El passat dimarts, organitzat per Tribuna de Girona, Gregorio Luri va cloure el cicle de conferències dedicades a reflexionar sobre l’estat de l’educació al nostre país. Luri, de qui ja havia llegit alguns llibres sobre filosofia, molt especialment l’excel•lent retrat sobre el neoconservadurisme nord-americà, i a qui ja havia sentit ocasionalment des dels mitjans de
Aquest matí, en el context d’un cicle de Tribuna de Girona, he tingut l’ocasió d’assistir a la conferència impartida pel Ministre d’Educació Ángel Gabilondo. “Educació en temps de crisi”, títol amb què apareixia anunciat l’acte, pot ser una d’aquestes formulacions comodí, que serveixen per què el conferenciant pugui dissertar sobre temes i preocupacions diverses tintant
Nota: Article publicat a la revista Barret Picat.Els mitjans nord-americans han quedat commocionats per la publicació d’un llibre que qüestiona la forma d’educar els fills. Battle hymn to the tiger mother, l’himne de batalla de la mare tigre, escrit per Amy Chua, professora de dret a la Universitat de Yale, contraposa les presumptes virtuts de
Nota: Article publicat a l’edició d’avui del Diari de Girona Un eslògan recorre el país. Cal fer més amb menys. Potser això pot funcionar des dels paràmetres de la física quàntica, mes no en la física newtoniana que regula la lògica d’escoles i instituts. Certament, la irresponsabilitat fiscal dels governs espanyols i catalans ha estat
Nota: Article publicat avui al suplement L’Aula del Diari de Girona Cap a 2002, el PSC publicà un llibre on s’exposaven 50 idees sobre educació en el que seria la base del seu programa electoral. Entre un heterogeni conjunt d’idees-força, algunes prou raonables, ja apareixia la imposició d’una sisena hora escolar a l’escola pública. La
Hem d’agrair al Tribunal Suprem la seva sinceritat. El país havia quedat en stand by entre la sentència del constitucional, la campanya, les eleccions i un nou govern que no té molt clar quin camí emprendre. La realitat de la casta jurídica hispànica, els descendents dels inquisidors torquemadencs i redactors dels llibres d’història franquistes, ens
Nota: Article publicat avui al suplement L’Aula, del Diari de Girona. Si hi ha una època en què els responsables educatius no dormen, és quan es fan públiques les avaluacions PISA de resultats educatius dels alumnes de 15 anys. Amb escadusseres excepcions, la majoria de països acaben decebuts amb els resultats, perquè les societats occidentals
A diferència de les darreres eleccions, l’educació ha desaparegut de la campanya. Cap partit no exhibeix píndoles miracle, ni dibuixa grans projectes, ni sostè grans postulats, ni promet canvis meravellosos. Uns genèrics “combatre el fracàs escolar” amb escasses concrecions, un “teòric” increment de recursos, i unes artificioses polèmiques lingüístiques per part d’aquells que enyoren temps
Nota: Article publicat al suplement L’Aula del Diari de Girona. Qui això escriu porta més de vint-i-un anys trepitjant aules, des de l’antic parvulari fins a la universitat. En aquesta cinquena part d’un segle he conegut centenars de docents abnegats i professionals, gent ferma, poc disposada a arronsar-se davant les responsabilitats que la societat els
Nota: Article publicat ahir al Diari de Girona. La política educativa protagonitzada per l’actual Departament d’Educació cavalca sobre dos eixos; els prejudicis i el menyspreu sobre els docents. L’economista Maragall, amb el seu orfeó d’assessors-tertulians, han tractat, en els darrers anys, de presentar a mestres i professors com a corporatius, immobilistes, retrògrads i insensibles al
Nota: Article aparegut a l’edició d’avui del Diari de Girona El curs s’inicia amb un 2% més d’ alumnes i, en el millor dels casos, amb una xifra molt similar de professors que l’any passat, quan el seu nombre havia disminuït seriosament. De fet, si dividim els 27.325 nous alumnes pels 600 teòrics nous professors,
Entrevista realitzada aquest dilluns a Marc Cerdà, un noi que fa de mestre a Finlàndia des d’aquest curs i que ens explica les interioritats del sistema educatiu del país escandinau.
Noves tecnologies Un dels errors comuns en la literatura futurista és deixar-se enlluernar per les perspectives que ofereixen les noves tecnologies. Als anys trenta, tot anava ple d’utopies on serien les màquines que treballarien per nosaltres. Tots ens n’hem quedat admirats de com la tecnologia ha intervingut en les nostres vides. Tanmateix, si som sincers
La periodista Mònica Cabruja em va demanar algunes opinions sobre com seria l’educació el 2050 per a un número especial de la revista Presència. Quan et fan una petició d’aquesta mena t’inciten a reflexionar en profunditat sobre qüestions que, en circumstàncies normals no et plantejaries. I atès els mals temps que corren per l’educació en
Nota: Article Publicat a l’edició d’avui del Diari de Girona. Decebedor sembla el resultat de les proves de sisè de primària passades aquest curs. Aquests semblen, en termes generals pitjors que l’anterior, i tot i que al llarg dels cursos precedents aquesta avaluació no existien, semblen resultats iguals o inferiors a les proves de competències