Els ulls del drac que en la foscúria del migdia et fiten de cua d’ull, passada la vespra hauran passat a una altra vida. Aleshores, t’adonaras que la vida és massa curta per fer el mal sense témer a Déu. Al capvespre seran vistes totes les intencions i a mitjanit no hi haurà cap misteri que no hagi vist la llum, que no hagi estat revelat, que mantingue la seua falsa identitat.
La vida és un regal i és d’una bellesa insuperable. Mai abandonis l’esperança d’esdevenir l’ésser meravellós i únic que ets. Accepta les febleses i no amaguis les virtuts, que són tantes com et proposis. Amb el temps hom s’adona que viure des de la bonesa és el que compta i que Déu t’estima amb totes les imperfeccions. No jutgis, no castiguis, estima com Ell t’estima i no escatimis el temps per a ser-li agraït.
Si la vida et tomba, alça’t! Si et desitgen qualsevol mal, no temis. Si et sents la víctima a causa de falses acusacions i t’atenalla la por, camina! No tinguis por: el mal no té recorregut per molt que et sembli el contrari. Encomana’t a la veu de Jesús, sigues feliç fins i tot en els moments que voldries acabar amb la teua vida per deixar el patiment. No triïs mal la mort, encomana’t sempre a la vida. Aferra-t’hi perquè l’amor t’espera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!