Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Visionat el pressumptament
controvertit documental “Fitna”, del
polític holandès Geert Wilders, una de les conclusions pròpies indicaria un no
n’hi ha per tant que hauria de definir tant la forma com el fons del
reportatge.
El
documental, molt breu, la versió del qual es pot descarregar a google video o
youtube, té l’objectiu de presentar l’islam, en genèric, com una ideologia
violenta, tot basant-se en versicles de l’Alcorà. Tanmateix, es fa necessari
considerar que aquests versicles més polèmics formen part de la ahahdiz,
és a dir, dites atribuïdes al profeta, que molts especialistes consideren
alienes a Maoma, o de la Sunnah, tradicions religioses prèvies o
posteriors a la seva predicació. Cal afegir, que dins d’aquestes dites, també
hi ha les que fan referència al “hijab”, aquesta penyora que es considera ha de
tapar les dones, i que alguns experts filòlegs consideren que defineix a la “cortina”
que separa l’àmbit privat del públic dins les haima pròpies del desert
aràbig, i no cap mandat de tapar les dones.
Per
dir-ho d’una altra manera, hi ha dubtes molt raonables sobre l’autenticitat de
moltes de les Surah, és a dir, dels conceptes que conformen els
preceptes islàmics, i que en tot cas, es fa una interpretació interessada, o
una simple manipulació, i més tenint en compte que la recitació memoritzada es
realitza en l’àrab original del segle VIIè, mentre que la major part de
creients parlen en llengües totalment diferents. De fet, alguns dels musulmans
que he conegut m’han confessat que pràcticament no entenen res del que reciten,
i que els preceptes apresos sempre han estat gràcies a la predicació d’intermediaris.
En tot
cas, la crítica a molts dels conceptes que apareixen al documental; la
predicació de la mort als infidels, apòstates i dissidents de tot
pelatge, és del tot justificada. I les formes, en què s’associen les planes de
l’Alcorà a les imatges dels atemptats a Nova York, Madrid o Londres, potser sí
que fa mal efecte, encara que encara no he sentit mai a cap consell islàmic
condemnar per blasfèmies (és a dir, autoproclamar-se portaveu d’Allah) a Ben
Laden, els talibans o a tots aquells que s’erigeixen en defensors de la fe, tot
matant innocents per no fer altra cosa que compensar les seves mancances
mentals o ètiques.
Fa pocs
anys, vaig mantenir una breu conversa amb Tariq Ramadan, un controvertit teòleg
islàmic de nacionalitat suïssa. Em va explicar que als països on era vigent, la
Xara o llei islàmica només s’aplicava als pobres. Els poderosos es
regien pels garantismes occidentals o els privilegis feudals. Sobre el
radicalisme islàmic, podríem fer un paral·lelisme. El radicalisme és exclusiu
dels musulmans imbècils. Qualsevol musulmà raonable, com qualsevol cristià,
budista o ateu raonable, no veu sinó exhibicionisme egocèntric en el
milenarisme terrorista dels uns, i estupidesa supina en les manifestacions d’odi
i boicot quan apareixen polèmiques induïdes com les caricatures o reportatges
com aquest.
I,
francament, no sé de què es queixen! Els vídeos de Tele Madrid sobre els
catalans són molt més ofensius i manipuladors que els de l’Holandès emprenyat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’acord.
Ara bé, alguna diferència notable sí que hi és a més a més de la condemna mancada; a veure si algú me’n treu de la meua ignorància.
En quina facultat de quina universitat de quin país musulmà hi ha una escola de capellans? No n’he sabut trobar pas cap, per això us demano auxili.
El que sí he trobat és l’escola d’imams que tenim de fa poc a la UAB. Tampoc n’he tret l’aigua clara –a banda que la paguem entre tots amb diner públic (sort que vivim en un estat laic!)– si les catalanes podran anar a estudiar-hi i a aprendre d’imam, i si els hi faran posar el sac al cap o no, la propaganda que he pogut veure no en parla, ni de drets de les dones a ser imam ni de sacs al cap.