Pep Guardiola
Sense categoria
El futbol només és un joc, però el Barça és més que un club.
I ara tenim un entrenador que sap donar sentit a un joc i a un club.
Estic impressionada de com en pot ser d’efectiva la feina ben feta, i no només a nivell de resultats sinó també efectiva a nivell de joc i a nivell integrador.
Allò de les rodes de premsa d’en Pep que respon en català sense cap complex ni cap menyspreu em fascina.
De fet, les coses senzilles són les que mouen el món.
El poder de canvi que tenen els gestos sòlids i coherents és el millor que tenim.
No sé si aquest any guanyarem lliga i campions, però el que segur que haurem guanyat és respecte i credibilitat, força i compromís, i els més important molts somriures de persones de totes les edats i colors.
Gràcies Pep!
Com no aconsegueixen títols la Lliga o la Champions tornarà a passar el mateix de l’any passat i voldràn fotre a tot hom fora.
Al cap i a la fí el fútbol i l’esport en general a la llarga pel que s’utilitza i del en realitat ha servit i serveix fins ara és com a opi del poble per afavorir i fomentar els interesos de sempre de l’Estat espanyol.
Hola a tothom,
d’opis n’hi ha molts. El fútbol és una teràpia i el Barça és un sentiment, enrarit o no, en Nuñez i en Gaspar uns espanyolistes de merda … en Laporta la puta i la ramoneta de sempre … però al menys més del país que els altres … al menys ho penso, però no ho acavo de creure del tot … ja ho saps … Carme.
En Pep era la meva debilitat com a jugador, ho és com a persona i no el conec, ho és com a treballador honest, és un home del terrós com jo defensa el català vagi on vagi i on ningú li pot discutir res perquè no li poden rebatre cap argument en contra. És un puntal. A mí els txitxarel.los sempre m’han molestat i els puntals els admiro. En Pep penso que ho és i ara més que mai visca aquest Barça per sempre.
Cal prudència i anar pas a pas. Potser és el que ens cals en aquest país. Estic fart dels brams d’ase idiotes de tots els polítics catalans. En el Barça d’en Pep hi veig futur i en la política catalana no n’hi veig cap.
Ramon.