La residència d’estudiants Pare Claret està molt bé. Al centre, a prop del barri bell.
En Pantaleón, que viu a Girona i conservem l’amistat des dels 6 anys, des de primer de l’EGB, em va du al Jorbel, encara al barri vell. És un bar que està al costat mateix del sorollós casal el Forn. És curiós, este casal no m’abandona: quan vaig viure a Girona perquè aleshores excavavem al Collet de Sant Antoni estava als baixos d’on vivia, també al barri vell. A la travessia de l’Auriga. Girona és una ciutat cara, però fa de bon viure.
És en aquest bar on acudeixo de tant en tant. D’ençà que en ‘Panta’ m’hi va portat. Una o dos cigarrets, dues birres i adormir.
Malgrat detesti les ciutats, viuria de bon grat al barri vell. Ara mateix, al Forn sona l’Empordà i tothom, des de fora estant, canta: ‘sempre deia que a la matinada mataria, però cap al migdia anava ben torrat’. Mentrestant, torno als meus 11 anys, a l’agost, a ma iaia, a Les Cases.
Celebro que tot vaigue sobre rodes. Sobre roderes de pedres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!