Solcades

Eduard Solà Agudo

19 d'agost de 2023
0 comentaris

Quan al campanar sonen les dotze

De cop i volta, les esperances esdevenen horitzons i t’adones que és cert que tots los horitzons són rutines d’un present gelós. Gelós d’una felicitat que davalla com l’aigua del riu, esculls avall, tarteres a dreta i esquerra, dissimulades per la remor mateixa que fa l’aigua lliure, que no té cap motiu per sentir-se desheretada d’un temps on els rius dominaven les valls que ara s’han convertit en això, en tarteres, en paisatges que fan de mal recórrer i que recorden la finitud d’una generació humana.

Hauria valgut la pena deixar-se aconsellar -aleshores penses- per l’esperit sempre jove d’una ànima embriagada i sàvia, però vam fer cas dels consells d’una padrina que mai va conèixer la remor d’un riu allà on neix, allà on comença.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!