No sé si l’opinió pública europea és conscient que cap al maig ens podem trobar amb un terrabastall polític. La data sembla lluny, tanmateix, per al dia 25 d’aquell mes hi ha convocades eleccions al Parlament europeu. Els diversos sondeigs marquen l’ascens contundent d’opcions rupturistes (en llenguatge convencional imposat pels media són denominades com a
Si no fos perquè em considero un historiador seriós, pensaria que tot aquest affaire Gayet fa pudor de conspiració. Al cap i a la fi, la majoria de mitjans donen una importància desmesurada al que resulta una qüestió personal, i això amaga el que acaba de succeir a França, i per extensió, a Europa. Certament,
La fotografia de Durango, amb algunes desenes d’antics membres d’ETA retratant-se plegats, exhalava un cert aire d’èpica derrotada. Antics militants que havien lliurat la seva vida a una determinada causa, només podien exhibir als seus rostres una existència malaguanyada en dècades de presó i incomunicació. I, malgrat algunes i pràcticament clandestines mostres de suport, només
Com succeeix en el cas de Luther King, de Gandhi o de tants altres, la mort de Mandela serveix més per confondre l’opinió pública que per informar sobre el seu veritable sentit. Si bé és cert que hem perdut a un polític excepcional, des del món oficial se’ns vol fer creure que Mandela fou el
Confusió és la paraula que defineix l’opinió pública i les cancelleries occidentals a l’hora d’administrar la conflictiva situació egípcia. D’una banda es fa evident que la trajectòria política empresa pel país mediterrani resultà inquietant, condicionada per un còctel de crisi econòmica, polítiques neoliberals suïcides, ineptitud política, sobrepoblació i fanatisme religiós. De l’altra, els seculars prejudicis
La política exterior dels Estats Units es fa cada vegada més desconcertant. Malgrat que la superpotència americana manté una hegemonia cultural indiscutible (el poder tou de què parlava Robert Kagan, no sense un to desdenyós), la música de la defensa de la democràcia es contradiu amb la lletra d’estranyes aliances amb forces obscures de la
A l’edició d’avui de El País, l’escriptora romana Melania G. Mazzuco comparava la situació de l’endemà dels comicis italians amb l’arribada d’un tsunami. Un tsunami que ha assolat la segona república (després de l’estranya refundació arran la Tangentopoli de 1992). Potser exagera. Encara que, ja se sap, els italians, amb una vocació secularment avantguardista, semblen
Nota: Article publicat a l’edició d’El Punt-Avui, d’ahir. Pocs economistes recorden que l’anomenat “miracle alemany” de postguerra es fonamentà en la reforma monetària de 1948. A grans trets, i en el context de les runes del conflicte, aquesta consistia en el repartiment igualitari a tots i cadascun dels ciutadans alemanys dels territoris ocupats per les
En conec uns quants, d’aquests 150.000 que el socialista Fernández demana deportar a Extremadura. Alguns són amics, altres familiars. Els he tractat aquí i allà. Els seus descendents són sovint fruit de matrimonis mixtos, sovint barrejats en combinacions complicades. A alguns els encanta tornar al poble els estius, altres no ho farien ni “jartos
No li falta raó a Vicent Partal en les seves reflexions a l’editorial d’avui. Per a la seva generació, i a partir del patètic referent de l’Espanya franquista i la seva derivació democràtica, Europa podia semblar una referència de societat construïda a partir d’uns valors seductors. Tampoc no manca raó a les generacions més joves
Ens ho recordà Javier Cercas en la seva novel·la. Un intel·lectual falangista féu servir una metàfora potent. “A vegades, la civilització és salvada per la intervenció d’un grapat d’homes valents a la batalla de Salamina”. De fet, les metàfores històriques sempre van bé per analitzar el present, i és veritat que la victòria dels grecs
Qui hagués estat a l’Argentina a finals dels noranta podrà comprendre el perquè de la nacionalització de Repsol. És el meu cas. Al llarg de 1996 vaig fer de becari a la Universitat Nacional de la Patagònia, a la província del Chubut. Eren els inicis de l’Aznarato i els antics monopolis estatals espanyols (Telefònica, Ibèria,
Tot just avui es commemora el quarantè aniversari de la matança, a Derry, de catorze manifestants catòlics. Un cúmul de despropòsits i fatalitat desencadenaren la tragèdia, tanmateix la causa profunda fou la profunda divisió d’Irlanda del Nord, una comunitat dividida entre dues trinxeres, un odi profund i heretat, fruit del que no resulta altra cosa
Avui El Periódico divulgava un estudi on, per primera vegada, els partidaris del sí en un hipotètic referèndum d’independència al Principat, superaven el 50%. I això, respecte a sondeigs anteriors, representa un màxim històric en una tendència ascendent que les previsibles topades amb la Moncloa pot potenciar encara més. Tanmateix, si em quedo amb la
La premsa internacional s’escandalitza aquests dies amb les eleccions generals a Rússia. Ja abans dels comicis, es qüestionaven els resultats, i un cop aquests es realitzen, la victòria de Rússia Unida, amb més d’un 49% de vots, és contemplada amb més que justificades suspicàcies. La tradició d’escassa transparència, les pegues posades als observadors internacionals, i