I
M’agrada viatjar en transport públic. Per mal que que sempre he tingut vehicles vells, sé valorar el servei públic sempre i quan no siguen los trens rodalies. Per sort, els he hagut de menester ben poc al llarg de la meua vida. Però viatjar en bus, a banda de barat, m’abelleix. A més, tinc la fortuna de tenir-los a l’abast, ben a propet de les cases de la família. L’estació de Sants, l’Hife de Numància… i ací s’acaba la meua experiència. Demà, a les sis del matí, prendré un tren Mitja Distància que em deixarà a Girona, que és on excavo actualment.
II
He passejat pel barri, he sopat al Fenícia. Fa tants anys que no habito el barri que he perdut el seu ritme, lo seu encant, les seues artèries. Lo barri que jo habitava era un altre. Sospito que este barri ja no m’interessa gens. M’hi sento estrany, estranger. Les ciutats són una merda.
III
El senyor Dasí, lo mestre de Bétera, aquell que sempre fa de bon rellegir al seu bloc de VilaWeb, em diu que acaba d’arribar a Les Cases! Però jo ja estic a Sants, on hi faré nit. M’hagués agradat tant conversar amb ell a casa o al bar!
Lo mestre de Bétera. A Bétera tenen una cosa que funciona bé i és meravellosa: l’Ateneu. L’Ateneu de Bétera. Jo hi vaig sopar una nit amb el mestre de Bétera i la seua colla i vaig tornar de matinada a Ulldecona. Encara era pastor de cabres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!