Tot siga dit, el cas és que porto molts mesos convivint amb la tristesa i l’esperança, per això haver de fer i desfer maletes no em suposa cap problema. Quan era jove, quan vaig acabar el Batxillerat i fins acabar la llicenciatura en Història, estava molt avesat a desfer la bossa, preparar la bugada, i torne-m’hi cap al tren o cap al bus, a excavar amunt i avall, allà on hi hagués feina. I de feina no me’n va mancar mai.
Fa unes hores he arribat a Sants. Sospito que avui comencen les festes. Si més no, hi ha gresca pels carrers. Pels carrers Alcolea, Vallespir, Comtes de Bell-lloc… He arribat amb la bossa endreçada i la roba llimpieta. Este matí he fet bugada a Alcanar. Demà a primera hora prendré el primer tren cap a Girona, la qual cosa em fa feliç.
Girona m’encanta. I la feina que faig també. Espero viure molts anys per contar-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!