Solcades

I

Quan torne d’excavar a Andorra, aniré a raure una altra volta a excavar a Girona i un dia arribarà que siga 25 d’agost i deixe enrere ‘Los migdies al terrat’ per encetar un any de penjaments que encara no he decidit sota quin títol s’adscriuran. Los amics del Solcades ja saben que cada 25 d’agost mudo de títol dels meus escrits que un dia van començar a anomenar-se ‘De trascantó’. Perquè ‘de trascantó’ és la manera en que escric. A raig. A totxo. A rampells.

II

Avui prendré un bus que em durà a Andorra la Vella. Arribaré sobre les 3 de la matinada i esperaré que em vinguen a buscar per anar a portar los paquets i les tendes a l’helicòpter. És la primera vegada que excavaré a l’alta muntanya. Em fa peça, em fa il•lusió. Estaré incomunicat, mentrestant, com la resta de companys.

I en acabat? En acabat, una altra volta cap a Girona. Roda la roda.

III

He escrit espontàniament ‘roda la roda’ i m’he aturat. Estos dies pensaré un títol que substitueixi a partir del 25 d’agost ‘Los migdies al terrat’ i ‘Roda la roda’ té números.

En fi, amics i amigues del Solcades, espero que sigueu molt feliços i no passeu massa pena. Ja coneixeu les credencials solquedines: ‘Menja fort, caga fort i riu-te’n de la mort’.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!