Solcades

Eduard Solà Agudo

Los migdies al terrat

Atzar i cadència

14 d'abril de 2023

Atzar i cadència. Estes dues paraules m’han vingut al cap mentre escoltava la banda municipal encapçalant la processó. Atzar, cadència: un silenci trencat per la cadència atzarosa d’una música que no invitava al recolliment. La processó va per dins, com se sol dir, i enguany la meua processó va per dins. Per les entranyes, pels

Llegir més

Sigues conscient

11 d'abril de 2023

I Ara mateix que plores desconsoladament des de les entranyes més profundes del teu ésser perquè no pots sofrir aquesta vida que et supera, no cerquis en la brossa que t’assetja, sinó en tu mateix, aquest tresor que un dia morirà, però no per l’angoixa i el pànic tant profunds que sembla que t’haiguen de

Llegir més

Es diu amor

8 d'abril de 2023

No temo la mort. D’ençà de la mort del meu millor amic, de l’amic, que tinc la mort molt naturalitzada. Menja fort, caga fort i riu-te’n de la mort. La resta són castanyes. Sóc valent, tinc coratge i els especialistes de la ment també coincideixen a l’hora de destacar una certa intel•ligència que sempre he

Llegir més

Ara el sol del migdia cobreix tota la boscúria

5 d'abril de 2023

Ara el sol del migdia cobreix tota la boscúria. La primavera no s’arronsa. Adéu nuvolades, adéu nits on ocultar l’angoixa de les hores desemparades, orfes d’aire i fredor. Los secans s’han cobert de verdolagues i roelles. Les oliveres floreixen i la tímida vesprada aclareix l’ambient i el cant dels moixonets alegra els cors. Hom diria que

Llegir més

Boscatges mandrosos

3 d'abril de 2023

I Boscatges d’alzines i argelagues sota el sol de l’abril. La dolenteria s’amaga en estos paranys on antigament s’agafaven malures i s’encenien candeles contra els enemics. Jo me’ls conec, els paranys, i passo de llarg bo i coneixent lo perill de la ignorància de la gent supersticiosa. II Han passat los anys, però, i ara

Llegir més

Rònega

28 de març de 2023

La casa deserta s’abriga amb llentiscles i figueres al seu interior. Encara conserva alguns rajols, a l’entrada, i algunes canyes a la teulada, lligades amb argila. M’agenollo davant de la porta vençuda. Lo seu dintell ha estat espoliat. Quin amor reuní unes persones per alçar estes quatre parets? Quin anhel amorós i lliure va encanyissar

Llegir més

Lo carrer de les ombres ensangonades

26 de març de 2023

La meua ànima s’arrossega pels carrers de les ombres ensangonades. En un altre temps, ací van desfilar les legions pulcrament uniformades fins arribar a la plaça. El fàstic de la gent que aplaudia esdevingué temor i tristesa, l’endemà. El silenci va governar des d’aleshores i les converses de carrer van encetar el camí de la

Llegir més

I de sobte (i II)

19 de març de 2023

I I de sobte és diumenge i bufa el vent de dalt. Goethe desperta de la seua letàrgia: ‘Sobre la calima de les onades vaig. Sempre avant, sempre! La pau, lo descans, han volat.’ Ai, les meravelloses tardes vora el cel de Godall. Mandroses, lentes al mes de març. Arriben los dies de celebrar i

Llegir més

I de sobte (I)

14 de març de 2023

I de sobte la claror del sol es colga sobre la immensitat dels oceans i els dofins ho celebren fent acrobàcies entre la mar i el cel. La vida esclata al Mediterrani i els humans desperten del seu somni. Les ments es retroben i en sortir dels habitatges és possible que la mort i la

Llegir més

Diumenge

12 de març de 2023

I Lo món són parets recolzant-se les unes amb les altres. En un altre món los arbres no deixen que la claror del sol il•lumine les valls i les fondalades de les muntanyes. I en un altre món la neu afeblida pel nou clima crea icebergs allà on tot pareixia un hermètic glaciar. He tornat.

Llegir més

Les mansaneres

11 de març de 2023

Veig córrer l’aigua per la séquia mare. En algun moment del vespre m’agradaria deixar-me arrossegar per aquesta aigua fins arribar a la meua bassa. Passar de sifó en sifó, com les serps i els gripaus, i sentir els contorns, els límits dels canals, en la pell. I arribar ferit però feliç al meu hort, al

Llegir més