Espai de Dissidència

Tres notícies recents ens posen de manifest l’estranya relació entre política, opinió pública i vida privada. La primera, a la qual es va donar una cobertura exagerada, mentre em trobava a Nord-Amèrica, fou la revelació d’una relació extramatrimonial de l’antic candidat demòcrata a la presidència John Edwards. La segona, el cul·lebrot familiar de l’alaskiana candidata republicana a la vicepresidència Sarah Palin. La darrera, aquesta setmana, els interrogants al voltant de l’embaràs de la ministra de justícia francesa Rachida Dati.
La primera de les notícies esdevenia la clàssica maniobra de neutralització d’un candidat que fa nosa. Els fets s’esdevingueren poc abans que Barak Obama designés la seva parella electoral, i Edwards, pel seu perfil polític era un dels homes que més se sentia a les travesses. El fet, confirmat pel mateix perjudicat, el va posar fora de circulació, en un país d’arrel protestant on les famílies personals esdevenen un territori exhibicionista.
Precisament exhibicionista era el numeret de la convenció republicana on Sarah Palin es presentava com a cap de família (curiós per a una dona) i una família típicament imbuïda de valors conservadors i antiavortistes. De fet, l’ús dels seus cinc fills, i en especial del seu darrer, que pateix síndrome de Down, semblava cercar l’impacte emocional, estil reality show, dels possibles electors. L’embaràs, a més, de la seva filla adolescent -i la cara de circumstàncies de l’autor obligat a casar-se davant una audiència milionària- desacredita ja del tot el poc que quedava del debat d’idees per passar a esdevenir una mena d’espectacle a la recerca de pics d’audiència, adobats per alguns eslogans de grat per a l’electorat republicans -govern mínim, rebaixes d’impostos, valors tradicionals, American dream,…
La tercera notícia sí que m’ha resultat molt més interessant. Rachida Dati, un dels grans fitxatges de Sarkozy, una dona brillant, independent, que ha hagut de superar grans dificultats a la seva vida per sortir del gueto i arribar al lloc que li correspon per talent i voluntat, ha decidit tirar endavant una maternitat, que ben segur, anhelava.
Aquest darrer cas és probablement més interessant si tenim en compte que, a trets generals, els francesos no s’estan per boutades. Solen ser respectuosos amb les vides privades, no només dels polítics o càrrecs públics, sinó també dels veïns. Rachida Dati, filla d’immigrants magribins, resident a banlieus, agnòstica en una família musulmana, ha tingut una vida personal que ha servit per forjar un caràcter extraordinari. Més enllà de les seves opinions polítiques, la seva vida ha estat un desafiament permanent als marges estrets que els altres han volgut marcar. Des d’aquest punt de vista, més enllà qui sigui el pare, la discreció de la ministra en els seus afers privats, no fan altra cosa que reforçar una personalitat republicana. I un valor envejable!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!