’infiltrar-se
Aquest matí he rebut l’oferta de participar en la marxa de la plataforma contra la guerra. No he contestat. No hi aniré. Per molts i diversos motius, com penso exposar en aquest post, tot i que es pot condensar en un de sol. La confusió. Manifestar-se contra la invasió de l’Iraq no era una opció,
La memòria és fràgil quan la miopia és profunda. Pocs deuen recordar que la força emergent de l’islamisme polític prové de l’estupidesa política dels Estats Units. En un context de guerra freda, amb governs nacionalistes i no aliniats que pretenien portar una política independent d’occident, i equidistant amb els dos blocs, els serveis secrets nord-americans
Magnífic, com gairebé sempre, el 30 minuts d’ahir sobre la revolta tunisiana. Agudes, les anàlisis de la dimensió internacional del conflicte, de l’Antoni Basses. Força correctes les cròniques realitzades pels periodistes i corresponsals enviats per la televisió pública catalana. Fluixos, bona part dels comentaris dels tertulians de ràdio i premsa.Les revoltes de Tunisia i Egipte
El cas Wikileaks no deixa de ser una exhibició d’allò que és obvi. Si haguessim de qualificar la xarxa i el seu creador, Julian Assange, és com a notaris de la realitat. Si cal imputar algun delicte, se’ls podria acusar de fer d’historiadors amb massa temps d’antelació.Les misèries de la diplomàcia i la geoestratègia no
Pels seus actes els coneixereu, recull l’evangeli segons Sant Mateu. Per la mena de fets que protagonitza, Mohammed VIè recorda a Ceocescu, un petit dèspota oriental que no suporta cap dissidència. Que camufla les seves decisions crematístiques en la pressumpta voluntat divina. Que actua amb supèrbia davant la comunitat internacional. Quan fa pocs anys, un
A l’hora de jutjar la cínica política exterior nord-americana, un assessor reconegué en un dictador imposat per Washington com a un veritable “fill de puta”. L’apòcrifa anècdota continua amb la resposta de Kisinger, “cert, és el nostre fill de puta”. La política exterior espanyola, com la de qualsevol altre país es fonamenta en l’interès crematístic
Quan l’Argentina va desaparèixer de la primera plana dels diaris, després del col·lapse econòmic del Nadal de 2001, pocs expliquen que els argentins, amb penes i treballs, se’n van anar sortint. Després d’una inestabilitat política endèmica, el matrimoni Kirchner, de la província de Santa Cruz, a una Patagònia que, paradoxalment, és una de les regions
El diari Le Monde ha posat al descobert les tèrboles aigües de la política francesa, i per extensió, europea. El prestigiós rotatiu parisenc anà informant, al llarg d’aquest any, la promiscuitat entre la política, l’economia, i l’aristocràcia de robe que domina fa temps el país, materialitzat en el ministre del pressupost Éric Woerth. Aquest, l’home
Nota: Publicat a l’edició d’avui de “El Punt“Islàndia ha estat l’única nació capaç de derrotar, el segle XX, la flota britànica. La gesta té mèrit si tenim en compte que els islandesos no tenen exèrcit ni armada. L’ampliació unilateral de les seves aigües jurisdiccionals a 200 milles, a fi de preservar els seus recursos pesquers,
Finalment, amb un text molt disminuït, amb obstacles insalvables i un veritable eix del mal combatent desvergonyidament pels interesos de les asseguradores, el president Obama ha aconseguit l’aprovació de la seva reforma sanitària.Estats Units sempre em suscita sentiments ambivalents, fruit suposo, de la seva naturalesa contradictòria. D’una banda, fascinació per la capacitat de bastir una
Aquests darrers dies he passat unes petites vacances a Venècia i la Vall d’Aosta. A Itàlia sempre m’hi sento bé. La gent és agradable i propera, l’estètica omnipresent i un flaire d’humanisme i civilització és present a l’ambient. Reconec que tinc una mica idealitzat el país, que certament és capaç de combinar el sublim amb