Espai de Dissidència

Nota: Article Publicat a l’edició d’avui del Diari de Girona.

Decebedor sembla el resultat de les proves de
sisè de primària passades aquest curs. Aquests semblen, en termes
generals
pitjors que l’anterior, i tot i que al llarg dels cursos precedents
aquesta
avaluació no existien, semblen resultats iguals o inferiors a les proves
de
competències bàsiques que se solien fer també en aquest nivell educatiu.
Especialment sensible sembla l’aspecte de la lectoescriptura, consideren
els
seus responsables, tot afegint que caldrà fer alguns ajustos sobre
aquesta
qüestió, mentre insinuen que el professorat deu tenir alguna cosa a
veure. Tanmateix,
no tindrà res a veure que el mètode d’aprenentatge de la lectura i
l’escriptura
emprat majoritàriament a les escoles catalanes (el mètode anomenat
Tederowski),
complex i difícil d’aplicar, que requereix una estimulació paral·lela
important, i que va ser prohibit a França el 2006 per la seva provada
ineficàcia, hagi estat promogut des del mateix Departament?

Tanmateix, el més preocupant
d’aquestes proves
és l’efecte de la sisena hora a primària en el rendiment escolar. El
nostre
sindicat, tenint en compte que les investigacions independents
elaborades per
la UdG, la Fundació Jaume Bofill o la nostra secció d’estudis alertaven
dels
greus problemes generats en el funcionament de l’escola i la dinàmica de
l’aula,
va adreçar-se, per canals ordinaris i extraordinaris, al responsable de
la
prova de sisè, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Els
vam
demanar que, de la mateixa manera que analitzen els resultats de la
prova
segons el sexe dels alumnes, el tipus d’escola o la classe social de
procedència, afegissin  “segons si fan
sisena hora”, de la mateixa manera que també vam sol·licitar que
incloguessin
com a criteri d’anàlisi “l’escola rural” respecte de l’ordinària. Teníem
motius
per estar més que preocupats, perquè una recerca feta el curs anterior
ens
indicava que els centres que s’havien lliurat de fer la sisena
incrementaven
els seus resultats, mentre que les escoles que la venien aplicant des de
feia
temps, experimentaven una petita reculada. La resposta del Consell es va
fer
esperar… fins que les proves ja es van realitzar! Amb una críptica
resposta,
el president del Consell Superior argumentà que la sisena hora
“difícilment es
pot tractar com una variable causal dels resultats educatius”.

La negativa a avaluar una mesura
polèmica genera
terribles dubtes. I més, quan alguns responsables educatius d’alt nivell
reconeixen que els centres que no feien sisena hora mantenien uns
resultats
superiors, de la mateixa manera que és un secret a veus que l’escola
rural
catalana té els millors nivells educatius de tot el Principat, per sobre
de la
mitjana finlandesa. Per què serveix, doncs, un Consell Superior
d’Avaluació,
aviat Agència, si aquest es nega a avaluar? Quan la lògica desapareix,
apareix
l’especulació. I quan aquesta és documentada, una freda inquietud
s’estén entre
el sistema educatiu.

Una hipòtesi versemblant de per què
els
nivells educatius a la primària han reculat, té a veure claríssimament
amb la
sisena hora. L’extensió d’aquesta mesura de clares intencions
electoralistes
(des d’un populisme de baixa estofa) va comportar canvis organitzatius
interns
importants. Es va reduir el nombre d’hores d’atenció a la diversitat,
els
desdoblaments, o el fet de treballar amb dos mestres a l’aula o per
grups, que
tot professional sap que són fonamentals a primer i segon precisament
per a
aprendre a llegir i escriure. Un altre factor encara més inquietant.
L’estudi
que servidor de vostès va coordinar el 2007, en el qual es va
entrevistar, amb
rigorosos criteris pedagògics i sociològics, a 1.257 professionals de
l’educació,
va detectar que la sisena hora suscitava més resistència i causava major
indisciplina i cansament entre alumnes de procedència social baixa i
mitja-baixa,
de manera que vam descobrir que la mesura més emblemàtica del pacte
tenia implicacions
socialment discriminatòries.

El seguit de mesures que han
acompanyat la
implantació (aprofundir en la pèrdua de suports, increment de ràtios, o
supressió de nombroses aules d’acollida) han acabat d’alimentar una
explicació,
cada vegada més ben fonamentada, segons la qual, els resultats
decebedors dins
la prova de sisè són un efecte buscat per les nostres autoritats
educatives. En
certa mesura, i com indiquen els estudis internacionals del pedagog
belga Nico
Hirtt per a les Competències Bàsiques, es buscaria, amb “innovacions”
d’aquesta
mena, un aprofundiment de les diferències educatives, tenint en compte
que, com
apunta l’OCDE, en el futur immediat es preveuen un 20% de feines de
l’estil
“MacJobs” (que faria referència a l’alta tecnificació que denota una
important
marca d’ordinadors) amb un 80 % de “McJobs” (en al·lusió a una coneguda
cadena
de menjar ràpid). En aquestes circumstàncies, la sisena hora, que el
Departament d’Educació s’ha negat a avaluar (o que ho ha fet i n’amaga
els resultats)
tindria com a objectiu devaluar el sistema educatiu.

Altres fets paral·lels no fan més
que reforçar
aquest argument que recorda les novel·la d’espies. Els 2.900 mestres que
van
aparèixer per fer front a l’increment de l’horari de docència dels nens
de
primària, van desaparèixer, amb escreix, de les aules d’acollida, dels
serveis
de psicopedagogia, dels reforços ordinaris, dels mestres d’educació
especial,
de les plantilles prestesament “sobredotades”, dels batxillerats
nocturns, i
finalment, dels batxillerats de les zones socialment deprimides. En
llenguatge
popular es podria dir que s’ha despullat un sant per vestir un altre,
encara
que els sants desvestits han estat precisament els més pobres, els més
necessitats d’atenció educativa, els que més requereixen que el sistema
educatiu compensi les desigualtats socials amb què els alumnes entren a
l’aula.
La sisena hora, doncs, no és que es tracti d’una mesura pedagògicament
absurda,
sinó que sembla una creació d’enginyeria social, que pretén fer en
educació el
mateix que les forces obscures del mercat estan fent amb la nostra
economia.

I, finalment, la torna. Després que
als
docents se’ls rebaixi el salari, que es deteriorin les seves condicions
de
treball, que es castigui a les escoles rurals per la seva feina
excel·lent, que
s’exclogui del batxillerat qui més ho necessita,… com s’explica que
s’insisteixi
a mantenir una mesura que amb els anys ha reforçat encara més la seva
imatge
negativa, especialment per l’experiència a peu d’aula dels mestres, que
no
oblidem, són els veritables experts educatius? La resposta que ofereixen
els
responsables educatius és el silenci, el secretisme, el menyspreu.
Perquè en
realitat, ens trobem amb un secret d’estat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!